EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528

martes, 22 de diciembre de 2020

ALIMENTACIÓ-SA TAFONA DE CAN DET-SÓLLER

                                    SA TAFONA DE CAN DET-SÓLLER- OR LÍQUID

 

Sa Tafona de Can Det està documentada des del segle XVI. LLavors es deia Can Ozones, i en el testament de 1561 Pedro Ozones li deixava en herència a la seva dona, mesures d´oli.

Des de 1610 es diu Can Det, i en Guillem Deyà i el seu fill Joan (enginyier tècnic agrònom) en són els propietaris. Curiosament des del segle XVII tots els que han duit la tafona nomien Joan o Guillem.

És la tafona més antiga existent a Mallorca en funcionament que segueixi el procés tradicional de premsat de l´oliva. La premsa, o trull, fa segles tirada per bèsties i avui dia a motor, consta de tres pedres de granit de forma cònica, que quan giren van aixafant les olives. La pasta d´oliva que queda, passa a una batidora que homogeinitza la massa, que els treballadors traspassen a uns esportins ( antigament d´espart i a dia d´avui de fibra de coco i nylon).

Una vegada apilats els esportins amb la pasta d´oliva, els situen baix una premsa hidràulica que fa que l´oli comenci a regalimar, passant al que es denominen olles,(abans de ceràmica, avui d´acer inoxidable) barrejat amb aigua. Las diferència de densitat fa que les impureses i l´aigua vagin al fons, i l´oli a la superficie.

Finalment es passa a una centrifugadora i l´oli ja pot començar a ser envasat. Antigament es posava en gerres, mitges, mesures o quartans i la gent de Sóller tenia un dipòsit a casa ón el guardava i retornava els envasos. Ara els obliguen a envasar en garrafes de plàstic de cinc litres.( després ens queixem del que s´ha de reciclar)

Podriem dir que Can Det és una joia, doncs avui dia a les tafones es fa servir un sistema que es diu continu que pot fer la mateixa feina un sol home, mentre que aquí, en l´època forta de feina són cinc treballadors.

Des d´aquí vull donar les gràcies als treballadors Franki i Gustavo, i al propietari, Guillem Deyà per la seva amabilitat i per poder viure el procés i gaudir del tast d´aquest or líquid que és el seu oli. 

 

                                 SA TAFONA DE CAN DET-SOLLER- ORO LÍQUIDO

 

La almazara de Can Det está documentada desde el siglo XVI. Entonces se llamaba Can Ozones, y en el testamento de 1561 Pedro Ozones le dejaba en herencia a su mujer, “mesures” de aceite.

Desde 1610 se llama Can Det, y Guillem Deyà y su hijo Joan (ingeniero técnico agrónomo) son los propietarios. Curiosamente desde el siglo XVII todos los que han llevado la almazara se han llamado Joan o Guillem.

Es la almazara más antigua existente en Mallorca en funcionamiento que siga el proceso tradicional de prensado de la aceituna. La prensa, o almazara, hace siglos tirada por bestias y hoy día a motor, consta de tres piedras de granito de forma cónica, que cuando giran van aplastando las aceitunas. La pasta de oliva que queda, pasa a una batidora que homogeiniza la masa, que los trabajadores traspasan a unos capachos (antiguamente de esparto y a día de hoy de fibra de coco y nylon).

Una vez apilados los capachos con la pasta de aceituna, los sitúan bajo una prensa hidráulica que hace que el aceite empiece a rezumar, pasando a lo que se denominan ollas,(antes de cerámica, hoy de acero inoxidable) mezclado con agua. Las diferencia de densidad hace que las impurezas y el agua vayan al fondo, y el aceite se quede en la superficie.

Finalmente se pasa a una centrifugadora y el aceite ya puede comenzar a ser envasado. Antiguamente se ponía en gerres, mitges,mesures o quartans (medidas que iban de 4 a 24 litros) y la gente de Sóller tenía un depósito en casa dónde lo guardaba y devolvía los envases. Ahora les obligan a envasar en garrafas de plástico de cinco litros. (Después nos quejamos de lo que se debe reciclar)

Podríamos decir que Can Det es una joya, pues hoy en día en las almazaras se utiliza un sistema que se llama “continuo” que puede hacer el mismo trabajo un solo hombre, mientras que aquí, en la época fuerte de trabajo son cinco trabajadores.

