EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528

domingo, 12 de diciembre de 2010

UNA DONA CENTENÀRIA

Madò Francisca , de mal nom, Batleta va complir el 20 de Gener passat 100 anys, i va rebre l´homenatje de tot el poble de Valldemossa. Aquí la podeu veure envoltada de nets i besnets.


Jo li vull retre el meu particular homenatge a ella i a la família perquè considero que manténen amb ella una relació peculiar avui dia.


El seu marit era pescador, i juntament amb els fills mascles anava a la mar a pescar llagosta si podien, per la qual cosa estaven a vegades un parell de mesos fora casa.
Quan arribaven a Valldemossa pujaven el peix des del Port fins al poble i llavors començava la feina de les filles. Elles eren les que anàven pels carrers anunciant l´arribada del peix i no tornàven a cases fins que el peix era tot venut.
A  la mort del pare van ser els dos fills Sebastià i Pedro qui van seguir dedicant-se a la pesca amb la seva barca "es des pou" que era el mal nom d´una altra branca de la família.


La peculiaritat a que em referia al començament és que, malgrat que madò Francisca degut a la seva diabetes és practicament cega i hi sent poc, dóna la sensació de seguir sent la matriarca. Cada horabaixa na Francisca espera que apareixin els fills, les filles i alguna nora i al voltant de la taula camilla s´asseuen tots a fer petar la xerrada, a explicar-se com han passat el dia, a recordar temps passats, a llegir el diari, fer randa o cosir , a berenar i també a fer-li oblidar penúries com la mort d´un net fa poc temps.
Ella segueix pendent de tot i de tots. Si algun dels fills o filles no acudeixen no queda tranquila i fins que cada un d´ells ja és de retorn a ca seva no està en pau.


(poseu en marxa els altaveus)





                                                            PER MOLTS ANYS!!!


Si preferiu veure´n les imatges amb millor qualitat


                                                                                                   


















































13 comentarios:

  1. No se que daria por llegar a esta edad como esta la señora Francisca

    Maravilloso trabajo y un homenaje bien merecido
    Un abrazo
    Pere

    ResponderEliminar
  2. Querido Ferrán, como siempre un gran trabajo con mucha sensibilidad y calidad de fotografía.
    Coincido con el comentario anterior sobre la entereza y belleza de esta señora. Un gran abrazo.

    ResponderEliminar
  3. Un gran trabajo.
    Ya sabes lo que me ocurre cuando veo un gran trabajo, que enseguida me pregunto qué le falta o que le sobra para la perfección. Y en este caso creo que sobran algunas tomas, 45 son demasiadas para un reportaje en mi opinión y algunas como la última donde el niño aparenta dar un beso me parece que no tiene cabida. En un reportaje donde la autenticidad es un valor ese "beso" de foto yo no lo incluiría.
    Me gusta mucho la edición en b&n suave que transmite la luz del ambiente, la suavidad de fuera y quizás también la de "los adentros", la del alma.
    Una abraçada y moltes felicitats.

    ResponderEliminar
  4. Me gusta la edición. Buenas tomas. Felicidades a los dos.

    ResponderEliminar
  5. Muy buen repotaje..las tomas me gustan en ese dia a dia de una vida...se ve mucha sensibilidad y belleza en las fotos..
    te mando una abraçada..y te felicto

    ResponderEliminar
  6. Excelente crónica de la intimidad de un hogar, del calor familiar en el epílogo de una vida, en tomas narrativas de gran calidad. Un aplauso.

    ResponderEliminar
  7. Un reportaje lleno de dulzura y sensibilidad, es la crónica de una larga vida, en la que seguro estará llena de penurias, tristezas pero también de grandes alegrias, en fín lo que es la vida en sí, un delicioso trabajo, Un Abrazo

    ResponderEliminar
  8. Un reportaje que enorgullece la historia y la sabiduría que aporta la vejez, de gran valor periodístico, las imagenes lo dicen todo y la calidad fotográfica intima y calida. bsitos

    ResponderEliminar
  9. EL TEMPS, DE VEGADES NO ÉS UNA BATALLA PERDUDA SINÓ LA VICTÒRIA DE L'ESTIMA. LES TEVES FOTOS EN SON LA PROVA.
    UNA ABRAÇADA, FERRAN!

    ResponderEliminar
  10. Excelente documento maravillosamente creado y fotografiado. 100 años y rie! toda una lección.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  11. me gustan mucho las fotos, suaves, cariñosas, cuidadas, tienen mucho de las viejas fotos, del ambiente que captaban ( siento si no me explico bien).

    ResponderEliminar
  12. Molt be Ferran sabes que esta línea tuya me encanta, la facilidad con que la gente te acepta en su entorno más íntimo y lo bien que lo reflejas en tus imágenes está reservado para unos pocos, coincido en que la foto del niño sobra, no por el beso, sino por parecer forzado. La resta un deu y la melodía clavada. Petons de Luís Alberto

    ResponderEliminar