EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


lunes, 19 de octubre de 2020

TALLERS VICENS- POLLENÇA. (PRIMERA PART)

 

                                             TALLERS VICENS-POLLENÇA ( 1ª PART)

                     ROBA DE LLENGÜES- TALLERS VICENS-POLLENÇA

 

Teixits Vicens és un taller tèxtil artesà de caràcter familiar fundat l´any 1854 a Pollença i dedicat a la fabricació de les conegudes com  robes de llengües.

La tradicional roba de llengües era present antigament a quasi bé totes les cases mallorquines.

 Encara que hi ha diferents teories, sembla ser que la tècnica va arribar a Europa a través de la ruta de la seda i té el seu origen en el ikat oriental.

Consisteix en una composició a mà dels fils tenyits pel que es denomina per reserva,consistent en reservar o aïllar una part del fil de l´ordit amb cauxo de bicicleta molt estret, una feina pesada i que requereix destresa.

El fil de cotó es tinta prèviament a la teixidura i un cop tenyit es realitza la composició del patró, tal vegada el procés més complicat.

Teixits Vicens s´ha sabut reinventar. El procés de fabricació segueix sent bàsicament artesanal. L´únic que han incorporat és el teler mecànic en la darrera part del procés

 

En aquesta primera entrada us mostro la part del tenyit del fil, que en aquests temps de Covid se n´encarrèguen només els dos Joans.

Des d´aquí el meu agraïment als Joans per descomptat i a na Margalida i en Tomeu per permetre´m accedir als tallers per fer les fotografíes.

 

 

 

                     TELA DE LENGUAS-TALLERES VICENS-POLLENÇA

 

Tejidos Vicens es un taller textil artesano de carácter familiar fundado el año1854 en Pollença y dedicado a la fabricación de las conocidas “robes de llengües”.

La tradicional tela de lenguas estaba presente antiguamente en casi todas las casas mallorquinas.

 Aunque hay diferentes teorías, parece ser que la técnica llegó a Europa a través de la ruta de la seda y tiene su origen en el ikat oriental.

Consiste en una composición a mano de los hilos teñidos por lo que se denomina “por reserva”, consistente en reservar o aislar una parte del hilo del urdimbre con caucho de bicicleta muy estrecho, un trabajo pesado y que requiere destreza.

El hilo de algodón se tinta previamente al paso al telar y una vez teñido se realiza la composición del patrón, tal vez el proceso más complicado.

Tejidos Vicens ha sabido reinventarse. El proceso de fabricación sigue siendo básicamente artesanal. Lo único que han incorporado es el telar mecánico en la última parte del proceso.

 

En esta primera entrada os muestro la parte del teñido del hilo, que en estos tiempos de Covid se encargan sólo los dos Joans.

Desde aquí mi agradecimiento a los Joans por supuesto y a Margalida y Tomeu por permitirme acceder a los talleres para hacer las fotografías.


































sábado, 10 de octubre de 2020

COLLARS PER CÀ DE BESTIAR

                                      COLLARS PER CÀ DE BESTIAR I OVELLES

 

En Xisco Coll, de mal nom Fonoll viu a Llubí i la seva feina és de jardiner i podador. També sap fer empelts a la antiga (amb fang) i en el seu temps lliure, des del 2006, es dedica a fer collar de fusta per cans de bestiar o per ovelles.

La fusta que fa servir és de lladoner. El procés tracta de posar la fusta en remull en aigua calenta per després poder-li donar la curvatura necessària per envoltar el coll del cà.

M´explica que antigament es caçava molt amb canilla de cans, (normalment eivissencs) i els guardes forestals acostumaven a portar cans de bestiar per vigilar. Aquests collars de fusta els protegia dels possibles atacs al coll dels eivissencs. En els collars se´ls hi feia una marca amb ferro calent per saber a quina possessió pertanyien.

Avui dia,en Xisco els fa bàsicament per el gust dels amos o per cans que es presenten a concursos. 

Els collars per ovelles són molt més senzills que el que us mostro aquí i no duen cap tipus d´ornament.

Des d´aquí agraïr a en Xisco el fet de deixar-me estar present contemplant aquesta feina, que de ben segur ben aviat desapareixerà.

 

 

COLLAR PARA “CANS DE BESTIAR” ( UNA RAZA DE PERRO MALLORQUÍN) Y OVEJAS

 

En Xisco Coll, de apodo “Fonoll” vive en Llubí y trabaja de jardinero y podador. También sabe hacer injertos a la antigua (con barro) y en su tiempo libre, desde 2006, se dedica a hacer collares de madera para perros o para ovejas.

La madera que emplea es de almez. El proceso trata de poner la madera en remojo en agua caliente para luego poder darle la curvatura necesaria para rodear el cuello del perro.

Me cuenta que antiguamente se cazaba mucho con jauría de perros, (normalmente ibicencos) y los guardas forestales solían llevar perros de guarda ( cans de bestiar) para vigilar. Estos collares de madera los protegía de los posibles ataques en el cuello de los ibicencos. En los collares se les hacía una marca con hierro caliente para saber a qué posesión pertenecían.

Hoy en día,  Xisco los hace básicamente para el gusto de los dueños o para perros que se presentan a concursos.

Los collares para ovejas son mucho más sencillos que el que os muestro aquí y no llevan ningún tipo de ornamento.

Desde aquí agradecer a Xisco el hecho de dejarme estar presente contemplando este trabajo, que seguro pronto desaparecerá.