No hay como tener un amigo como Joan, amigo a su vez de Pura,( como Juan Martínez) que ama y conoce su tierra valenciana para hacerle caso y seguir las rutas del interior de Valencia que a buen seguro no hubiese conocido sin sus consejos e itinerarios.
OLIVA- PASSEIG RAJOLATS
Zona antigament de fàbriques de totxos, que pel que vaig veure només en queda una en marxa.
Zona antiguamente de fábricas de ladrillos, que por lo que vi sólo queda una en funcionamiento.
L´horta Valenciana/La huerta valenciana
FORNES
BENIALI
( les claus en el portal encara!!!!) i al bar un descendent de mallorquins que van poblar la zona quan van expulsar els moriscos.
(las llaves en la cerradura aún !!!!) y en el bar un descendiente de mallorquines que poblaron la zona cuando expulsaron a los moriscos
PRESA DE BENARRES
Un punt i a part mereix BOCAIRENT amb els seus carrers empinats, la seva ermita,les covetes dels moros on guardàven els cereals i la cava o nevero on fabricàven gel.
Un punto y aparte merece BOCAIRENT con sus calles empinadas, su ermita,las cuevas de los moros donde almacenaban el cereal y la cava o nevero donde fabricaban hielo.
ALCOI
Que guapo! Ferran.... has vist ja tu més de la meua terra q jo!
ResponderEliminarComparto el comentario de Domenec, a una hora de mi casa y nunca me he atrevido entrar en las cuevas de Bocairent, con el material fotográfico y vivencias que estás teniendo ya puedes realizar una guia o un relato corto de un viajero. A disfrutar
ResponderEliminarMe han encantado esas cuevas, toda una obra de arquitectura...!!! Lugares totalmente desconocidos para mi. Un abrazo y que siga el viaje...!!!!
ResponderEliminarGuapisimas fotos!!!!! Disfruta molt!!!!!
ResponderEliminarMientras andes tú de viaje paso del national geographic
ResponderEliminarUna cosa bona que té esta època és que es pot fixar el succés objectiu en termes audiovisuals, per el que ve al cas, forma de llum i imatge certa i fixa que atura el temps, o això sembla, i així t'estalvies que te'l conten en paraules que, tot i fer bon servei a la prosa i a la poètica, de vegades malbaraten el propi succés. Tot i això, la foto pot reflexar formes actuals que rememoren el passat. Hi ha per la Vall de Gallinera, de La guard, d'Ebo, etc. que veiem l'altre dia, un fum de muntanyes abancalades, testics discrets d'aquella època, que es poden rastrejar en les fotos, tot i que passen un punt desapercebudes, però no és el cas de les covetes del moro, que sempre m'han impressionat perquè tènen una evidència d'història de temps llunyà que engresca l'imaginació sobre com vivia la gent en aquell temps abans que al 1600 i pico un Felipe III genocida els fera fòra de la terra on ells, moriscos valencians, portaven ja 800 anys. Acàs es pot fotografiar el temps... No ho sé, hi hauria que preguntar-ho a David Jou, una altre català brillant, com el nostre amic Ferràn, que també s'entesta en capturar el temps (este sense la reflex, és clar). En fi, cosa de catalans/mallorquins, no tot havien de ser pujols, Redéu!!
ResponderEliminar