EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528

martes, 30 de noviembre de 2021

MATERIALS RECICLATS/MATERIALES RECICLADOS-LLANATURA

Llanatura

Llana de les Illes Balears        

 

El projecte de na Gemma i n´Eugenia, m´ha semblat tan interessant en el seu conjunt, que els hi he demanat a elles que me´n fessin cinc cèntims. Enhorabona noies per la vostra feina , gràcies per la vostra simpatia i disposició, i llarga vida a Llanatura. 

 

Llanatura sorgeix de la unió d’Eugenia Marcote i Gemma Salvador per manufacturar la llana d’ovelles de Mallorca amb una clara finalitat ambiental i social. Perquè deixi de ser un residu i perquè esdevingui un recurs pel territori i pel desenvolupament ocupacional de persones amb trastorn de salut mental. A Inca, gràcies a una fundació que treballa per la seva inserció social i laboral, duem a terme totes les tasques de transformació de la llana sense processos químics agressius. Treballem la llana de les dues races autòctones de l’illa -ovella “Mallorquina” i ovella “Roja Mallorquina”- i de les altres races presents a Mallorca; i comercialitzem un feltre artesanal fet 100% d’aquesta llana, així com alguns productes confeccionats (catifes, coixins, fundes tèrmiques, plantilles, discos netejadors, etc.). 

Avui en dia el 90% de la llana de les Balears s’incinera o s’enterra, a pesar dels atributs únics i excepcionals de les seves fibres naturals i del patrimoni intangible que representen els sabers tradicionals de la seva manufactura. Per capgirar aquest sense sentit i donar resposta a les necessitats del segle XXI, llanatura recupera l’ofici artesanal del treball amb la llana salvaguardant els coneixements del seu cercle virtuós.

Revalorar l’ús de la llana local és un passa per a combatre els actuals desequilibris ecosocials de les Illes Balears. Les races d’ovelles “Mallorquina” i “Roja Mallorquina” són en perill d’extinció i coneguts són els múltiples serveis ecosistèmics de l’ovella que aprofita recursos que altres espècies deixen de costat. Preservar tota la cadena de valor de la llana dins el territori incrementa la resiliència del medi rural al aportar diversificació econòmica. 

Per altra banda, la salut és un dels aspectes més importants en la vida de les persones però encara hem d’avançar molt en l’aplicació de pràctiques saludables en l’àmbit laboral. L’art de la llana té associats beneficis saludables de dur a terme processos ancestrals, cíclics, repetitius, manuals i senzills en contacte amb aquestes fibres naturals. Connectar la ment, les mans i les emocions sana, alleuja, proporciona qualitat de vida i benestar.

Per acabar, llanatura recolza la recerca i la investigació aplicada que està duent a terme la Fundació Unversitat-Empresa de les Illes Balears sobre nous usos de la llana d’ovelles de Mallorca en l’àmbit de la promoció, la prevenció i la intervenció sanitària. Les dues entitats col·laboren en el desenvolupament de productes innovadors fets amb llana amb finalitats curatives en disciplines com la infermeria i la fisioteràpia. 

Per tot plegat, desitgem llarga vida a la producció artesanal de llana local i sostenible

 

Llanatura

Lana de las Islas Baleares

 

El proyecto de Gemma y Eugenia, me ha parecido tan interesante en su conjunto, que les he pedido a ellas que hicieran un pequeño resumen. Enhorabuena chicas por vuestro trabajo, gracias por vuestra simpatía y disposición, y larga vida a Llanatura.

 

Llanatura surge de la unión de Eugenia Marcote y Gemma Salvador para manufacturar la lana de ovejas de Mallorca con una clara finalidad ambiental y social. Para que deje de ser un residuo y para que se convierta en un recurso para el territorio y para el desarrollo ocupacional de personas con trastorno de salud mental. En Inca, gracias a una fundación que trabaja por su inserción social y laboral, llevamos a cabo todas las labores de transformación de la lana sin procesos químicos agresivos. Trabajamos la lana de las dos razas autóctonas de la isla -oveja "Mallorquina" y oveja "Roja Mallorquina"- y de las otras razas presentes en Mallorca; y comercializamos un fieltro artesanal hecho 100% de esta lana, así como algunos productos confeccionados (alfombras, almohadas, fundas térmicas, plantillas, discos limpiadores, etc.).

