SANT ANTONI- SA POBLA- PESCA DE L'ANGUILA
Fa poc temps vaig preguntar a Joan Payeras, periodista jubilat del Diario de Mallorca, si coneixia algú que encara pesqués anguiles a l'albufera.
Em va donar el telèfon de´n LLorenç, veí de Sa Pobla, que de seguida va estar més que predisposat a que l'acompanyés per plasmar en imatges aquesta tasca, diria que ancestral, que s'està perdent, en primer lloc perquè cada cop hi ha menys anguiles ( perquè s'esquilmen abans les angules) i perquè, segons m'explica Llorenç, en pescar-se pràcticament de nit, els joves prefereixen anar a les discoteques o de marxa que dedicar el temps aguantant una canya a veure si piquen.
Llorenç va treballar tota la vida de paleta, però ja de petit acompanyava el seu pare a l'albufera. I us puc assegurar, que als 80 anys es coneix el terreny com el palmell de la mà, i a mi se'm feia difícil seguir-li els passos.
Des que es va jubilar, a part de cuidar els animals que té a les seves finques, la pesca de l'anguila és el seu passatemps més gran, sempre que la lluna ho permeti.
Aquests dies se celebrarien a Sa Pobla per Sant Antoni foguerons, concursos de gloses, correfocs amb dimonis, i es menjaria “espinagada” una mena d'empanada farcida amb anguila, encara que també la fan amb llom i col. Tot ha estat suspès pel cóvid, però la tradició de l'espinagada no s'ha perdut i ha tingut el detall de trucar-me per regalar-me'n dues, cuinades per la seva dona Maria.( aquí podeu
A més d'haver gaudit fent fotos de la simulació de la pesca (ja que les fotos estan fetes una mica abans de la posta de sol) vull dir que vaig gaudir de la seva companyia, del seu afecte i amistat.
Gràcies Llorenç i Maria, ha estat un plaer haver-vos conegut
SANT ANTONI- SA POBLA- PESCA DE LA ANGUILA
Hace poquito tiempo le pregunté a Joan Payeras, periodista jubilado del Diario de Mallorca, si conicía a alguien que aún pescara anguilas en la albufera.
Me dio el teléfono de LLorenç, vecino de Sa Pobla, que en seguida estuvo más que predispuesto a que le acompañara para plasmar en imágenes esa tarea, diría que ancestral, que se está perdiendo, en primer lugar porque cada vez hay menos anguilas ( porque se esquilman antes las angulas) y porque, según me explica Llorenç, al pescarse prácticamente de noche, los jóvenes prefieren ir a las discotecas o de marcha que dedicar el tiempo aguantando una caña a ver si pican.
Llorenç trabajó toda su vida de albañil, pero ya de pequeño acompañaba a su padre a la albufera. Y os puedo asegurar, que a sus 80 años se conoce el terreno como la palma de su mano, y a mí se me hacía difícil seguirle los pasos.
Desde que se jubiló, a parte de cuidar los animales que tiene en sus fincas, la pesca de la anguila es su mayor pasatiempo, siempre que la luna lo permita.
Estos días se celebrarían en Sa Pobla por Sant Antoni hogueras , concursos de glosas, corre-fuegos con demonios, y se come “espinagada” una especie de empanada rellena con anguila, aunque también la hacen con lomo y col. Todo ha sido suspendido por el covid, pero la tradición de la “espinagada” no se ha perdido y ha tenido el detalle de llamarme para regalarme dos de ellas,cocinadas por su mujer María. ( aquí podéis ver su gran trabajo)
Además de haber disfrutado sacando fotos de la simulación de la pesca ( pues las fotos están hechas un poco antes de la puesta de sol) quiero decir que disfruté de su compañía, de su afecto y amistad.
Gracias Llorenç y María, ha sido un placer haberos conocido.
