SA TAFONA DE CAN DET-SÓLLER- OR LÍQUID
Sa Tafona de Can Det està documentada des del segle XVI. LLavors es deia Can Ozones, i en el testament de 1561 Pedro Ozones li deixava en herència a la seva dona, mesures d´oli.
Des de 1610 es diu Can Det, i en Guillem Deyà i el seu fill Joan (enginyier tècnic agrònom) en són els propietaris. Curiosament des del segle XVII tots els que han duit la tafona nomien Joan o Guillem.
És la tafona més antiga existent a Mallorca en funcionament que segueixi el procés tradicional de premsat de l´oliva. La premsa, o trull, fa segles tirada per bèsties i avui dia a motor, consta de tres pedres de granit de forma cònica, que quan giren van aixafant les olives. La pasta d´oliva que queda, passa a una batidora que homogeinitza la massa, que els treballadors traspassen a uns esportins ( antigament d´espart i a dia d´avui de fibra de coco i nylon).
Una vegada apilats els esportins amb la pasta d´oliva, els situen baix una premsa hidràulica que fa que l´oli comenci a regalimar, passant al que es denominen olles,(abans de ceràmica, avui d´acer inoxidable) barrejat amb aigua. Las diferència de densitat fa que les impureses i l´aigua vagin al fons, i l´oli a la superficie.
Finalment es passa a una centrifugadora i l´oli ja pot començar a ser envasat. Antigament es posava en gerres, mitges, mesures o quartans i la gent de Sóller tenia un dipòsit a casa ón el guardava i retornava els envasos. Ara els obliguen a envasar en garrafes de plàstic de cinc litres.( després ens queixem del que s´ha de reciclar)
Podriem dir que Can Det és una joia, doncs avui dia a les tafones es fa servir un sistema que es diu continu que pot fer la mateixa feina un sol home, mentre que aquí, en l´època forta de feina són cinc treballadors.
Des d´aquí vull donar les gràcies als treballadors Franki i Gustavo, i al propietari, Guillem Deyà per la seva amabilitat i per poder viure el procés i gaudir del tast d´aquest or líquid que és el seu oli.
SA TAFONA DE CAN DET-SOLLER- ORO LÍQUIDO
La almazara de Can Det está documentada desde el siglo XVI. Entonces se llamaba Can Ozones, y en el testamento de 1561 Pedro Ozones le dejaba en herencia a su mujer, “mesures” de aceite.
Desde 1610 se llama Can Det, y Guillem Deyà y su hijo Joan (ingeniero técnico agrónomo) son los propietarios. Curiosamente desde el siglo XVII todos los que han llevado la almazara se han llamado Joan o Guillem.
Es la almazara más antigua existente en Mallorca en funcionamiento que siga el proceso tradicional de prensado de la aceituna. La prensa, o almazara, hace siglos tirada por bestias y hoy día a motor, consta de tres piedras de granito de forma cónica, que cuando giran van aplastando las aceitunas. La pasta de oliva que queda, pasa a una batidora que homogeiniza la masa, que los trabajadores traspasan a unos capachos (antiguamente de esparto y a día de hoy de fibra de coco y nylon).
Una vez apilados los capachos con la pasta de aceituna, los sitúan bajo una prensa hidráulica que hace que el aceite empiece a rezumar, pasando a lo que se denominan ollas,(antes de cerámica, hoy de acero inoxidable) mezclado con agua. Las diferencia de densidad hace que las impurezas y el agua vayan al fondo, y el aceite se quede en la superficie.
Finalmente se pasa a una centrifugadora y el aceite ya puede comenzar a ser envasado. Antiguamente se ponía en gerres, mitges,mesures o quartans (medidas que iban de 4 a 24 litros) y la gente de Sóller tenía un depósito en casa dónde lo guardaba y devolvía los envases. Ahora les obligan a envasar en garrafas de plástico de cinco litros. (Después nos quejamos de lo que se debe reciclar)
Podríamos decir que Can Det es una joya, pues hoy en día en las almazaras se utiliza un sistema que se llama “continuo” que puede hacer el mismo trabajo un solo hombre, mientras que aquí, en la época fuerte de trabajo son cinco trabajadores.
Desde aquí quiero dar las gracias a los trabajadores Franki y Gustavo, y al propietario, Guillem Deyà por su amabilidad y para poder vivir el proceso y disfrutar de la cata de este oro líquido que es su aceite.