Hoy en día el 90% de la lana de Baleares se incinera o entierra, a pesar de los atributos únicos y excepcionales de sus fibras naturales y del patrimonio intangible que representan los saberes tradicionales de su manufactura. Para darle la vuelta a este sin sentido y dar respuesta a las necesidades del siglo XXI, Llanatura recupera el oficio artesanal del trabajo con la lana salvaguardando los conocimientos de su círculo virtuoso.

Revalorizar el uso de la lana local es un paso para combatir los actuales desequilibrios ecosociales de las Islas Baleares. Las razas de ovejas “Mallorquina” y “Roja Mallorquina” están en peligro de extinción y conocidos son los múltiples servicios ecosistémicos de la oveja que aprovecha recursos que otras especies dejan de lado. Preservar toda la cadena de valor de la lana en el territorio incrementa la resiliencia del medio rural al aportar diversificación económica.

Por otra parte, la salud es uno de los aspectos más importantes en la vida de las personas, pero todavía tenemos que avanzar mucho en la aplicación de prácticas saludables en el ámbito laboral. El arte de la lana tiene asociados beneficios saludables de llevar a cabo procesos ancestrales, cíclicos, repetitivos, manuales y sencillos en contacto con estas fibras naturales. Conectar la mente, las manos y las emociones sana, alivia, proporciona calidad de vida y bienestar.

Por último, Llanatura apoya la investigación aplicada que está llevando a cabo la Fundación Unversidad-Empresa de las Islas Baleares sobre nuevos usos de la lana de ovejas de Mallorca en el ámbito de la promoción, la prevención y la intervención sanitaria . Ambas entidades colaboran en el desarrollo de productos innovadores hechos con lana con fines curativos en disciplinas como la enfermería y la fisioterapia.

Por todo ello, deseamos larga vida a la producción artesanal de lana local y sostenible.

































miércoles, 17 de noviembre de 2021

VIDRE/VIDRIO-GORDIOLA-VIDRIERIA-ALGAIDA

                                          

                                              VIDRIERES GORDIOLA

 

Nomenar el cognom Gordiola, ens porta indefectiblement a pensar en la fabricació de vidre, coneguts i reconeguts no només a Mallorca sinó, jo diría, que en molts països de món.

La família Gordiola s'ha relacionat amb el vidre des de 1719, i avui dia, encara que els seus descendents es dediquen a altres professions, no deixen d´ocupar-se de la fàbrica que, actualment i des de que es va col·locar la primera pedra el març de 1969, està situada a la carretera de Manacor abans d'arribar a Algaida. Estan darrera de tota decisió important i marquen el camí a seguir en tot el que s´empren dins la fàbrica, sobre tot ténen cura de la composició química del vidre (una cosa essencial en la fabricació d'aquest material) i a crear nous dissenys més d'acord amb les demandes actuals del mercat. Aquest edifici, un castell, consta a més d'un museu del vidre, a hores d'ara tancat al públic.

Us recomano el llibre El arte del vidrio en Mallorca y los Gordiola escrit per Daniel Aldeguer Gordiola i editat per Vidrieries Gordiola, on podeu descobrir la història d'aquesta família, que en el cas d'algun dels seus personatges té molt de novel·la.

A part de la fàbrica, a la ciutat de Palma podeu trobar una botiga seva al carrer Victòria.

 

Vaig poder visitar i fotografiar la fàbrica gràcies a l'amabilitat de la seva nova directora, Amanda Corral Reynés.

El primer que sorprèn és l'edifici en si, i sobretot la sala de forns, inspirada en la sala Mallorca del Palau dels Reis a Perpinyà.

En l'actualitat treballen tres mestres vidriers, Pedro amb trenta anys de professió a la fàbrica, Toni que porta aquí des que va tancar per la pandèmia la fàbrica Menestralia, i Pep que aquest dia estava de vacances. Toni, Joan i Rosa són els tres ajudants dels mestres vidriers. Mohamed és el que s´ocupa de que mai falti llenya ni vidre reciclat, i també dona una mà en la fabricació.

