FERNANDO BOTERO, EXPOSICIÓ

EXPOSICIÓ

A poc més d’un any de la seva mort, el Palau Martorell acull la més completa exposició de pintura mai celebrada a Espanya, amb la qual ret homenatge a Fernando Botero (Medellín, Colòmbia, 1932 - Mònaco, 2023), un dels artistes més importants del segle XX que ja forma part de la Història de l'Art. La seva proposta creativa, original i nova, a través d'un llenguatge de volums monumentals i vibrant color, va donar lloc a un estil propi, el boterisme, que fa que la seva obra sigui immediatament reconeguda.

L’exposició, comissariada per Lina Botero i Cristina Carrillo de Albornoz, explora l'extraordinària versatilitat de Fernando Botero en l'ús de les diferents tècniques pictòriques i la riquesa que això va suposar per a la seva obra. Per això, s'ha reunit un conjunt de més de 110 obres, gran part d'elles inèdites, procedents de col·leccions privades, que inclou escultures, olis, aquarel·les, sanguines, carbonets i dibuix al llapis.

“Fernando Botero. Un Mestre universal” també analitza l’important relació de l’artista colombià amb Espanya i Itàlia, així com la influència cabdal que tots dos països van tenir a la seva obra. Per aquest motiu, dues obres excepcionals es veuran per primera vegada al nostre país: una versió de 'Las Meninas' de Velázquez, que sempre ha estat penjada a l'estudi parisenc de Botero, i ‘Homenaje a Mantegna’, un prèstec extraordinari procedent d’una col·lecció privada dels Estats Units, que recentment va ser descobert per Lina Botero a través de Christie’s. A aquestes peces se sumen, entre d'altres, les seves sèries icòniques amb els temes clàssics que més s’estimava, com els dedicats a Amèrica Llatina, el circ, la religió, la natura morta i les seves versions d'obres mestres de la història de l’art.

Fernando Botero. Un Mestre universal” està produïda i organitzada pel Palau Martorell i Arthemisia en col·laboració amb la Fundación Fernando Botero, i compta com a partner amb Clear Channel.

 de la web @palaumartorell

EXPOSICIÓN

A poco más de un año de su muerte, el Palau Martorell acoge la más completa exposición de pintura jamás celebrada en España, con la que rinde homenaje a Fernando Botero (Medellín, Colombia, 1932 - Mónaco, 2023), uno de los artistas más importantes del siglo XX que ya forma parte de la Historia del Arte. Su propuesta creativa, original y nueva, a través de un lenguaje de volúmenes monumentales y vibrante color, dio lugar a un estilo propio, el boterismo, que hace que su obra sea inmediatamente reconocida.

La exposición, comisariada por Lina Botero y Cristina Carrillo de Albornoz, explora la extraordinaria versatilidad de Fernando Botero en el uso de las distintas técnicas pictóricas y la riqueza que esto supuso para su obra. Por eso, se ha reunido un conjunto de más de 110 obras, gran parte de ellas inéditas, procedentes de colecciones privadas, que incluye esculturas, aceites, acuarelas, sanguinas, carboncillos y dibujo al lápiz.

"Fernando Botero. Un Maestro universal" también analiza la importante relación del artista colombiano con España e Italia, así como la influencia primordial que ambos países tuvieron en su obra. Por este motivo, dos obras excepcionales se verán por primera vez en nuestro país: una versión de 'Las Meninas' de Velázquez, que siempre ha sido colgada en el estudio parisino de Botero, y 'Homenaje a Mantegna', un préstamo extraordinario procedente de una colección privada de Estados Unidos, que recientemente fue descubierto por Lina Botero. A estas piezas se suman, entre otras, sus series icónicas con los temas clásicos que más quería, como los dedicados a América Latina, el circo, la religión, la naturaleza muerta y sus versiones de obras maestras de la historia del arte.

"Fernando Botero. Un Maestro universal" está producida y organizada por el Palau Martorell y Arthemisia en colaboración con la Fundación Fernando Botero, y cuenta como partner con Clear Channel.

 de la web @palaumartorell

PRESÓ MODEL-BARCELONA

 

