LA PARTIDA DE DÒMINO

Avui dia ja no és corrent a les ciutats trobar racons, bars, on es juntin els amics, els veinats per jugar una partida de cartes o de dòmino a l´hora que intenten arreglar el món.
I com que tot el que un dia serà ja tan sols un record dels més majors és el que m´agrada fotografiar per a no oblidar, aquí us ho presento.




                                                         COMENÇA LA PARTIDA

CAL REMENAR BÉ

SURT EL DOBLE DOS

ENCARA ES POT FUMAR

COMENCEN ALTRES PARTIDES

L´ESPIO

AQUEST AMAGA EL JOC

N´HI HA DE BEN PULCRES

I CONCENTRATS

I DE NERVIOSOS

COMENÇA UNA NOVA PARTIDA

ARA PASSA I MIRA

L´AMBIENT ES VA CARREGANT

PERÒ A UN RACÓ...

AQUESTA DONETA  ROMAN ALIENA A TOT 

MENJANT LES SEVES PATATES FREGIDES 

PERÒ AFERRADA AL SEU TIMBRE PER EMERGÈNCIES

A LES MEVES VELLES

Crec que no calen paraules en aquest cas. Disfruteu tan sols de les imatges de ma mare i ma tia.

UNA DONA CENTENÀRIA

Madò Francisca , de mal nom, Batleta va complir el 20 de Gener passat 100 anys, i va rebre l´homenatje de tot el poble de Valldemossa. Aquí la podeu veure envoltada de nets i besnets.


Jo li vull retre el meu particular homenatge a ella i a la família perquè considero que manténen amb ella una relació peculiar avui dia.


El seu marit era pescador, i juntament amb els fills mascles anava a la mar a pescar llagosta si podien, per la qual cosa estaven a vegades un parell de mesos fora casa.
Quan arribaven a Valldemossa pujaven el peix des del Port fins al poble i llavors començava la feina de les filles. Elles eren les que anàven pels carrers anunciant l´arribada del peix i no tornàven a cases fins que el peix era tot venut.
A  la mort del pare van ser els dos fills Sebastià i Pedro qui van seguir dedicant-se a la pesca amb la seva barca "es des pou" que era el mal nom d´una altra branca de la família.


La peculiaritat a que em referia al començament és que, malgrat que madò Francisca degut a la seva diabetes és practicament cega i hi sent poc, dóna la sensació de seguir sent la matriarca. Cada horabaixa na Francisca espera que apareixin els fills, les filles i alguna nora i al voltant de la taula camilla s´asseuen tots a fer petar la xerrada, a explicar-se com han passat el dia, a recordar temps passats, a llegir el diari, fer randa o cosir , a berenar i també a fer-li oblidar penúries com la mort d´un net fa poc temps.
Ella segueix pendent de tot i de tots. Si algun dels fills o filles no acudeixen no queda tranquila i fins que cada un d´ells ja és de retorn a ca seva no està en pau.


(poseu en marxa els altaveus)

                                                            PER MOLTS ANYS!!!

Si preferiu veure´n les imatges amb millor qualitat