L´ART EN ELS TRONCS/ EL ARTE EN LOS TRONCOS
En l´anterior entrada al blog parlavem de les escultures dins del bosc. Però ara vull parlar de l´art en sí mateix en els troncs dels arbres.
Molts arbres, com les oliveres em recorden escultures, em traslladen a un món real o oníric ón puc veure i/o interpretar figures, personatges de tot tipus. Altres, com les figueres quan es despullen de fulles també ens mostren les seves formes més artístiques amb la seva nuesa. D´altres, com els tamarells no saps si són flexibles o febles davant el fenòmens de la natura.
Però a mi, particularment em fascinen els troncs d´arbres tipus el polls o pollancres, que sense deixar-se domar per la natura i mantenint sempre la seva verticalitat expressen el seu art a través de ferides quasi com si fossin graffitis sagnants. Disfruteu-ne tant com jo ho he fet.
En la anterior entrada al blog, hablábamos de las esculturas dentro del bosque. Pero ahora quiero hablar del arte en sí mismo en los troncos de los árboles.
Muchos árboles, como los olivos me recuerdan esculturas, me trasladan a un mundo real u onírico donde puedo ver y/o interpretar figuras, personajes de toda índole.Otros, como las higueras cuando se desnudan de sus hojas también se nos muestran como formas artísticas en su desnudez. Otros, como los tamarindos, no sabes si son flexibles o débiles frente a los fenómenos de la naturaleza.
Pero a mí, particularmente me fascinan los troncos de árboles del tipo de los chopos, que sin dejarse domesticar por la naturaleza y manteniendo siempre su verticalidad, expresan su arte a través de heridas, casi como si fueran graffitis sangrantes. Disfrutad de ellos tanto como yo lo he hecho.
Em presentaria com un fotògraf essencialment social. M´interessa sobretot la gent, els sentiments que transmetren, les relacions que estableixen, els àmbits en els que viuen que reflexen les diferències socials.Vull comunicar. També podria dir que sóc un fotògraf urbà o d´allò urbà. La natura no m´atreu més que per a contemplar-la, per viure-la, per gaudir-la però no per reflexar-la en les meves imatges. Cerco en canvi en les ciutats, l´harmonia de línies que he sabut veure a la natura.
EXPOSICIONS
Contacte: xiringuilla54@gmail.com
EXPOSICIONS:
"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009
"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.
"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012
"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013
Fotos de l´exposició:
"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014
VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014
IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014
Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%
Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014
Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015
Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García
ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018
lunes, 3 de septiembre de 2018
viernes, 24 de agosto de 2018
EL BOSC DE CAN GINEBREDA (BANYOLES)
EL BOSC DE CAN GINEBREDA
A
internet el descriuen com un viatge apassionant pel bosc de´n Xicu
Cabanyes, la terra que l´ha vist créixer i el paisatge que l´ha inspirat.
Personalment crec que si hagués
trobat totes aquestes escultures a un museu, tal vegada no l´hi hagués parat
tanta atenció. Però el fet de trobar-les repartides al mig de vàries hectàrees
de bosc, penso que ho fan molt més atractiu i sorprenent i que cal recomanar-ne
la visita. Només em vaig quedar amb les ganes de conéixer en Xicu i el seu taller.
El bosc és públic però es paga 4 euros per a mantenir-lo.
El bosc és públic però es paga 4 euros per a mantenir-lo.
En internet lo describen como un viaje apasionante por el
bosque de Xicu Cabanyes, la tierra que lo ha visto crecer y el paisaje que le
ha inspirado.
Personalmente creo que si hubiese encontrado todas
esculturas en un museo, tal vez no le hubiese dedicado tanta atención. Pero el
hecho de encontrarlas repartidas en medio de varias hectáreas de bosque, pienso
que lo hacen mucho más atractivo y sorprendente y que es necesario recomendar
la visita. Sólo me quedé con las ganas de conocer a Xicu y su taller.
El bosque es público pero se paga 4 euros para su mantenimiento.
El bosque es público pero se paga 4 euros para su mantenimiento.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)