EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 PRESENTACIÓ DEL FOTOLLIBRE,"MOLINS DE MALLORCA, CAP ON BUFA EL VENT" A DIFERENTS POBLES DE LA ILLA

lunes, 8 de abril de 2019

INSTRUMENTS MUSICALS/INSTRUMENTOS MUSICALES-PERE ORGANER I ORGANISTA



                                                       PERE ORGANER I ORGANISTA



En Pere va començar estudiant orgue de jovenet a les esglésies de Palma. Va ser el seu mestre qui el va animar a partir a Barcelona per aprendre amb en Gabriel Blancafort la construcció i afinació d´aquest instrument.
Ell provenia d´una família de fusters, la qual cosa li va permetre anys més tard disposar d´una fusteria per a la pròpia fabricació d´orgues.
És l´únic organer que queda a Mallorca, encara que avui dia es dedica més a la restauració  i a l´afinació , básicament d´esglésies. Així mateix toca l´orgue a l´església de Campanet.
M´he quedat sorprès de la feinada que comporta fer un instrument com aquest, peça a peça, amb diverses fustes, plom, estany, feltre etc. Un orgue artesanal mitjà pot dur unes 2000 hores de feina. Avui dia ja hi ha empreses que fabriquen per separat les distintes parts que el conformen: el secret ( on van encaixats els tubs) , els teclats, el pedaler, els registres, els acoplaments, les combinacions i la caixa.
L´orgue a diferència del piano és un instrument de vent doncs necessita de la pressió de l´aire per a que sonin  els tubs. Avui ja marxen amb ventiladors elèctrics, però antigament hi havia persones que accionaven grans manxes.
Vull agrair des d´aquí a en Pere la seva amabilitat i bona predisposició per donar una classe magistral a un profà en el tema com jo. Igualment que tocas l´orgue de l´església de Campanet per a jo solet.

Pere empezó a estudiar órgano de jovencito en las iglesias de Palma. Fue su maestro el que le animó a irse a Barcelona para aprender con Gabriel Blancafort la construcción y afinación de este instrumento.
El procedía de una familia de carpinteros , lo que le permitió años más tarde de disponer de una carpintería para su propia fabricación.
Es el único organero que queda en Mallorca aunque hoy en día se dedica más a la restauración y el afinado, básicamente de iglesias. En Campanet se encarga de tocar el órgano de la iglesia.
Me he quedado más que sorprendido del trabajo que conlleva hacer un instrumento como este, pieza a pieza, con distintos tipos de madera, plomo, estaño, fieltro etc. Un órgano artesanal mediano puede llevar unas 2000 foras de trabajo. A día de hoy ya hay empresas que fabrican por separado las distintas partes que lo conforman: el secreto ( donde van encajados los tubos), los teclados, el pedalier, los registros, los acoplamientos, las combinaciones y la caja.
El órgano a diferencia del piano es un instrumento de viento pues necesita de la presión del aire para que suenen los tubos. Hoy ya acostumbran a llevar un ventilador eléctrico, pero antiguamente había personas que accionaban grandes fuelles.

Quiero agradecer desde aquí a Pere su amabilidad y buena predisposición para dar una clase magistral a un profano en el tema como yo. Igualmente que tocase el órgano de la iglesia de Campanet sólo para mí.





























martes, 26 de marzo de 2019

PELL/PIEL-TONI ESPERDENYER


                                            TONI ESPERDENYER /ALPAGATERO

Estic molt content de seguir trobant artesans a Campanet. Qui m´havia de dir quan vàrem venir a viure el poble que n´hi hauria tants.
Aquesta vegada us vull presentar en Toni Reynés, de mal nom “xirimier” i d´ofici espardenyer.
No ha heretat l´ofici de la família, com acostuma a passar moltes vegades. Ell va començar a treballar a una fàbrica de sabates a Inca fins que l´empresa va tancar i ell es va muntar el seu propi taller a Campanet, encara que fa sis anys el va traslladar a Sa Pobla, el poble veinat.
Antigament a Campanet hi havia 16 tallers on feien esperdenyes, avui ja no en queda cap. I en Toni em conte que quan Espanya tenia bones relacions amb Cuba se´n van arribar a exportar 500000 parells.
Actualment ell porta els materials de la península, el jute de Girona, les teles d´Alacant i el neumàtics, amb els que fa la sola de les famoses porqueres, de València.
És un home fener, que no para, però va ser un autèntic plaer sentir-lo contar velles històries i veure´l treballar amb tant entusiasme. El podeu trobar els diumenges al mercat de Pollença.
Al anar coneixent totes aquestes persones artesanes, de cada dia sento més nostàlgia dels temps passats. Deu ser que em faig vell no?

