SA LLOTJA-PALMA
La Llotja de Palma o Sa Llotja és una de les obres mestres de l'arquitectura gòtica a Mallorca. Va ser construïda per Guillem Sagrera entre 1420 i 1452 i va ser la seu del Col·legi de Mercaders.
L'interior d'aquesta llotja està format per quatre naus de la mateixa altura separada per sis columnes helicoïdals sense capitell, que després van ser imitades a la llotja de València, l'església de Santiago de Villena i la base de les torres de Sant Giorgi del Castel Nuovo de Nàpols, també obra de Guillem Sagrera, encara que totes es van inspirar en l'aula capitular del Convent de Sant Domingo de València, construïda a la primera meitat del segle XIV.
Els nervis dels arcs s'incrusten directament als murs, com a la sala capitular del Catedral de Palma de Mallorca i la gran sala del Castell Nuovo de Nàpols, del mateix autor. Les claus de la volta ostenten escuts de la Corona d'Aragó a la nau central i l'escut de la ciutat de Mallorca als laterals, tots amb la policromia i l'or originals. A la façana de lateral hi ha quatre grans finestrals. A banda i banda del portal major i de la façana contrària hi ha dos finestrals amb volta de creueria. A cada racó, a xamfrà hi ha una petita porta amb un arc conopial, decorat amb la imatge de cadascun dels evangelistes. D'aquestes portes, només de les del costat del mar, en surten una escala de cargol per pujar a la terrassa. Va ser seu del govern al segle xv.
Està protegit com a bé d'interès cultural.
I malgrat el seu nom, mai va ser utilitzada com a llotja del peix.
La Lonja de Palma de Mallorca o Sa Llotja es una de las obras maestras de la arquitectura gótica en Mallorca. Fue construida por Guillem Sagrera entre 1420 y 1452 y fue la sede del Colegio de Mercaderes.
El interior de esta lonja está formado por cuatro naves de la misma altura separada por seis columnas helicoidales sin capitel, que después fueron imitadas en la lonja de Valencia, la iglesia de Santiago de Villena y la base de la torres de San Giorgio del Castel Nuovo de Nápoles, también obra de Guillem Sagrera, aunque todas ellas se inspiraron en el aula capitular del Convento de Santo Domingo de Valencia, construida en la primera mitad del siglo xiv.
Los nervios de los arcos se incrustan directamente en los muros, como en la sala capitular del Catedral de Palma de Mallorca y la gran sala del Castel Nuovo de Nápoles, del mismo autor. Las llaves de la bóveda ostentan escudos de la Corona de Aragón en la nave central y el escudo de la ciudad de Mallorca en los laterales, todos con la policromía y oro originales. En la fachada de lateral hay cuatro grandes ventanales. A cada lado del portal mayor y de la fachada contraria hay dos ventanales con bóveda de crucería. En cada rincón, en chaflán hay una pequeña puerta con un arco conopial, decorado con la imagen de cada uno de los evangelistas. De estas puertas, sólo de las del lado del mar, salen una escalera de caracol para subir a la terraza. Fue sede del gobierno en el siglo xv.
Está protegido como bien de interés cultural.
(Wikipedia)
A pesar de su nombre, curiosamente jamás fue utilizada como lonja del pescado.