                                                     PRESÓ MODEL -BARCELONA

La construcció de la Model, que sofrí vicissituds diverses, s’inicià el 3 de juny de 1888, i no fou inaugurat fins el 9 de juny de 1904. Sobre una superfície de gairebé 28.000 m2, hom aixecà un edifici que seguia la construcció panòptica de Jeremy Bentham, segons la qual des d’un punt central era possible controlar la situació de tots i cadascun dels presos en qualsevol lloc que ocupessin a l’interior del recinte. La presó s’estructurava en tres mòduls: l’entrada, la penitenciaria i l’edifici adjunt del correccional. La rotonda central distribuïa sis galeries radials amb planta baixa i dos pisos, a més d’un soterrani on hi havia les cel·les de càstig. El nombre de cel·les era de 820, cadascuna de les quals feia 4 m de llarg per 2,40 m d’ample i 3,40 m d’alt: 600 eren destinades a presos preventius, 20 a polítics i 200 per al correccional. La realitat demogràfica, política i social aviat depassà els propòsits d’higiene i rehabilitació que havien guiat el nou centre: a més del creixement de la població reclusa per damunt de la seva capacitat, la Model es convertí en un dels elements centrals de la política repressiva aplicada pels successius règims a l’Estat espanyol, especialment contra el moviment obrer fins el 1936 i contra tota l’oposició al franquisme des del 1939 fins al final dels anys setanta. El 1906 hi hagué el primer motí, causat per la pràctica abusiva de l’aïllament dels presos, i el 1908, la primera execució, la del terrorista Joan Rull. L’any següent, després de la Setmana Tràgica, Francesc Ferrer i Guàrdia fou jutjat i condemnat a la Model, on foren també empresonats un gran nombre de presumptes participants en la revolta. Durant la Segona República passaren també per la Model el president Companys i Joan Garcia Oliver, ministre amb Largo Caballero, entre altres polítics impulsors dels fets d’Octubre del 1934.

La saturació del centre arribà al màxim amb la repressió de la immediata postguerra: el 1939 el nombre de presos era d’uns 15.000, i entre aquest any i el 1960 hi foren afusellades més de 1.500 persones. Durant el franquisme nombrosos líders i activistes antifranquistes hi patiren empresonament i, per les seves característiques, impactà especialment l’última execució dintre de la Model, la de Salvador Puig i Antich. Amb una població reclusa d’uns 3.000 interns i una problemàtica interna de tràfic de drogues, revoltes, actuacions discutides del funcionariat, etc., des que assumí les competències en política penitenciària que donà lloc a un sistema penitenciari propi (1984) la Generalitat de Catalunya maldà per descongestionar el centre amb la construcció de noves presons, la primera de les quals fou la de can Brians (1991).

El 2001 l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya signaren un conveni per a la clausura de la Model l’any 2006. Tanmateix, aquest calendari es posposà. L’any 2013 la propietat de l’edifici passà a l’Ajuntament de Barcelona. (extret d´ENCICLOPÈDIA.CAT)

NO POQUES VEGADES HEM FET GRANS MANIFESTACIONS ALLÀ DAVANT. MOLTS RECORDS.

CÁRCEL MODELO -BARCELONA

La construcción de la Modelo, que sufrió vicisitudes diversas, se inició el 3 de junio de 1888, y no fue inaugurado hasta el 9 de junio de 1904. Sobre una superficie de casi 28.000 m2, se levantó un edificio que seguía la construcción de todos los puntos de en el interior del recinto. La cárcel se estructuraba en tres módulos: la entrada, la penitenciaría y el edificio adjunto del correccional. La rotonda central distribuía seis galerías radiales con planta baja y dos pisos, además de un sótano donde se encontraban las celdas de castigo. El número de celdas era de 820, cada una de las cuales medía 4 m de largo por 2,40 m de ancho y 3,40 m de alto: 600 eran destinadas a presos preventivos, 20 a políticos y 200 para el correccional. La realidad demográfica, política y social pronto rebasó los propósitos de higiene y rehabilitación que habían guiado el nuevo centro: además del crecimiento de la población reclusa por encima de su capacidad, la Modelo se convirtió en uno de los elementos centrales de la política represiva aplicada por los sucesivos regímenes en el Estado español9 hasta el9 a finales de los años setenta. En 1906 hubo el primer motín, causado por la práctica abusiva del aislamiento de los presos, y en 1908, la primera ejecución, la del terrorista Joan Rull. Al año siguiente, después de la Semana Trágica, Francesc Ferrer i Guardia fue juzgado y condenado a la Modelo, donde también fueron encarcelados un gran número de presuntos participantes en la revuelta. Durante la Segunda República pasaron también por la Modelo el presidente Companys y Joan Garcia Oliver, ministro con Largo Caballero, entre otros políticos impulsores de los hechos de Octubre de 1934.

La saturación del centro llegó al máximo con la represión de la inmediata posguerra: en 1939 el número de presos era de unos 15.000, y entre este año y 1960 fueron fusiladas más de 1.500 personas. Durante el franquismo numerosos líderes y activistas antifranquistas sufrieron encarcelamiento y, por sus características, impactó especialmente la última ejecución dentro de la Modelo, la de Salvador Puig i Antich. Con una población reclusa de unos 3.000 internos y una problemática interna de tráfico de drogas, revueltas, actuaciones discutidas del funcionariado, etc., desde que asumió las competencias en política penitenciaria que dio lugar a un sistema penitenciario propio (1984), la Generalidad de Cataluña se esforzó por descongestionar el centro con la construcción de la construcción.

En 2001 el Ayuntamiento de Barcelona y la Generalidad de Cataluña firmaron un convenio para la clausura de la Modelo en 2006. Sin embargo, este calendario se pospuso. En 2013 la propiedad del edificio pasó al Ayuntamiento de Barcelona.

NO POCAS VECES HEMOS HECHO GRANDES MANIFESTACIONES ALLÍ DELANTE. MUCHOS RECUERDOS.