INSTRUMENTS MUSICALS/INSTRUMENTOS MUSICALES-JOAN MOREY- XIRIMIES I MÉS INSTRUMENTS DE VENT-SANT JOAN

  

 

           JOAN MOREY- XEREMIES I MÉS INSTRUMENTS DE VENT- SANT JOAN

 

En Joan Morey ha estat tota la vida mestre de primària a diferents escoles fins que es va jubilar sent mestre en el seu poble, Sant Joan.

 Ell es dedica a fer xirimies i altres instruments de vent, sempre que té una estoneta lliure.

Jo tenia la il·lusió de veure-li fabricar una xirimia. Però parlant amb ell, vaig entendre que seria molt difícil poder fotografiar tot el procés, perquè li pot dut un centenar d´hores. I perquè quasi tota la feina és de torn(per fer el bufador,el grall, els bordons, la trompa etc) encara que després hi ha la feina de fer els forats de digitació, l´afinació, i el muntatge amb el sarró , que antigament era de pell de cabra i avui ja és de goretex i es cobreix amb un vestit de tela, normalment mallorquina.

 

En Joan em va proposar de fotografiar el procés de fabricació d´una flauta de canya que és el que fa més ara.

Segons m´explicà, aquestes flautes es fan servir per aprendre a tocar després la xirimia, doncs la digitació és similar, i a diferència del flabiol, es toca fent servir les dues mans.

Només el fet de compartir el seu petit taller ja va ser un plaer. Vaig disfrutar observant les seves eines, moltes amb mànegs fets per ell, amb el llustre que deixen els anys d´us així com la seva taula de feina que, en sí mateixa, és un legat del pas del temps.

Agraeixo la paciència que va tenir i la seva manera tan didàctica d´explicar el procés.

 

 

         JOAN MOREY- XEREMIA Y MÁS INSTRUMENTOS DE VIENTO- SANT JOAN

 

Joan Morey ha sido toda la vida maestro de primaria en diferentes escuelas hasta que se jubiló siendo maestro en su pueblo, Sant Joan.

 Él se dedica a hacer xeremías y otros instrumentos de viento, siempre que tiene un rato libre.

Yo tenía la ilusión de verle fabricar una xeremía. Pero hablando con él, entendí que sería muy difícil poder fotografiar todo el proceso, porque le puede llevar un centenar de horas. Y casi todo el trabajo es de torno(para hacer el soplador, el puntero, los bordones, la trompa etc) aunque luego está el trabajo que lleva hacer los agujeros de digitación, la afinación, y el montaje con el saco o zurrón, que antiguamente era de piel de cabra y hoy ya es de goretex y se cubre con un traje de tela, normalmente mallorquina.

 

Joan me propuso fotografiar el proceso de fabricación de una flauta de caña que es lo que hace más ahora.

Según me explicó, estas flautas se utilizan para aprender a tocar después la xeremía, pues la digitación es similar, y a diferencia del flabiol, se toca usando las dos manos.

Sólo el hecho de compartir su pequeño taller ya fue un placer. Disfruté observando sus herramientas, muchas con mangos hechos por él, con el lustre que dejan los años de uso, así como su mesa de trabajo que, en sí misma, es un legado del paso del tiempo.

Agradezco la paciencia que tuvo y su manera tan didáctica de explicar el proceso.