EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528

lunes, 13 de diciembre de 2021

VIDRE/VIDRIO-VIDRES EMPLOMATS-CA´N ALEGRIA-LLUCMAJOR

VIDRE EMPLOMAT- CA N'ALEGRIA-LLUCMAJOR

 

Després d'haver visitat Menestralia i Can Gordiola, experts en vidre bufat, tenia ganes de trobar algú que treballés el vidre emplomat (alguns en diuen vitreaux) tot i ser conscient que avui no està de moda.

I em vaig endur una alegria al trobar a na Margalida, justament de Ca n'Alegria (el malnom de la família) a Llucmajor.

El seu pare era un vidrier tradicional, i per part de mare venien de ferrers i vidriers.

Amb el boom del turisme i de la construcció va ser quan l'empresa va ser més pròspera. L'any 1999 el seu pare es jubila i na Margalida amb el seu marit i més tard el seu fill decideixen seguir amb el negoci.

Sense ser mestra artesana, na Margalida, a qui li agradava el dibuix, la pintura i el disseny parteix a fer uns cursos sobre vitreaux a Alcoi i més tard al Centre del vidre a Barcelona.

Així és com es llançà a treballar el vidre d'aquesta forma. Utilitza diferents tipus de vidres segons el disseny: texturitzats, biselats, vitrall, opacs i també aplicant la tècnica anomenada grisalla (pintat a mà).

Un cop tallats els vidres amb diamant segons les formes del disseny original, es tracta d'encaixar-los en barres de plom, soldant posteriorment les juntes amb estany per tots dos costats.

A la fi del reportatge podeu veure altres tècniques que utilitzen amb vidres pintats i fosos (fusing) i després enfornats.

Ha estat un plaer haver conegut a na Margalida i li agraeixo la seva amabilitat, paciència i que tanqués el taller per dedicar-me el seu temps en exclusivitat.

 

 

VIDRIO EMPLOMADO- CA N´ALEGRIA-LLUCMAJOR

 

Después de haber visitado Menestralia y Can Gordiola, expertos en vidrio soplado, tenía ganas de encontrar a alguien que trabajara el vidrio emplomado (algunos le llaman vitreaux) aún siendo consciente que hoy no está de moda.

Y me llevé una alegría al encontrar a Margalida, justamente de Ca n´ Alegria (el apodo de la familia) en Llucmajor.

Su padre era un cristalero tradicional, y por parte de madre venían de herreros y vidrieros.

Con el boom del turismo y de la construcción fue cuando la empresa fue más boyante. El año 1999 su padre se jubila y Margalida junto a su marido y más tarde su hijo deciden seguir con el negocio.

Sin ser maestra artesana, Margalida, a quien le gustaba el dibujo, la pintura y el diseño decide hacer unos cursos sobre vitreaux en Alcoi y más tarde en el “Centre del vidre” en Barcelona.

Así es como se lanza a trabajar el vidrio de esta forma. Utiliza distintos tipos de cristales según el diseño: texturizados,biselados, vitral, opacos y también aplicando la técnica denominada grisalla ( pintado a mano).

Una vez cortados los cristales con diamante según las formas del diseño original,se trata de encajarlos en barras de plomo, soldando posteriormente las juntas con estaño por ambos lados.

Al final del reportaje podéis ver otras técnicas que utilizan con vidrios pintados y fundidos ( fusing) y después horneados.

Ha sido un placer haber conocido a Margalida y le agradezco su amabilidad, paciencia y que cerrara el taller para dedicarme su tiempo en exclusividad.


































martes, 30 de noviembre de 2021

MATERIALS RECICLATS/MATERIALES RECICLADOS-LLANATURA

Llanatura

Llana de les Illes Balears        

 

El projecte de na Gemma i n´Eugenia, m´ha semblat tan interessant en el seu conjunt, que els hi he demanat a elles que me´n fessin cinc cèntims. Enhorabona noies per la vostra feina , gràcies per la vostra simpatia i disposició, i llarga vida a Llanatura. 

 

Llanatura sorgeix de la unió d’Eugenia Marcote i Gemma Salvador per manufacturar la llana d’ovelles de Mallorca amb una clara finalitat ambiental i social. Perquè deixi de ser un residu i perquè esdevingui un recurs pel territori i pel desenvolupament ocupacional de persones amb trastorn de salut mental. A Inca, gràcies a una fundació que treballa per la seva inserció social i laboral, duem a terme totes les tasques de transformació de la llana sense processos químics agressius. Treballem la llana de les dues races autòctones de l’illa -ovella “Mallorquina” i ovella “Roja Mallorquina”- i de les altres races presents a Mallorca; i comercialitzem un feltre artesanal fet 100% d’aquesta llana, així com alguns productes confeccionats (catifes, coixins, fundes tèrmiques, plantilles, discos netejadors, etc.). 

