ABCO POTTERY STUDIO- POLLENÇA
Va ser una mica per casualitat i per curiositat que vaig conéixer aquest lloc. Jo venia de fer fotos als Teixits Vicenç i vaig veure aquest taller. Així va ser el primer contacte amb en Bernat i n´Apolònia, que em van comentar que justament s´estàven traslladant i que el nou espai seria més adient per fer fotos.
Aquest nou espai és un antic restaurant amb una barra de bar en forma de llaüt, una metàfora del que comença a ser una nova singladura d´aquesta parella.
El padrí de´n Bernat ja tenia una gerreria a Pollença on feien bàsicament productes per la construcció ( baixants de pluvials etc). Després son pare va seguir, però anava contractat de taller en taller, que llavors n´hi havia sis a Pollença fins que va muntar el seu propi.
Finalment, van seguir en Bernat i dos germans, encara que avui dia ja només segueix ell i la seva companya, n´Apolònia. En Bernat ho combina amb la feina de guarda de refugi de muntanya.
Durant molts anys han estat fent mercats, i a més del taller ténen una botiga al mateix poble. N´Apolònia feia una altra tipus de feina però ja fa uns dotze anys que es dedica a pintar i fer cerámica. El torn el treballa més en Bernat.
A diferència d´altres gerreries ells treballen bàsicament la pisa ( en castellà loza) i el gres.
Com m´ha passat amb la majoria d´artesans que he fotografiat vaig sentir entre nosaltres una connexió especial, que va fer molt fácil la meva feina. Són simpàtics, propers,alegres i amables.
M´expliquen que malgrat el Covid ells han tingut una bona temporada, en part pel poc turisme que hi ha hagut però ha comprat, i sobretot pel recolzament de la gent del poble que ha optat pel comerç proper.
Els hi auguro i desitjo un bon viatge amb la nova barca cap a la seva Ítaca.
ABCO POTTERY STUDIO- POLLENÇA
Fue un poco por casualidad y por curiosidad que conocí este lugar. Yo venía de hacer fotos en Teixits Vicens y vi este taller. Así fue el primer contacto con Bernat y Apolonia, que me comentaron que justamente se estaban trasladando y que el nuevo espacio sería más adecuado para hacer fotos.
Este nuevo espacio es un antiguo restaurante con una barra de bar en forma de barca, una metáfora de lo que empieza a ser una nueva singladura de esta pareja.
El abuelo de Bernat ya tenía una alfarería en Pollença donde hacían básicamente productos para la construcción (bajantes de pluviales etc). Después su padre siguió, pero iba contratado de taller en taller, que entonces había seis en Pollença hasta que montó el suyo propio.
Finalmente, siguieron Bernat y dos hermanos, aunque hoy en día ya sólo sigue él y su compañera, Apolonia. Bernat lo combina con el trabajo de guarda de refugio de montaña.
Durante muchos años han estado haciendo mercados, y además del taller tienen una tienda en el mismo pueblo. Apolonia hacía otra tipo de trabajo pero ya hace unos doce años que se dedica a pintar y hacer cerámica. El torno lo trabaja más Bernat.
A diferencia de otros alfareros ellos trabajan básicamente la loza y el gres.
Como me ha pasado con la mayoría de artesanos que he fotografiado sentí entre nosotros una conexión especial, que hizo muy fácil mi trabajo. Son simpáticos, cercanos, alegres y amables.
Me cuentan que a pesar del Covid ellos han tenido una buena temporada, en parte por el poco turismo que ha habido pero ha comprado, y sobretodo por el apoyo de la gente del pueblo que ha optado por el comercio de proximidad.
Les auguro y deseo un buen viaje con la nueva barca hacia su Ítaca.


























































