MIQUEL MONARA, TAMBORINER.
El que va començar sent una recerca d´artesans prop de Campanet s´ha convertit poc a poc en una recerca d´artesans per tota la illa, sigui perquè un d´ells em parla d´un altre, sigui perquè un amic o un amic d´un amic en coneix algun.
D´aquesta manera vaig conectar amb en Miquel Tugores, Miquel Monara, i no sabeu com me n´alegro. Vaig passar una estona d´allò més agradable mentres m´explicava com feia els tamborinos.
Va començar devés els anys 80 a tocar la xeremia i això el va dur a començar a fabricar-los ell mateix.
La part central del tamborino es fa de diverses fustes, les més usuals, el faig, el lledoner o el ginjoler per fer els flabiols ( que és un dels arbres que té en el seu jardí)
Les planxes d´aquesta fusta s´han de posar en remull per després poder ser vinclades. La pell de la part de dalt i de baix és de cabrit, de diferents gruixos. Les cus a uns rotlos de fil de ferro i seguidament uneix les dues parts amb corda de canyam, llanderes ,on van col·locats els tensors de les pells que, segons la humitat, la calor o el fred mou per aconseguir el sò que vol.
A la membrana superior on es percut hi ha unes cordes de budell , bordons, tibades al llarg de la membrana que en vibrar amplifiquen el sò del tamborino. La tensió de la bordonera està regulada per mitjà d´una clavilla de fusta situada al cos del timbal.
Així mateix el cos té un forat per la maceta o baqueta, també de fusta amb una protuberancia com de pinyol d´oliva a la punta que el flabiolataire fa servir per percutir el tamborí.
La corretja per penjar el tamborino també és de pell. També es poden personalitzar.
Espero que a partir de les imatges us pogueu fer una idea del procés.
Però el que més em va sorprendre és en Miquel com a persona. Durant el confinament ha estat penjant videos junt amb el seu fill a Instagram (el podeu trobar com a miquelmonara) per ensenyar i entretenir als nins de Sineu i d´arreu a fabricar teresetes, molins de vent, helicòpters i diferents juguetes, tot fet amb materials reciclats que tots podien tenir a casa. Una mostra del seu compromís amb el canvi climàtic així com una mostra del seu humor, que el fa un personatge molt especial.
Ell no es considera un lutier. Jo pensé que és un lutier molt divertit.
Gràcies Miquel, has estat tota una troballa.
MIQUEL MONARA, TAMBORILERO.
Lo que comenzó siendo una búsqueda de artesanos cerca de Campanet se ha convertido poco a poco en una búsqueda de artesanos por toda la isla, sea porque uno de ellos me habla de otro, sea porque un amigo o un amigo de un amigo conoce a alguno.
De esta manera conecté con Miquel Tugores, "Miquel Monara", y no sabéis cómo me alegro. Pasé un rato de lo más agradable mientras me contaba como hace los tamboriles.
Comenzó por los años 80 a tocar la chirimía y eso le llevó a empezar a fabricarlos él mismo.
La parte central del tamboril se hace de diversas maderas, las más usuales, haya, almez o azufaifo para hacer los flabiols (que es uno de los árboles que tiene en su jardín).
Las planchas de esta madera se deben poner en remojo para luego poder ser curvadas. La piel de la parte de arriba y de abajo es de cabrito, de diferentes espesores. Las cose a unos aros de alambre y seguidamente une las dos partes con cuerda de cáñamo,”llanderes” donde van colocados los tensores de las pieles que según la humedad, el calor o el frío mueve para conseguir el sonido que quiere.
En la membrana superior donde se percute hay unas cuerdas de tripa, bordones, tensadas a lo largo de la membrana que al vibrar amplifican el sonido del tamborino.La tensión de la bordonera está regulada por medio de una clavija de madera situada en el cuerpo del tamboril.
Asimismo el cuerpo tiene un agujero por la maceta o baqueta, también de madera con una protuberancia como de hueso de oliva en la punta que el tamborilero usa para percutir el tamboril.
La correa para colgar el tamborino también es de piel.También se pueden personalizar.
Espero que a partir de las imágenes os podáis hacer una idea del proceso.
Pero lo que más me sorprendió es Miquel como persona. Durante el confinamiento ha ido colgando vídeos junto con su hijo en Instagram (se puede encontrar como miquelmonara) para enseñar y entretener a los niños de Sineu a fabricar marionetas, molinos de viento, helicópteros y diferentes juguetes, todo hecho con materiales reciclados que todos podían tener en casa. Una muestra de su compromiso con el cambio climático así como una muestra de su humor, que lo hace un personaje muy especial.
Él dice que no es un lutier, yo creo que es un lutier muy divertido.
Gracias Miquel, has sido todo un hallazgo.