Avui en dia el 90% de la llana de les Balears s’incinera o s’enterra, a pesar dels atributs únics i excepcionals de les seves fibres naturals i del patrimoni intangible que representen els sabers tradicionals de la seva manufactura. Per capgirar aquest sense sentit i donar resposta a les necessitats del segle XXI, llanatura recupera l’ofici artesanal del treball amb la llana salvaguardant els coneixements del seu cercle virtuós.

Revalorar l’ús de la llana local és un passa per a combatre els actuals desequilibris ecosocials de les Illes Balears. Les races d’ovelles “Mallorquina” i “Roja Mallorquina” són en perill d’extinció i coneguts són els múltiples serveis ecosistèmics de l’ovella que aprofita recursos que altres espècies deixen de costat. Preservar tota la cadena de valor de la llana dins el territori incrementa la resiliència del medi rural al aportar diversificació econòmica. 

Per altra banda, la salut és un dels aspectes més importants en la vida de les persones però encara hem d’avançar molt en l’aplicació de pràctiques saludables en l’àmbit laboral. L’art de la llana té associats beneficis saludables de dur a terme processos ancestrals, cíclics, repetitius, manuals i senzills en contacte amb aquestes fibres naturals. Connectar la ment, les mans i les emocions sana, alleuja, proporciona qualitat de vida i benestar.

Per acabar, llanatura recolza la recerca i la investigació aplicada que està duent a terme la Fundació Unversitat-Empresa de les Illes Balears sobre nous usos de la llana d’ovelles de Mallorca en l’àmbit de la promoció, la prevenció i la intervenció sanitària. Les dues entitats col·laboren en el desenvolupament de productes innovadors fets amb llana amb finalitats curatives en disciplines com la infermeria i la fisioteràpia. 

Per tot plegat, desitgem llarga vida a la producció artesanal de llana local i sostenible

 

Llanatura

Lana de las Islas Baleares

 

El proyecto de Gemma y Eugenia, me ha parecido tan interesante en su conjunto, que les he pedido a ellas que hicieran un pequeño resumen. Enhorabuena chicas por vuestro trabajo, gracias por vuestra simpatía y disposición, y larga vida a Llanatura.

 

Llanatura surge de la unión de Eugenia Marcote y Gemma Salvador para manufacturar la lana de ovejas de Mallorca con una clara finalidad ambiental y social. Para que deje de ser un residuo y para que se convierta en un recurso para el territorio y para el desarrollo ocupacional de personas con trastorno de salud mental. En Inca, gracias a una fundación que trabaja por su inserción social y laboral, llevamos a cabo todas las labores de transformación de la lana sin procesos químicos agresivos. Trabajamos la lana de las dos razas autóctonas de la isla -oveja "Mallorquina" y oveja "Roja Mallorquina"- y de las otras razas presentes en Mallorca; y comercializamos un fieltro artesanal hecho 100% de esta lana, así como algunos productos confeccionados (alfombras, almohadas, fundas térmicas, plantillas, discos limpiadores, etc.).

Hoy en día el 90% de la lana de Baleares se incinera o entierra, a pesar de los atributos únicos y excepcionales de sus fibras naturales y del patrimonio intangible que representan los saberes tradicionales de su manufactura. Para darle la vuelta a este sin sentido y dar respuesta a las necesidades del siglo XXI, Llanatura recupera el oficio artesanal del trabajo con la lana salvaguardando los conocimientos de su círculo virtuoso.

Revalorizar el uso de la lana local es un paso para combatir los actuales desequilibrios ecosociales de las Islas Baleares. Las razas de ovejas “Mallorquina” y “Roja Mallorquina” están en peligro de extinción y conocidos son los múltiples servicios ecosistémicos de la oveja que aprovecha recursos que otras especies dejan de lado. Preservar toda la cadena de valor de la lana en el territorio incrementa la resiliencia del medio rural al aportar diversificación económica.

Por otra parte, la salud es uno de los aspectos más importantes en la vida de las personas, pero todavía tenemos que avanzar mucho en la aplicación de prácticas saludables en el ámbito laboral. El arte de la lana tiene asociados beneficios saludables de llevar a cabo procesos ancestrales, cíclicos, repetitivos, manuales y sencillos en contacto con estas fibras naturales. Conectar la mente, las manos y las emociones sana, alivia, proporciona calidad de vida y bienestar.

Por último, Llanatura apoya la investigación aplicada que está llevando a cabo la Fundación Unversidad-Empresa de las Islas Baleares sobre nuevos usos de la lana de ovejas de Mallorca en el ámbito de la promoción, la prevención y la intervención sanitaria . Ambas entidades colaboran en el desarrollo de productos innovadores hechos con lana con fines curativos en disciplinas como la enfermería y la fisioterapia.

Por todo ello, deseamos larga vida a la producción artesanal de lana local y sostenible.