VIDRE EMPLOMAT- CA N'ALEGRIA-LLUCMAJOR
Després d'haver visitat Menestralia i Can Gordiola, experts en vidre bufat, tenia ganes de trobar algú que treballés el vidre emplomat (alguns en diuen vitreaux) tot i ser conscient que avui no està de moda.
I em vaig endur una alegria al trobar a na Margalida, justament de Ca n'Alegria (el malnom de la família) a Llucmajor.
El seu pare era un vidrier tradicional, i per part de mare venien de ferrers i vidriers.
Amb el boom del turisme i de la construcció va ser quan l'empresa va ser més pròspera. L'any 1999 el seu pare es jubila i na Margalida amb el seu marit i més tard el seu fill decideixen seguir amb el negoci.
Sense ser mestra artesana, na Margalida, a qui li agradava el dibuix, la pintura i el disseny parteix a fer uns cursos sobre vitreaux a Alcoi i més tard al Centre del vidre a Barcelona.
Així és com es llançà a treballar el vidre d'aquesta forma. Utilitza diferents tipus de vidres segons el disseny: texturitzats, biselats, vitrall, opacs i també aplicant la tècnica anomenada grisalla (pintat a mà).
Un cop tallats els vidres amb diamant segons les formes del disseny original, es tracta d'encaixar-los en barres de plom, soldant posteriorment les juntes amb estany per tots dos costats.
A la fi del reportatge podeu veure altres tècniques que utilitzen amb vidres pintats i fosos (fusing) i després enfornats.
Ha estat un plaer haver conegut a na Margalida i li agraeixo la seva amabilitat, paciència i que tanqués el taller per dedicar-me el seu temps en exclusivitat.
VIDRIO EMPLOMADO- CA N´ALEGRIA-LLUCMAJOR
Después de haber visitado Menestralia y Can Gordiola, expertos en vidrio soplado, tenía ganas de encontrar a alguien que trabajara el vidrio emplomado (algunos le llaman vitreaux) aún siendo consciente que hoy no está de moda.
Y me llevé una alegría al encontrar a Margalida, justamente de Ca n´ Alegria (el apodo de la familia) en Llucmajor.
Su padre era un cristalero tradicional, y por parte de madre venían de herreros y vidrieros.
Con el boom del turismo y de la construcción fue cuando la empresa fue más boyante. El año 1999 su padre se jubila y Margalida junto a su marido y más tarde su hijo deciden seguir con el negocio.
Sin ser maestra artesana, Margalida, a quien le gustaba el dibujo, la pintura y el diseño decide hacer unos cursos sobre vitreaux en Alcoi y más tarde en el “Centre del vidre” en Barcelona.
Así es como se lanza a trabajar el vidrio de esta forma. Utiliza distintos tipos de cristales según el diseño: texturizados,biselados, vitral, opacos y también aplicando la técnica denominada grisalla ( pintado a mano).
Una vez cortados los cristales con diamante según las formas del diseño original,se trata de encajarlos en barras de plomo, soldando posteriormente las juntas con estaño por ambos lados.
Al final del reportaje podéis ver otras técnicas que utilizan con vidrios pintados y fundidos ( fusing) y después horneados.
Ha sido un placer haber conocido a Margalida y le agradezco su amabilidad, paciencia y que cerrara el taller para dedicarme su tiempo en exclusividad.