EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528

lunes, 23 de noviembre de 2020

FUSTA/MADERA-SA SERRADORA-SINEU

                                                        Sa Serradora- Sineu

 

Sa Serradora, va començar sent una taller de fusteria ón fabricaven rodes de carro , portes, taules,bancs, i tot el relacionat amb el camp que es feia amb fusta.

Avui dia està al  seu càrrec en Jordi, de malnom Jordi de “Can corque”. Em fa molta gràcia i trobo entranyable l´origen del malnom. L´avi de´n Jordi era peninsular i nomia Jorge. Quan va arribar a Sineu, les nins a l´escola no sabia pronunciar Jorge, que va anar derivant fins l´actual Corque.

En Jordi no volia estudiar el batxiller i sa mare en sortir d´escola el feia anar aprendre de fuster a Mobles Sineu , que llavors era un talleret.

Hi va treballar fins els 35 anys fent mobles que ell denomima fins, d´ebanisteria i després montà la seva propia fusteria amb un cosí i més endavant amb el seu cunyat acaba a Sa Serradora.

Treballa amb diferents tipus de fusta segons el que hagi de fabricar,figuera,ausina, olivera, i per fer les barreres , menorquines o mallorquines que us mostro aquí, ullastre.

Entrar a Sa Serradora és com fer un viatge en el temps. L´olor de la fusta, els taulons tallats fa anys per assecar-se, els prestatges amb eines antigues, el serradís que sembla que sui a les parets ens transporta al segle passat.

Gràcies Jordi per deixar-me gaudir d´aquestes sensacions.

 

 

                                                          Sa Serradora- Sineu

 

Sa Serradora, comenzó siendo una taller de carpintería donde fabricaban ruedas de carro, puertas, mesas, bancos, y todo lo relacionado con el campo que fuese de madera.

Hoy en día está a su cargo  Jordi, de apodo Jordi de "Can Corque". Me hace mucha gracia y encuentro entrañable el origen del mote. El abuelo de Jordi era peninsular y se llamaba Jorge. Cuando llegó a Sineu, los niños del colegio no sabían pronunciar Jorge, que fue derivando hasta el actual Corque.

Jordi no quería estudiar el bachiller y su madre al salir de escuela le obligaba a ir a aprender carpintería en Mobles Sineu, que entonces era un tallercito.

Trabajó allí hasta los 35 años haciendo muebles que él denomina "finos", de ebanisteria y luego montó su propia carpintería con un primo y más adelante con su cuñado acaba en Sa Serrería.

Trabaja con diferentes tipos de madera según lo que tenga que fabricar, higuera, encina, olivo, y para hacer las barreras, menorquinas o mallorquinas que os muestro aquí, acebuche.

Entrar en Sa Serradora es como hacer un viaje en el tiempo. El olor de la madera, los tablones cortados hace años para secarse, los estantes con herramientas antiguas, el serrín que parece que sude en las paredes, nos transporta al siglo pasado.

Gracias Jordi por dejarme disfrutar de estas sensaciones.



































lunes, 16 de noviembre de 2020

INSTRUMENTS MUSICALS/INSTRUMENTOS MUSICALES-GUILLEM HORRACH- FLABIOLER


                                          GUILLEM HORRACH-FLABIOLER

 

El diccionari català-valencià-balear defineix flubiol o flabiol com:

Instrument musical rústic, consistent en un canó de canya, de llargada entre 12 i 35 cm., tallat obliquament a un extrem i amb forats pel llarg, que produeix un so semblant al de la flauta i sol esser emprat principalment pels pastors i per acompanyar certes festes de poble; cast. caramillo

 

Guillem Horrach és profesor d´institut de tecnologia. Ja fa uns quants anys va decidir posar-se a fabricar per ell mateix, flabiols. És un artesà del flabiol però que no pel fet de ser artesà ha deixat d´incorporar noves tecnologies que li permetéssin fer millors flabiols i que sempre sònin bé.

Parteix d´un taco de fusta, normalment gingoler o ametller. I pel canal d´aire del flabiol fa servir granadillo que és una fusta molt dura que no li afecta la humitat de la saliva de qui toca.

A la part de dalt i baix  duu una virolla de llautó o acer inoxidable, que són elements de protecció, no decoratius, per protegir el flabiol en cas de caure en terra, perquè es toca amb una sola mà, doncs l´altra mà toca el tamborino. ( veure l´entrada de´n Miquel “Monara” https://ferranpetitfotograf.blogspot.com/2020/09/miquel-monara-tamboriner.html.)

El torn és l´eina que li permet cilindrar tant la fusta com el metall.

Per marcar els forats de digitació i per gravar el seu logo fa servir un láser.

Encara que també hi fa una trava de granadillo ( que és una fusta més fosca) que li permet reconèixer d´enfora que un flabiol és fet seu.

Al final afina el flabiol comprovant  i ajustant els conductes d´aire amb una Dremel i un afinador fins que té el tò que pertany.

En Guillem és una persona molt metòdica i molt perfeccionista, i vull agraïr-li tot l´esforç de preparació que ha fet perquè jo us pugui mostrar aquí com es fabrica un flabiol pas a pas.


En aquest enllaç podeu veure com afina l´instrument.


GUILLEM HORRACH AFINACIÓ FLUVIOL - YouTube




            

                                          GUILLEM HORRACH-FLABIOLER

 

El diccionario català-valencià-balear define “flubiol o flabiol” como:

Instrumento musical rústico, consistente en un cañón de caña, de longitud entre 12 y 35 cm., cortado oblicuamente en un extremo y con agujeros por el largo, que produce un sonido similar al de la flauta y suele ser utilizado principalmente por los pastores y para acompañar ciertas fiestas de pueblo; cast. caramillo

 

Guillem Horrach es profesor de instituto de tecnología. Ya hace varios años decidió ponerse a fabricar por sí mismo, “flabiols”. Es un artesano del “flabiol” pero que no por ser artesano ha dejado de incorporar nuevas tecnologías que le permiten hacer mejores “flabiols” y que siempre suenen bien.

Parte de un taco de madera, normalmente azufaifo o almendro. Y para el canal de aire del “flabiol” utiliza granadillo que es una madera muy dura a la que no le afecta la humedad de la saliva de quien toca.

En la parte de arriba y abajo lleva un cilindro de latón o acero inoxidable, que son elementos de protección, no decorativos, para proteger el “flabiol” en caso de caer al suelo, pues se toca con una sola mano ya que la otra mano toca el tamborino. (Ver la entrada de Miquel "Monara" https://ferranpetitfotograf.blogspot.com/2020/09/miquel-monara-tamboriner.html.)

El torno es la herramienta que le permite cilindrar tanto la madera como el metal.

Para marcar los agujeros de digitación y para grabar su logo utiliza un láser.

Aunque también hace una traba de granadillo (que es una madera más oscura) que le permite reconocer a distancia que un “flabiol” está hecho por él.

Al final afina el “flabiol” comprobando y ajustando los conductos de aire con una Dremel y un afinador hasta que tiene el tono que toca.

Guillermo es una persona muy metódica y muy perfeccionista, y quiero agradecerle todo el esfuerzo de preparación que ha hecho para que yo os pueda mostrar aquí cómo se fabrica un “flabiol” paso a paso.

En este enlace podéis ver cómo afina el instrumento


GUILLEM HORRACH AFINACIÓ FLUVIOL - YouTube