EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528

lunes, 21 de septiembre de 2020

METALL/METAL-TONI MAS, FERRERIA DE SINEU

    


                                              TONI MAS, FERRER DE SINEU.

 

Olor de metall, els dongs de les martellades damunt l'encrulla, l'escalfor de la fornal, mans ennegrides de greix i carbó. No hi ha cadena de muntatge però el treball no atura. Tracte  cordial i proper. Això és el que es respira. És un viatge al passat quan a cada poble hi havia un ferrer com en Toni.

En Toni Mas és la tercera generació, és el tercer Toni Mas. El taller es va fundar l'any 1926 i ell hi fa feina des dels 16 anys. És una feina feixuga que t'ha d'agradar i viure-la com la viuen ell i també n' Emilio,el seu treballador.

Quan el seu avi el va fundar ferrava bàsicament bèsties. Més tard va començar a fer eines pel camp( pics per fer estelles, martells de marger en punta, càvecs etc) que és el que encara fan avui dia a més a més d' embrendolats i el que calgui, d'una qualitat molt superior a les industrials. 

El 1926 fent una eina al dia, vivien. Avui n'han de fer cinquanta per sobreviure.

Gràcies Toni i Emilio. M'ha encantat compartir una estoneta l´ambient, l´olor i el renou del taller amb valtros. 

 

 

                                              

                                             TONI MAS, HERRERO DE SINEU

 


Olor de metal, los dongs de los martillazos sobre el yunque, el calor de la fragua, manos ennegrecidas de grasa y carbón. No hay cadena de montaje pero el trabajo no para. Trato cordial y cercano. Esto es lo que se respira. Es un viaje al pasado cuando en cada pueblo había un herrero como Toni.

Toni Mas es la tercera generación, es el tercer Toni Mas. El taller se fundó en 1926 y él trabaja allí desde los 16 años. Es un oficio pesado que te tiene que gustar y vivirlo como lo viven él y también Emilio, su trabajador.

Cuando su abuelo lo fundó herraba básicamente bestias. Más tarde comenzó a hacer herramientas para el campo (picos para hacer astillas, martillos de “marger” con punta, azadas etc) que es lo que todavía hacen hoy día además de barandillas y lo que sea necesario, de una calidad muy superior a las industriales.

En 1926 haciendo una herramienta al día, vivían. Hoy deben hacer cincuenta para sobrevivir.

Gracias Toni y Emilio. Me ha encantado compartir un ratito el ambiente, el olor y el ruido del taller con vosotros.

 

































9 comentarios:

  1. Un oficio antiquísimo, antes de la revolución industrial, la figura del herrero era imprescindible, no habiendo aldea que no hubiera uno, calentar y moldear el hierro es todo un arte, y lo que más me sorprende de estos artesanos, es que mediante el color del hierro, determinan la temperatura y maleabilidad del metal.
    Como siempre gracias por descubrirnos tantos oficios que por la industrialización están por desaparecer.
    Un Abrazo

    ResponderEliminar
  2. Hola Ferran, els teus comunicats sempre respiren olors, colors i bona gent. De crio vaig viure els estius prop del ferrer del poble. A martellades a sobre del metall roig de foc feia magia. Igual que el teu amic de Sineu. Ferran, una abraçada i continua aixi de ferm. Bru.

    ResponderEliminar
  3. Gràcies per aquesta tasca tan polida
    Miquel

    ResponderEliminar
  4. Las fotos excepcionales, admiro y envidio pillar ese justo equilibrio de luz que transmite cada chispa radiante del fuego. Es un documento magnífico que irradia nítidamente la fuerza y la habilidad, además nos testimonia un proceso artesanal tan antiguo como indispensable.
    Enhorabuena

    ResponderEliminar
  5. De nuevo, la humildad de las manos del hombre o la mujer, necesitados de uno de los elementos, el fuego, para doblegar la materia y convertirla en útil. Las fotos despiertan no solo la vista, sino que invocan al resto de los sentidos, que una imagina latentes sobre cada fotograma. Una pasada y una felicitación, metálicamente INMENSA, para esa tercera generación de artistsanos (no es un error: artistas+ artesanos). Un besazo, Gran Petit

    ResponderEliminar
  6. La feina d'en Toni Mas admirable. Sembla que a un món super tecnològic ja no és possible trobar gent fent aquestes feines. Una abraçada

    ResponderEliminar
  7. Olee, un nuevo artesano, una herrería!
    Toni Mas evoca en mí al herrero de mi pueblo y su martilleo a ritmo del fuego. Esta herrería de Sineu, otro lugar de transformación antiquísimo que me deja boquiabierta. Dar forma a ese bloque tan consistente como el que retratas necesita dejar las hábiles manos negras y el corazón caliente. Al final el orden de las azadas a punto, nos cierra las puertas de un lugar secreto con mucha chispa. Felicitaciones y gracias por compartir.

    ResponderEliminar
  8. ....ME ENCANTA.....TODO ES ARTE ...PENSAR QUE ESTOS TRABAJOS TIENEN CIENTOS DE AÑOS.....Y CONTINUAN...Y CREO QUE CADA VEZ SE ADMIRAN MÁS....ES UN ARTE DAR FORMA A METALES TAN RESISTENTES, Y PELIGROSOS....TUS FOTOS LO MUESTRAN ....IMPACTANTES..
    Zulma

    ResponderEliminar
  9. Increíbles fotografías de un oficio tan antiguo. Me gusta el resultado de tu edición..!!!

    ResponderEliminar