Toni, gràcies per deixar-me introduir en el vostre món.



Me siento contento de seguir encontrando artesanos en Campanet. Quien me lo tenia que decir cuando nos vinimos a vivir aquí, que habría tantos.
Esta vez quiero presentaros a Toni Reynés, de apodo “xirimier” y alpargatero de oficio.
No ha heredado el oficio de la familia, como ocurre muchas veces. El empezó a trabajar en una fábrica de zapatos en Inca hasta que la empresa cerró i se montó su propio taller en Campanet, aunque hace seis años lo trasladó a Sa Pobla, el pueblo vecino.
Antiguamente en Campanet había 16 talleres donde se hacían alpargatas. Hoy ya no queda ninguno. Y Toni me cuenta que cuando España tenía buenas relaciones con Cuba se llegaron a exportar 500000 pares.
Actualmente él trae los materiales de la península, el yute de Girona, las telas de Alicante y los neumáticos, con los que hace la suela de las famosas “porqueres”, de Valencia.
Es un hombre trabajador, que no para, pero fue un auténtico placer escucharle contar viejas historias y verlo trabajar con tanto entusiasmo. Lo podéis encontrar los domingos en el mercado de Pollença.
Conforme voy conociendo a todas estas personas artesanas, siento cada día más nostalgia de tiempos pasados. Debe ser que me hago mayor no?

Toni, gracias por dejarme intorducir en vuestro mundo.
































miércoles, 6 de marzo de 2019

PELL/PIEL- SELLETER/ BIEL GUARNICIONERO


BIEL, SELLETER/BIEL GUARNICIONERO

Selles, colleres, sellató, sofre, cabessades, barriguera, reculeres....
Us sonen aquestes paraules? Si us he de dir la veritat jo les desconeixia quasi bé totes. Les vaig aprendre ahir quan vaig conéixer en Biel (de mal nom Cagarunda).
En Biel és un artesà de 87 anys, el darrer sellater de Campanet.
I les paraules que encapçalen aquest escrit són d´allò més corrent en el vocabulari de´n Biel, però desgraciadament s´aniran perdent perquè de sellaters ja pràcticament no en queden a Mallorca.
Fa només tres anys que ha deixat de fer feina, però va accedir a que li fes fotos en el que va ser el seu taller fins fa poc i sobretot que xerrassim, que m´expliqués gran part de la seva vida.
He de dir que em sento un privilegiat d´haver conversat amb ell. La seva loquacitat, memòria i afabilitat em van deixar una gran pau interior.
Gràcies mestre Biel per ser com sou i molt d´anys!!

Selles, colleres, sellató, sofre, cabessades, barriguera, reculeres....
Os suenan esas palabras? A decir verdad yo las desconocía hasta ayer prácticamente todas. Las aprendí ayer cuando conocí a Biel ( de apodo Cagarunda).
Biel es un artesano de 87 años, el último guarnicionero de Campanet. Y las palabras que encabezan este escrito son de lo más usual en su vocabulario pero desgraciadamente se van a ir perdiendo porque de guarnicioneros prácticamente ya no quedan en Mallorca.
Hace tan sólo tres años que ha dejado de trabajar, pero accedió a que le sacara fotos en lo que fue su taller hasta hace muy poco y sobretodo que charláramos, que me explicase gran parte de su vida.
Tengo que decir que me siento un privilegiado por haber podido conversar con él.
Su locuacidad, memoria y afabilidad me dejaron una gran paz interior.
Gracias " mestre" Biel por ser como sois y por muchos años!!