EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528

lunes, 21 de septiembre de 2020

METALL/METAL-TONI MAS, FERRERIA DE SINEU

    


                                              TONI MAS, FERRER DE SINEU.

 

Olor de metall, els dongs de les martellades damunt l'encrulla, l'escalfor de la fornal, mans ennegrides de greix i carbó. No hi ha cadena de muntatge però el treball no atura. Tracte  cordial i proper. Això és el que es respira. És un viatge al passat quan a cada poble hi havia un ferrer com en Toni.

En Toni Mas és la tercera generació, és el tercer Toni Mas. El taller es va fundar l'any 1926 i ell hi fa feina des dels 16 anys. És una feina feixuga que t'ha d'agradar i viure-la com la viuen ell i també n' Emilio,el seu treballador.

Quan el seu avi el va fundar ferrava bàsicament bèsties. Més tard va començar a fer eines pel camp( pics per fer estelles, martells de marger en punta, càvecs etc) que és el que encara fan avui dia a més a més d' embrendolats i el que calgui, d'una qualitat molt superior a les industrials. 

El 1926 fent una eina al dia, vivien. Avui n'han de fer cinquanta per sobreviure.

Gràcies Toni i Emilio. M'ha encantat compartir una estoneta l´ambient, l´olor i el renou del taller amb valtros. 

 

 

                                              

                                             TONI MAS, HERRERO DE SINEU

 


Olor de metal, los dongs de los martillazos sobre el yunque, el calor de la fragua, manos ennegrecidas de grasa y carbón. No hay cadena de montaje pero el trabajo no para. Trato cordial y cercano. Esto es lo que se respira. Es un viaje al pasado cuando en cada pueblo había un herrero como Toni.

Toni Mas es la tercera generación, es el tercer Toni Mas. El taller se fundó en 1926 y él trabaja allí desde los 16 años. Es un oficio pesado que te tiene que gustar y vivirlo como lo viven él y también Emilio, su trabajador.

Cuando su abuelo lo fundó herraba básicamente bestias. Más tarde comenzó a hacer herramientas para el campo (picos para hacer astillas, martillos de “marger” con punta, azadas etc) que es lo que todavía hacen hoy día además de barandillas y lo que sea necesario, de una calidad muy superior a las industriales.

En 1926 haciendo una herramienta al día, vivían. Hoy deben hacer cincuenta para sobrevivir.

Gracias Toni y Emilio. Me ha encantado compartir un ratito el ambiente, el olor y el ruido del taller con vosotros.

 

































martes, 15 de septiembre de 2020

INSTRUMENTS MUSICALS/INSTRUMENTOS MUSICALES-MIQUEL MONARA, TAMBORINER

 

MIQUEL MONARA, TAMBORINER.

 

El que va començar sent una recerca d´artesans prop de Campanet s´ha convertit poc a poc en una recerca d´artesans per tota la illa, sigui perquè un d´ells em parla d´un altre, sigui perquè un amic o un amic d´un amic en coneix algun.

D´aquesta manera vaig conectar amb en Miquel Tugores, Miquel Monara, i no sabeu com me n´alegro. Vaig passar una estona d´allò més agradable mentres m´explicava com feia els tamborinos.

Va començar devés els anys 80 a tocar la xeremia i això el va dur a començar a fabricar-los ell mateix.

La part central del tamborino es fa de diverses fustes, les més usuals, el faig, el lledoner o el ginjoler per fer els flabiols ( que és un dels arbres que té en el seu jardí)

Les planxes d´aquesta fusta s´han de posar en remull per després poder ser vinclades. La pell de la part de dalt i de baix és de cabrit, de diferents gruixos. Les cus a uns rotlos de fil de ferro i seguidament uneix les dues parts amb corda de canyam, llanderes ,on van col·locats els tensors de les pells que, segons la humitat, la calor o el fred mou per aconseguir el sò que vol.

A la membrana superior on es percut hi ha unes cordes de budell , bordons, tibades al llarg de la membrana que en vibrar amplifiquen el sò del tamborino. La tensió de la bordonera està regulada per mitjà d´una clavilla de fusta situada al cos del timbal.

Així mateix el cos té un forat per la maceta o baqueta, també de fusta amb una protuberancia com de pinyol d´oliva a la punta que el flabiolataire fa servir per percutir el tamborí.

 La corretja per penjar el tamborino també és de pell. També es poden personalitzar.

Espero que a partir de les imatges us pogueu fer una idea del procés.

 

Però el que més em va sorprendre és en Miquel com a persona. Durant el confinament ha estat penjant videos junt amb el seu fill a Instagram (el podeu trobar com a miquelmonara) per ensenyar i entretenir als nins de Sineu i d´arreu a fabricar teresetes, molins de vent, helicòpters i diferents juguetes, tot fet amb materials reciclats que tots podien tenir a casa. Una mostra del seu compromís amb el canvi climàtic així com una mostra del seu humor, que el fa un personatge molt especial.

Ell no es considera un lutier. Jo pensé que és un lutier molt divertit.

Gràcies Miquel, has estat tota una troballa.

 

 

MIQUEL MONARA, TAMBORILERO.

 

Lo que comenzó siendo una búsqueda de artesanos cerca de Campanet se ha convertido poco a poco en una búsqueda de artesanos por toda la isla, sea porque uno de ellos me habla de otro, sea porque un amigo o un amigo de un amigo conoce a alguno.

De esta manera conecté con Miquel Tugores, "Miquel Monara", y no sabéis cómo me alegro. Pasé un rato de lo más agradable mientras me contaba como hace los tamboriles.

Comenzó por los años 80 a tocar la chirimía y eso le llevó a empezar a fabricarlos él mismo.

La parte central del tamboril se hace de diversas maderas, las más usuales,  haya, almez o azufaifo para hacer los flabiols (que es uno de los árboles que tiene en su jardín).

Las planchas de esta madera se deben poner en remojo para luego poder ser curvadas. La piel de la parte de arriba y de abajo es de cabrito, de diferentes espesores. Las cose a unos aros de alambre y seguidamente une las dos partes con cuerda de cáñamo,”llanderes” donde van colocados los tensores de las pieles que según la humedad, el calor o el frío mueve para conseguir el sonido que quiere.

En la membrana superior donde se percute hay unas cuerdas de tripa, bordones, tensadas a lo largo de la membrana que al vibrar amplifican el sonido del tamborino.La tensión de la bordonera está regulada por medio de una clavija de madera situada en el cuerpo del tamboril.

Asimismo el cuerpo tiene un agujero por la maceta o baqueta, también de madera con una protuberancia como de hueso de oliva en la punta que el tamborilero usa para percutir el tamboril.

La correa para colgar el tamborino también es de piel.También se pueden personalizar.

Espero que a partir de las imágenes os podáis hacer una idea del proceso.

 

Pero lo que más me sorprendió es Miquel como persona. Durante el confinamiento ha ido colgando vídeos junto con su hijo en Instagram (se puede encontrar como  miquelmonara) para enseñar y entretener a los niños de Sineu a fabricar marionetas, molinos de viento, helicópteros y diferentes juguetes, todo hecho con materiales reciclados que todos podían tener en casa. Una muestra de su compromiso con el cambio climático así como una muestra de su humor, que lo hace un personaje muy especial. 

Él dice que no es un lutier, yo creo que es un lutier muy divertido.

Gracias Miquel, has sido todo un hallazgo.