 

Personalment jo havia treballat fa més de quaranta anys en una fàbrica de vidre a Barcelona, ​​"La Industrial Barcelonesa" i puc dir-vos que allà, les dones només es dedicaven a l'empaquetat i més antigament al tallat del vidre.L´ambient entre els vidriers era molt masclista. Per això em va sorprendre molt gratament veure a na Rosa com  ajudant de mestre.

Vaig acabar la meva visita amb algunes imatges de la botiga d'Algaida, on es pot apreciar que els Gordiola ja no només fabriquen les seves famoses llums aranya que encara adornen palaus i possessions, sinó que ens ofereixen nous dissenys més adequats als espais en què vivim.

Vull agrair a n´Amanda i a totes les persones que treballen i aguanten el calor del forns la seva bona disposició i amabilitat perquè jo us pugui oferir aquesta sèrie que, d'alguna manera, m'ha transportat als meus anys de joventut.

Tan de bò aquests Mestres vidriers no siguin el darrers i aquesta històrica artesania segueixi en peus.

 

 

                              VIDRIERAS GORDIOLA

 

Nombrar el apellido Gordiola, nos lleva indefectiblemente a pensar en la fabricación del vidrio. Conocidos y reconocidos no sólo en Mallorca sino, yo diría que en muchos países del mundo.

La familia Gordiola se ha relacionado con el vidrio desde 1719, y hoy en día, aunque sus descendientes se dedican a otras profesiones, no dejan de ocuparse de la fábrica, que, actualmente y desde que se colocó la primera piedra en marzo de 1969, está situada en la carretera de Manacor antes de llegar a Algaida. Están detrás de toda decisión importante y marcan el camino a seguir en cualquier emprendimiento en la fábrica, teniendo cuidado sobre todo de la composición química del vidrio (algo esencial en la fabricación de este material) y a crear nuevos diseños más acordes con las demandas actuales del mercado. Este edificio, un castillo, consta además de un museo del vidrio, en estos momentos cerrado al público.

Os recomiendo el libro “el arte del vidrio en Mallorca y los Gordiola” escrito por Daniel Aldeguer Gordiola y editado por Vidrierías Gordiola, donde podéis descubrir la historia de esta familia, que en el caso de alguno de sus personajes tiene mucho de novela.

Aparte de la fábrica, en la ciudad de Palma podéis encontrar una tienda suya en la calle Victoria.

 

Pude visitar y fotografiar la fábrica gracias a la amabilidad de su nueva directora, Amanda Corral Reynés.

Lo primero que sorprende es el edificio en sí, y sobretodo la sala de hornos, inspirada en la sala Mallorca del Palacio de los Reyes en Perpiñán. 

En la actualidad trabajan tres maestros vidrieros, Pedro con treinta años de profesión en la fábrica, Toni que lleva ahí desde que cerró por la pandemia la fábrica Menestralía, i Pep que ese día estaba de vacaciones. Toni, Joan y Rosa son los tres ayudantes de los maestros vidrieros. Mohamed es el encargado de que no falte leña y el vidrio a reciclar y también asiste en la fabricación.

 

Personalmente yo había trabajado hace más de cuarenta años en una fábrica de vidrio en Barcelona, “La Industrial Barcelonesa” y puedo deciros que allí, las mujeres sólo se dedicaban al empaquetado y más antiguamente al tallado del vidrio. El ambiente entre los vidrieros era muy machista. Por ello me sorprendió muy gratamente ver a Rosa como ayudante de maestro.

Acabé mi visita con algunas imágenes de la tienda de Algaida, dónde se puede apreciar que los Gordiola ya no sólo fabrican sus famosas lámparas araña que aún adornan palacios y posesiones, sino que nos ofrecen nuevos diseños más adecuados a los espacios en que vivimos.

Quiero agradecer a Amanda y a todas las personas que trabajan y aguantan el calor de los hornos, su buena disposición y amabilidad para que yo os pueda ofrecer esta serie que, de alguna forma, me ha transportado a mis años de juventud.

Ojalá que estos maestros vidrieros no sean los últimos y esta histórica artesanía siga en pie.