En Pere Coll, és un home afable, proper, alegre i xerrador.
A diferencia de moltes de les olleries de Pòrtol, el seu ofici de terrissaire no li ve de família. Quan va cumplir els 14 anys sa mare li va dir que havia de triar, o estudiar o posar-se a fer feina. Va decidir anar a l´antiga fàbrica Sa Penya del mateix poble i el mateix dia el vàren collir. Allà va estar treballant durant 20 anys, i ara en fa 24 que es va establir pel seu compte.
Avui dia hi ha molta competència amb els productes vinguts de la península o de Xina. No obstant ells segueixen fent feina i les peces més demanades són làmpares, aplics, i peces grosses per encàrreg.
Ha treballat també per artistes com en Miquel Barceló amb qui manté una excel·lent relació.
Vull agraïr des d´aquí la bona disponibilitat de tots els que treballen a l´ olleria, na Maria Pardo, na Margalida Coll i per descomptat a en Pere que tot d´una em va obrir les portes perquè us pogués mostrar aquesta feina.
Pere Coll es un hombre afable, cercano, alegre y hablador.
A diferencia de muchas de las ollerías de Pòrtol, su oficio de alfarero no le viene de familia. Cuando cumplió los 14 años su madre le dijo que tenía que elegir, o estudiar o ponerse a trabajar. Decidió ir a la antigua fábrica Sa Peña del mismo pueblo y el mismo día le contrataron. Allí estuvo trabajando durante 20 años, y ahora hace 24 que se estableció por su cuenta.
Hoy en día hay mucha competencia con los productos venidos de la península o de China. Sin embargo ellos siguen trabajando y las piezas más demandadas son lámparas, apliques, y piezas grandes por encargo.
Ha trabajado también para artistas como Miquel Barceló con quien mantiene una excelente relación.
Quiero agradecer desde aquí la buena disponibilidad de todos los que trabajanen la alfarería, María Pardo, Margalida Coll y por supuesto a Pedro que en seguida me abrió las puertas para que os pudiera mostrar este trabajo.
De nuevo,a partir de imaginar formas,las manos y la mirada consiguen un disfraz bello para la materia.Muy chulo el oficio y la serie,Ferran.Un abrazo de arcilla y amistad!!
ResponderEliminarFantàstiques
ResponderEliminarMiquel
Hola primito tan lleno de inquietudes y de deseos a trasmitir !!!
ResponderEliminarGracias
Un abrazo fuerte
Carina
Hola amic Ferran, ets un cronista de la vida silenciosa i vital de aquesta gran terra que es Balears i Mallorca en particular. Jo, al novembre, estaré per les teves terres, i concretament a Sant Telm, patria de Baltasar Porcel, el meu escriptor preferit. Una abraçada, Bru
ResponderEliminarHermoso oficio tan antiguo y tan actual. Se ve que elaboran piezas grandes y complejas, admirable habilidad, también la tuya como cronista. Aúpa reportero simpar!!
ResponderEliminar
ResponderEliminarSempre he admirat tot allò, que es realitza amb la imaginació i com a eina principal, les pròpies mans, llàstima que cada dia és més dificíl trobar artesans, i per
experiència pròpia puc afirmar que és molt motivador, durant dos anys realitzi treballs per plaer, en un taller, peces que encara conservo, utilitzant-la tècnica de Corda Seca, o el que a València es diu socarrat. Gràcies per compartir Una Abraçada
Ser testimoni de com miren les mans i compartir ho ....deliciós!!!
ResponderEliminar