EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


miércoles, 6 de marzo de 2019


BIEL, SELLETER/BIEL GUARNICIONERO

Selles, colleres, sellató, sofre, cabessades, barriguera, reculeres....
Us sonen aquestes paraules? Si us he de dir la veritat jo les desconeixia quasi bé totes. Les vaig aprendre ahir quan vaig conéixer en Biel (de mal nom Cagarunda).
En Biel és un artesà de 87 anys, el darrer sellater de Campanet.
I les paraules que encapçalen aquest escrit són d´allò més corrent en el vocabulari de´n Biel, però desgraciadament s´aniran perdent perquè de sellaters ja pràcticament no en queden a Mallorca.
Fa només tres anys que ha deixat de fer feina, però va accedir a que li fes fotos en el que va ser el seu taller fins fa poc i sobretot que xerrassim, que m´expliqués gran part de la seva vida.
He de dir que em sento un privilegiat d´haver conversat amb ell. La seva loquacitat, memòria i afabilitat em van deixar una gran pau interior.
Gràcies mestre Biel per ser com sou i molt d´anys!!

Selles, colleres, sellató, sofre, cabessades, barriguera, reculeres....
Os suenan esas palabras? A decir verdad yo las desconocía hasta ayer prácticamente todas. Las aprendí ayer cuando conocí a Biel ( de apodo Cagarunda).
Biel es un artesano de 87 años, el último guarnicionero de Campanet. Y las palabras que encabezan este escrito son de lo más usual en su vocabulario pero desgraciadamente se van a ir perdiendo porque de guarnicioneros prácticamente ya no quedan en Mallorca.
Hace tan sólo tres años que ha dejado de trabajar, pero accedió a que le sacara fotos en lo que fue su taller hasta hace muy poco y sobretodo que charláramos, que me explicase gran parte de su vida.
Tengo que decir que me siento un privilegiado por haber podido conversar con él.
Su locuacidad, memoria y afabilidad me dejaron una gran paz interior.
Gracias " mestre" Biel por ser como sois y por muchos años!!
























martes, 29 de enero de 2019

TERRISSAIRE/ ALFARERO


                                                     TERRISSAIRE/ ALFARERO

En la recerca de més artesans de Campanet he conegut en Toni Bisquerra, de mal nom Toni de la teulera de Can Dolç.

Des del primer moment es va mostrar disposat a que fes fotografies tant d´ell  fent feina com de l´antiga teulera situada al carrer del Molins.
És la darrera teulera que queda a Campanet i així com fa anys hi treballaven més membres de la família i altres obrers, avui ja només hi queda en Toni.
De la mateixa manera amb el pas del temps la forma de treballar ha anat variant. Antigament produien el fang ells i el pastaven a mà. Avui duen al fang de Vilafranca a Mallorca i el pasta primer una màquina i l´acaba en Toni. Igualment les peces que s´hi feien fa anys tenien molta relació amb el camp i els animals i a dia d´avui estan més relacionades amb la jardineria.
A la teulada s´hi poden veure encara dos fumerals.Un de l´antic forn de llenya i un de més modern  del forn de gasoil..
Des d´aquí vull agraïr la bona disposició  i amabilitat de´n Toni , felicitar-lo per seguir mantenint la tradició i que tant de bò que l´industrialització del sector i la importació de peces de països estrangers no acabin amb els nostres artesans.

En mi búsqueda de más artesanos en Campanet he conocido a Toni Bisquerra, conocido como Toni de la "teulera de Can Dolç".
Desde el primer momento de mostró dispuesto a que sacase fotos tanto de él trabajando como del antiguo tejar situado en la calle " dels Molins".
Es el último tejar que queda en Campanet y aunque hace años trabajaban otros miembros de la familia y otros obreros, hoy ya sólo queda Toni.
De la misma manera con el paso del tiempo la forma de ytrabajar ha ido variando. Antiguamente producían ellos el barro y lo amasaban a mano. Hoy traen el barro de Vilafranca en Mallorca y lo amasa primero una máquina y lo acaba Toni. Igualmente las piezas que antes producían tenían más relación con el campo y los animales y hoy están más relacionadas con la jardinería.
En el tejado aún se pueden ver dos chimeneas. Uno del antiguo horno de leña y otro más moderno del horno de gasoil.
Des de aquí quiero agradecer la buena disposición y amabilidad de Toni, felicitarle por seguir manteniendo la tradición y ojalá que la industrialización del sector y la importación de piezas de países extranjeros no acabe con nuestros artesanos.






















lunes, 21 de enero de 2019

ESCARRUFAVERROS. CORREFOC A ULLARÓ.


Aquest passat dissabte  per celebrar Sant Sebastià ,en el petit llogaret d´Ullaró a Campanet (com es feia antigament i es va recuperar fa una trentena d´anys) els dimonis del poble, anomenats Escarrufaverros van fer-nos gaudir d´un correfoc, que pel meu gust destaca damunt els que es fan a altres indrets, en primer lloc per l´excepcionalitat  del llogaret  que és Ullaró i pel seu carácter quasi familar.
D´alguna manera aquesta entrada al blog té que veure amb la sèrie que estic fent damunt artesans de la zona  doncs són la colla de dimonis els que es fan les pròpies màscares recuperant així una tradició que havia desaperagut durant molts d´anys.
La festa acaba amb un gran fogaró i un sopar comunitari aprofitant les brases.
Podeu consulta la seva pàgina web a 
https://www.fdbib.com/escarrufaverros-de-campanet/
Este último sábado para celebrar Sant Sebastià, en la pequeña aldea de Ullaró en Campanet ( como se hacía antiguamente y se recuperó hace unos treinta años) los demonios del pueblo, de nombre “escarrufaverros” nos hicieron gozar de un “correfoc” que para mi gusto destaca de los que se hacen en otros lugares, en primer lugar por la excepcionalidad de ese lugar que es Ullaró y por su carácter casi familiar.

De alguna forma esta entrada en el blog tiene que ver con la serie que estoy haciendo de los artesanos de la zona pues son el grupo de demonios quienes se hacen sus propias máscaras recuperando de esta forma una tradición que había desaparecido durante muchos años.
La fiesta acaba encendiendo una gran hoguera y con una cena comunitaria aprovechando las brasas.
Podéis consultar su página web en 
https://www.fdbib.com/escarrufaverros-de-campanet/