Em presentaria com un fotògraf essencialment social. M´interessa sobretot la gent, els sentiments que transmetren, les relacions que estableixen, els àmbits en els que viuen que reflexen les diferències socials.Vull comunicar. També podria dir que sóc un fotògraf urbà o d´allò urbà. La natura no m´atreu més que per a contemplar-la, per viure-la, per gaudir-la però no per reflexar-la en les meves imatges. Cerco en canvi en les ciutats, l´harmonia de línies que he sabut veure a la natura.
EXPOSICIONS
Contacte: xiringuilla54@gmail.com
EXPOSICIONS:
"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009
"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.
"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012
"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013
Fotos de l´exposició:
"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014
VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014
IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014
Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%
Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014
Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015
Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García
ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018
lunes, 25 de julio de 2016
ASIA OKUPA BARCELONA
ASIA OKUPA BARCELONA
Quan erem petits, dels orientals pràcticament no en sabiem res a Barcelona, més que el joc aquell que deiem "chino, japonés, media vuelta y al revés".
En canvi avui dia i degut a la "invasió" no tan sols de turistes sino
també de tot tipus d´asiàtics que es busquen la vida per la ciutat ja podem començar a distingir les seves diferents procedències.
Em van recomenar, i jo us ho recomano a vosaltres, llegir el conte dePereCalders INVASIOSUBTIL.
http://www.xtec.cat/centres/b7005388/biblioteca/ficcions.pdf
Cuando éramos pequeños de los orientales prácticamente no sabíamos nada de ellos, más que ese juego que decíamos "chino, japonés, media vuelta y al revés.
Sin embargo hoy en día y debido a la "invasión", no sólo de turistas sino también de todo tipo de asiáticos que se buscan la vida en la ciudad, ya podemos empezar a distinguir sus distintas procedencias.
Me recomendaron y yo os lo recomiendo a vosotr@s el cuento de Pere Calders INVASIO SUBTIL.
http://www.xtec.cat/centres/b7005388/biblioteca/ficcions.pdf
( está en catalán pero creo que se puede entender bien)
jueves, 5 de mayo de 2016
EL BANC DE LA PACIÈNCIA
EL BANC DE LA PACIÈNCIA
( el banco de la paciencia)
Recordo de petit allà on fossim d´acompanyar a la meva padrina, la iaia Maria, a la recerca d´un pedrís, un tronc o en el millor dels casos d´un banc. Allà s´asseia i passava l´estona distreta mirant passar la gent o parlant amb qui li donés conversa. Amb els anys he entès que d´alguna manera observava i veia passar la vida. Ella en deia el seu BANC DE LA PACIÈNCIA.
A les ciutats com ara Palma són generalment bancs a parcs o carrers peatonals o ,els qui s´ho poden permetre, terrasses de cafeteria on la gent gran cerca reposar.
Aquí us mostro uns quants exemples de gent major que ha trobat el seu propi banc de la paciència o de no tan grans que més aviat han perdut ja la paciència.
Recuerdo de chiquillo, allá donde estuviéramos, acompañar a mi abuela Maria en busca de alguna piedra, tronco y en el mejor de los casos de un banco. Allí se sentaba y pasaba el rato viendo pasar la gente o hablando con quien le diese conversación. Con el paso de los años he comprendido que de alguna forma observaba y veía pasar la vida. Ella lo denominaba su BANCO DE LA PACIENCIA.
En las ciudades como Palma son usualmente bancos en parques o calles peatonales o, los que pueden permitírselo, terrazas de cafetería lo que la gente mayor busca para reposar.
Aquí os dejo algunos ejemplos de gente mayor que ha encontrado su propio banco de la paciencia o de no tan mayor que más bien ya han perdido la paciencia.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)























































