Ja fa dos mesos que em vaig jubilar però quasi cada setmana pujo un dia fins a Valldemossa per disfrutar d´un cafè amb els companys de feina i els amics i amigues que viuen allà.
Algun dia aprofito per fer una visita a algun dels antics pacients, aquells que per un motiu o altre s´ha creat un vincle especial.
I això és el que vull presentar-vos, el dia a dia d´aquesta parella de 86 i quasi 80 anys i 52 anys de casats, en Pedro i na Margalida. Malgrat molts cops que sé cert que els hi ha donat la vida segueixen tenint un esperit alegre i son d´allò més afectuós.
I en Pedro, malgrat el dolor dels seus genolls encara va cada dia al seu hortet a donar de menjar als moixos i les gallines i a cuidar del seu planter o de les seves hortalisses.
Des d´aquí els hi vull agraïr la seva bona disposició a que els seguís tot el dia i la fideua tan bona que ens va fer na Margalida.
Ya han pasado dos meses desde que me jubilé pero casi cada semana subo un día hasta Valldemossa para disfrutar de un café con los compañeros de trabajo y los amig@s que viven allí.
Algún día aprovecho para visitar algún antiguo paciente, sobretodo aquellos que por un motivo u otro se ha creado un vínculo especial.
Y eso es lo que quiero presentaros hoy, el día a día de esta pareja, Pedro y Margalida de 86 y casi 80 años y 52 años de casados. A pesar de los muchos golpes que sé con certeza que la vida les ha dado siguen teniendo un espíritu alegre y son de lo más afectuosos. Y Pedro aguantando el dolor de sus rodillas aún hoy sigue yendo a diario a su huerto para dar de comer a sus gatos y gallinas y cuidar de su plantel o de sus hortalizas.
Desde aquí quiero agradecerles su buena disposición a que les siguiera todo el día y por la fideua tan rica que nos hizo Margalida.