EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

lunes, 25 de abril de 2011

empresonART

              empresonART / encARTcelado



Projecte per a presó abandonada  és un projecte de recuperació a l´antiga presó Model de València amb la intenció de rescatar i documentar la memòria impresa als murs d´aquesta històrica presó, actualmente deshabitada.
Ja fa anys que Paticia Gómez i Mª Jesús González http://corrientedetransito.wordpress.com/2009/06/11/entrevista-con-patricia-gomez-“el-arte-deberia-servir-para-avanzar-hacia-algun-sitio-o-para-dar-una-opinion” duen a terme un treball d´estampació de grans superficies sobre tela, amb l´objectiu d´extreure un arxiu físic i documental  que permeti conservar el record i la història de llocs que ja no existeixen.
En el marc de l´exposició a la Fundació Miró de Palma de Mallorca el projecte  s´amplia quan sorgeix la possibilitat de realitzar un treball paral.lel a l´antiga presó de Palma  on encara hi “viuen” set presos. En aquest nou context la mirada subjectiva de les artistes és ara completada i compartida per la visió i l´experiència dels interns, que al igual que l´edifici de la presó, ells també s´apropen al final del seu temps de reclusió.
D´aquesta manera els reclusos podriem dir que han pogut donar “ les darreres pinzellades”amb projectes individuals i colectius al projecte artístic de na Patricia i na MªJesús.
Com fotògraf social no podia deixar passar l´opor-tunitat de visitar l´exposició a la Fundació i a la presó,  sobretot a la presó, on les cel.les havien quedat detingudes en el temps, fent de natura morta però en la qual encara es fa present la vibració de l´individu desallotjat.
Avui intentaré apropar-vos a l´entorn i a l´obra.

Extracte lliure del text de Alex Brahim pel catàleg de la Fundació


Projecte per a presó abandonada es un proyecto de recuperación de la antigua cárcel Modelo de Valencia con la intención de rescatar y documentar la memoria impresa en los muros de esta histórica cárcel actualmente deshabitada.
Hace años que Patricia Gómez y Mª Jesús González http://corrientedetransito.wordpress.com/2009/06/11/entrevista-con-patricia-gomez-“el-arte-deberia-servir-para-avanzar-hacia-algun-sitio-o-para-dar-una-opinion llevan a cabo un trabajo de estampación de grandes superficies sobre tela con el objetivo de extraer un archivo físico y documental que permita conservar el recuerdo y la historia de lugares que ya no existen.
En el marco de la exposición de la Fundación Miró de Palma de Mallorca, el proyecto se amplia cuando surge la posibilidad de realizar un trabajo paralelo en la antigua cárcel de Palma donde aún “viven” siete presos. En este nuevo contexto la  mirada subjetiva de las artistas es ahora completada y compartida por la visión y la experiencia de los internos, que al igual que el edificio carcelario, ellos también se acercan al fin de su tiempo de reclusión.
De esta forma los reclusos podríamos decir que han podido dar “ las últimas pinceladas” con proyectos individuales y colectivos al proyecto artístico de Patricia y Mª Jesús.
Como fotógrafo social no podía dejar pasar la oportunidad de visitar la exposición de la Fundación y de la cárcel, sobre todo de la cárcel, donde las celdas habían quedado detenidas en el tiempo, haciendo las veces de naturaleza muerta, pero en la cual aún se hace presente la vibración del individuo desalojado.
Hoy intentaré acercaros al entorno y a la obra.

Extracto libre del texto de Alex Brahim para el catálogo de la Fundació.











































miércoles, 6 de abril de 2011

UN TALLER AMB MÀGIA

UN TALLER AMB MÀGIA.
www.mariaisabelballester.com

Més d´una vegada havia passat per davant d´aquest taller i no m´havia atrevit mai a entrar. Quan ho vaig fer per primera vegada, vaig tenir clar que m´agradaria fotografiar-lo per intentar transmetre la màgia que s´hi respira.
Aquell dia duia la càmera pero no el trípode, i pensava que treballar amb flash rompria part del seu encant. Na Mª Isabel Ballester tot d´una va mostrar-se disposada a que hi tornés un altre dia i fes la meva feina.
Malgrat que ho vaig  fer bastant a corre-cuita per manca de temps, em sento satisfet amb aquesta col.lecció. De bon principi us dic que, si us agrada, el mèrit l´hem de donar a ella per haver sabut crear aquest caliu al taller i als seus deixebles per haver-se convertit en un element més de l'estudi. Per res desentonen...

UN TALLER CON MAGIA.
www.mariaisabelballester.com

Había pasado más de una vez por delante de este taller y jamás me había atrevido a entrar. Cuando lo hice por primera vez, tuve en seguida claro que me apetecía fotografiarlo, con la intención de poder transmitir la magia que allí se respira.
Ese día llevaba la cámara , pero no el trípode y pensaba que trabajar con el flash rompería parte de su encanto. Mª Isabel Ballester se mostró desde el principio dispuesta a que volviera otro día e hiciera mi trabajo.
A pesar de que lo hice un poco deprisa y corriendo me siento satisfecho del resultado final de esta colección. Pero os digo de entrada que si os gusta el mérito se lo tenemos que dar a ella por haber sabido crear ese ambiente en su taller, y a sus alumnos que se han convertido en un elemento más del estudio. Para nada desentonan.