TOLEDO- 1

 

                                                                       TOLEDO 1

Fa pocs dies vaig visitar durant tres dies la ciutat de Toledo.

Només  hi havia estat una vegada, i malauradament per a una visita a l'Hospital Nacional de Paraplègics d'Espanya.

No vaig conèixer la resta de la ciutat, i aquesta vegada vaig començar quedant enlluernat per l'estació de tren i què cal dir de la resta de la ciutat.

Considerada des del 1986 com a Patrimoni Mundial de la Unesco,  situada sobre un penya-segat i envoltada pel Tajo, crec que mai havia visitat una ciutat amb tants convents, monestirs, esglésies, catedral... fruit de les diferents invasions i poblacions que l'han habitada.

En aquesta primera entrada al blog us vull mostrar només alguns detalls d'aquesta ciutat, que us aniré presentat a poc a poc.

Hace pocos días visité durante tres días la ciudad de Toledo.

Sólo había estado una vez, y desgraciadamente para una visita al Hospital Nacional de Paraplégicos de España.

No conocí el resto de la ciudad, y esta vez empecé quedando deslumbrado por la estación de tren y qué decir del resto de la ciudad.

Considerada desde 1986 como Patrimonio Mundial de la Unesco, y situada sobre un acantilado y rodeada por el Tajo, creo que nunca había visitado una ciudad con tantos conventos, monasterios, iglesias,catedral... fruto de las distintas invasiones y poblaciones que la han habitado.

En esta primera entrada al blog quiero mostraros sólo algunos detalles de esta hermosa ciudad, que os iré presentado poco a poco.

LA MIRADA DE L´ALTRE

 

                                   LA MIRADA DE L´ALTRE

Tots nosaltres desitgem que la normalitat mai ens abandoni. La desitgem profundament perquè, dins d´ella, no passa res. Més ben dit: no ens passa res. El temps es buida d´imprevistos i l´espai habitat es fa segur. Quan s´acosta Nadal, aquesta normalitat una mica avorrida, es vesteix de colors. Els llums LED il·luminen els carrers i els aparadors de les botigues ens criden amb insistència. Però sota l´espai dels possibles està la intempèrie allí on són llençats els residus de la societat. Pobres, immigrants i totes aquelles persones excloses de la festa. Nosaltres hem après a no veure´ls. De fet, és molt senzill. Ni ha prou amb no mirar-los als ulls i deixen d´existir. És així com es converteixen en coses, en mers paquets molestos que obstaculitzen el nostre caminar.

Però ells: què veuen quan ens miren? Què diu de nosaltres la seva mirada?

                              La mirada del otro

Todos nosotros deseamos que la normalidad nunca nos abandone. La deseamos profundamente puesto que, dentro de ella, no pasa nada. Mejor dicho: no nos pasa nada. El tiempo se vacía de imprevistos y el espacio habitado se hace seguro. Cuando se acerca la Navidad, esa normalidad un poco aburrida, se viste de colores. Las lámparas LED iluminan las calles y los escaparates de las tiendas nos llaman con insistencia. Pero bajo el espacio de los posibles, está la intemperie allí donde son arrojados los residuos de la sociedad. Pobres, inmigrantes, y todas aquellas personas excluidas de la fiesta. Nosotros hemos aprendido a no verlos. De hecho, es muy sencillo. Basta con no mirarlos a los ojos y dejan de existir. Es así como se convierten en cosas, en meros bultos molestos que obstaculizan nuestro caminar. 

Pero ellos: ¿qué ven cuando nos miran? ¿Qué dice de nosotros su mirada? 

X FIRA DE L´ARRÒS POBLER (1)

 

                                                      X FIRA DE L´ARRÒS POBLER

És la primera vegada que he tingut una participació més activa a la "X fira de l´arròs pobler"-

En primer lloc perquè l'Ajuntament va tenir la deferència de convidar-me a la presentació del fotollibre "Molins de Mallorca, cap on bufa el vent", presentat per Joan Payeras, cronista oficial de la vila.

Però també perquè vaig tenir l'oportunitat d'anar seguint les diferents activitats que encara s'estan fent a Sa Pobla.

Aquí us presento la “II trobada de xirimiers infantil” on podem sentir-nos orgullosos de veure com nens i adolescents segueixen amb la transmissió d'aquesta tradició musical, juntament amb els seus mestres.

 Més endavant, us ensenyaré la "trobada de gegants" de tot Mallorca, que em va semblar espectacular, la trobada de xeremiers i fira de luthiers i la "ballada de tardor" amb la Plaça Major plena de gent ballant acompanyats per grups populars mallorquins.

                                               X FERIA DEL ARROZ POBLENSE

Es la primera vez que he tenido una participación más activa en la "X fira de l´arròs pobler"-

En primer lugar porque el Ayuntamiento tuvo la deferencia de invitarme a la presentación del fotolibro "Molins de Mallorca, cap on bufa el vent",presentado por Joan Payeras, cronista oficial de la villa. 

Pero también porque tuve la oportunidad de ir siguiendo las distintas actividades que se están haciendo aún en Sa Pobla.

Aquí os presento la " II trobada de xirimiers infantil " donde podemos sentirnos orgullosos de ver cómo niños y adolescentes siguen con la transmisión de esta tradición musical, junto a sus maestros.

Más adelante, os enseñaré la "trobada de gegants" de todo Mallorca, que me pareció espectacular,  el encuentro de "xeremiers" y feria de luthiers y la " ballada de tardor" con la Plaza Mayor repleta de gente bailando acompañados por grupos populares mallorquines.