Desde aquí quiero dar las gracias a los trabajadores Franki y Gustavo, y al propietario, Guillem Deyà por su amabilidad y para poder vivir el proceso y disfrutar de la cata de este oro líquido que es su aceite.




































lunes, 14 de diciembre de 2020

TEIXITS/TEJIDOS-SENALLES- TOMEU DE CAN CUSSET-POLLENÇA

 

                                TOMEU DE CAN CUSSET-POLLENÇA- SENALLES

 

Com us comentava en l´entrada de Can Corretja, moltes vegades un artesà em porta a un altre. I mentre estava fent les fotos allà, va aparèixer en Tomeu, de malnom de can cusset.

 Ell treballa amb garballó. Em vaig presentar i vem quedar que aniria a visitar-lo.

Així, al cap d´un parell de dies vaig anar a ca seva i vaig conèixer també la seva dona, na Joana, de malnom Joana Voleta. La família d´ella havien tingut fa anys una fàbrica de graneres també, avui dia ja desapareguda.

En Tomeu, igual que son pare, sempre ha fet de pagès, amo de dues finques.

Ell comença amb la llatra quan la seva dona estava embarassada del seu primer fill.

Hi va haver un home que li va dir que li ensenyaria a treballar el garballó per fer-li un cabàs pel nin ( com el de la primera imatge). I des d´aleshores passa les vetllades fent això.

Amb 78 anys segueix anant a cercar el garballó a la muntanya, i després la duu a Can Corretja per ensofrar-lo ja que d´aquesta manera les fulles queden blanques per treballar-les després.

El procés és el següent:

Primer embrinen el garballó.

 Després amb un xapador numerat (a la foto el nº 2) talla els brins a la mida que vol segons el que ha de fabricar.

Amb els brins tallats fa la llatra i un cop té fetes tires de llatra comença a cosir-les per fer una sanalla o el que vulgui, normalment amb un motllo.

També sap cordar cadires, fer beasses, morrions, sembradores, sanalles amb braceres, costurers, ventalls, bolssos, cistelles per guardar ximbombes o reclams de perdiu.

 

A més a més en Tomeu és un amant de la historia, sobretot de la del seu poble, Pollença, i durant tres anys ha ajudat a fer la toponímia de Pollença amb el profesor Joan Miralles.

Vaig acabar el dia prenent un café amb ell i na Joana, i m´explicaren que volien les fotos de les distintes coses que ell ha fet tota la vida amb les seves mans perquè ho poguessin veure els parents que tenen a Argentina.

Espero que en quedin satisfets i els agraeixo el cafetet i la simpatia que em van demostrar.

 

 

 

TOMEU DE CAN CUSSET-POLLENÇA- CESTERIA

 

Como os comentaba en la entrada de Can Corretja, muchas veces un artesano me lleva a otro. Y mientras estaba haciendo las fotos allí, apareció Tomeu, de apodo “de can Cusset”.

 Él trabaja con palmito. Me presenté y quedamos que iría a visitarlo.

Así que al cabo de un par de días fui a su casa y conocí también su mujer, Joana, de apodo Joana “Voleta”. Su família había tenido hace años una fábrica de escobas también, hoy en día ya desaparecida.

Tomeu, igual que su padre, siempre ha sido campesino, posadero en dos fincas.

Él comienza con la pleita cuando su mujer estaba embarazada de su primer hijo.

Hubo un hombre que le dijo que le enseñaría a trabajar el palmito para hacerle un cuco para el niño (como el de la primera imagen).Y desde entonces pasa las veladas haciendo esto.

Con 78 años sigue yendo a buscar el palmito a la montaña, y luego lo lleva a Can Corretja para tratarlo con vapores de azufre ya que de esta manera las hojas quedan blancas para trabajarlas después.

El proceso es el siguiente.

Primero hacen briznas con el palmito.

 Después con un cortador numerado (en la foto el nº 2) corta las briznas a la medida que quiere según lo que tiene que fabricar.

Con las briznas cortadas hace la pleita (es el palmito tejido) y una vez tiene hechas tiras de pleita empieza a coserlas para hacer una cesta o lo que quiera, normalmente con un molde.

También sabe encordar sillas, hacer alforjas, bozales, sembradoras, cestas mochileras, costureros, abanicos, bolsos, cestas para guardar zambombas o reclamos de perdiz.

Además Tomeu es un amante de la historia, sobre todo de la de su pueblo, Pollença, y durante tres años ha ayudado a hacer la toponimia de Pollença con el profesor Joan Miralles.

Terminamos la mañana tomando un café con Joana, y me explicaron que querían las fotos de las distintas cosas que él ha hecho toda la vida con sus manos para que  pudieran verlo los parientes que tienen en Argentina.

Espero que queden satisfechos y les agradezco el cafecito y la simpatía que me demostraron.