SES MADONES I L´AMO
FEINEJANT
MOCADORS I CAPELLS
LA TÈCNICA
Per salar les olives senceres la recepta és ben senzilla:
Rebejarem les olives amb aigua neta per llevar-lis la pols i les miques.
Prepararem fulles de llorer Laurus nobilis i també les rebejarem amb aigua.
Rentarem i trossejarem uns pebres de cirereta (“guindillas”), pebres coents vaja.
Agafarem fonoll Foeniculum vulgare granat i tallarem els tronquets en bocins de 3 centímetres.
Prepararem aigua-sal per afegir a les olives.
Agafam pots de vidre nets i anam intercalant capes d’olives i capes de tronquets de fonoll. Als laterals del pot posarem 2-3 fulletes de llorer. Depenent de la quantitat d’olives i de la mida del pot, posarem un o dos trossos de pebre coent. A la part d’alt del pot hi posarem un grapat de tronquets de fonoll que evitaran que les olives surin i entrin en contacte amb l’aire.
Als pots preparats amb les olives afegirem l’aigua-sal i els taparem.
Rebejarem les olives amb aigua neta per llevar-lis la pols i les miques.
Prepararem fulles de llorer Laurus nobilis i també les rebejarem amb aigua.
Rentarem i trossejarem uns pebres de cirereta (“guindillas”), pebres coents vaja.
Agafarem fonoll Foeniculum vulgare granat i tallarem els tronquets en bocins de 3 centímetres.
Prepararem aigua-sal per afegir a les olives.
Agafam pots de vidre nets i anam intercalant capes d’olives i capes de tronquets de fonoll. Als laterals del pot posarem 2-3 fulletes de llorer. Depenent de la quantitat d’olives i de la mida del pot, posarem un o dos trossos de pebre coent. A la part d’alt del pot hi posarem un grapat de tronquets de fonoll que evitaran que les olives surin i entrin en contacte amb l’aire.
Als pots preparats amb les olives afegirem l’aigua-sal i els taparem.
La preparació de les olives trencades es fa ben igual, simplement hem de pegar-li un cop sec a cada oliva amb una maça de fusta sobre una post de fusta o un piló, però sense deixar l’oliva feta puré, només crullant-la. Aquesta operació farà que poguem menjar les olives al cap de 8 dies. Només una advertència: el suc d’oliva taca molt, fer-ho a un lloc on el trespol no sigui delicat i protegiu-vos la roba amb un davantal.
EMPOTANT I SALANT
L´ENTORN
LES TRES, HORA DE DINAR
EL RESULTAT
Ha estat un plaer compartir amb les Catalines, na Maria, les Antonies, na Francisca i l´amo en Pep
aquesta estoneta i el magnífic arròs brut.
són fantàstiques! Has provat de fer el marc de "ses madones i l'amo" de color negre, o només difuminan-ho? Crec que també resultaria guay.
ResponderEliminarM'ha agradat molt aquest document fotogràfic de l'elaboració de les olives trencades, jo almenys les conec de tota la vida amb aquest nom ... De l'elaboració tècnica em xoca veure a tu la aurèola en les fotos, però m'agrada li dóna un aire una mica més retro ... Un gran treball Ferrán
ResponderEliminarEscuchar
Leer fonéticamente
Diccionario - Ver diccionario detallado
Manos y gestos que identifican cultura, descritos al detalle, con aroma a hogar y huerto, con color humano y la luz de un espacio y un tiempo.
ResponderEliminarUn precioso documento.
Autèntic, totalment autèntic aquest reportatge. Ens has endinsat perfectament be en els moments i instants d'aquesta tasca tant artesana, i ens has mostrat les expresions de cada una de ses madones d'una manera extraordinària. Et felicito.
ResponderEliminarLes teves imatges sempre conten històries.
Et felicito.
Un petó
Una idea magnifica, de narrar situaciones, vivencias,formas de ver todo lo que nos rodea, te felicito por tan magnifica forma de contar con imagenes, lo cotidiano y todo aquello que te ocupa o preocupa. Un Abrazo
ResponderEliminarNo sé quien ahora, distingue dos tipos de fotógrafos: los que retratan personas para convertirlas en mercancía y los que retratan a las personas con dignidad ante el sufrimiento. Me alegra de que seas de los segundos.
ResponderEliminarSaludos.
Las manos son voces que, con agitadas sílabas, traducen del corazón sus sustantivos, la dureza del verbo hecho acción, convertido en esfuerzo. Las manos dicen, cuentan, acarician la materia o la transforman. Dulces, van desde la idea y llegan a l asuperficie vital de las cosas esenciales. Las manos son gaviotas extraviadas que migran del pensamiento al gesto, para que la tierra y lo natural crezcan en ellas.
ResponderEliminarLas manos son como tus ojos, buscadoras de belleza, Ferran.
Un abrazo grande por estas fotos, grandes también!
Estoy de acuerdo con Jesús, eres un trovador de la fotografía. No es lo mismo retratar que contar historias.
ResponderEliminarUn abrazo.
Qina estoneta mes agradable que he pasado,es un documento fantástico y como siempre muy bien realizado
ResponderEliminarpetonets
Auténticamente mallorquín!....en alguna festividad deberías de empapelar un pueblo entero con estas fotos!
ResponderEliminarBuen trabajo!