EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 PRESENTACIÓ DEL FOTOLLIBRE,"MOLINS DE MALLORCA, CAP ON BUFA EL VENT" A DIFERENTS POBLES DE LA ILLA

lunes, 22 de julio de 2019

ALTRES OFICIS/OTROS OFICIOS-CAS SIULET-SA POBLA-UNA RELIQUIA




                                CAS SIULET- SA POBLA- UNA RELIQUIA.

En Joan Payeras és un periodista del diari de Mallorca que cobria la zona de Sa Pobla i és qui m´ha donat algun dels contactes d´artesans, oficis i feines que s´estan perdent o que ja s´han perdut. Aquest és el cas de Cas Siulet. L´any 2013 en Joan en un article al diari  ja parlava dels canvis que s´estaven produint en aquest establiment ón des de sempre la gent duia el grà per fer farina  en les tres moles que encara hi són. El 2013 ja només molien per fer pinsos per animals i avui dia ja ni això. Els molins estan aturats per sempre.
En Sebastià i la seva filla Maria Antonia segueixen venen productes pel camp, però malhauradament ja ningú hi duu grà a moldre.
Quan tothom comença a pensar damunt la importància de consumir productes de proximitat per afavorir a qui està treballant les terres de la zona i a més a més disminuir costos i contaminació pel transport, ironies de la vida, establiments con Cas Siulet han deixat de fer la feina més important que feien. I pel que em conte en Sebastià la major part de la farina que es consuméix a Mallorca ja vé de la península.
Veure les màquines aturades em produeix nostàlgia i alhora ràbia. Ja són una relíquia.
Gràcies Sebastià i Maria Antònia per la vostra amabilitat i per obrir-me les portes de ca vostra.

Joan Payeras es un periodista del Diario de Mallorca que cubría la zona de Sa Pobla y es quien me ha dado alguno de los contactos de artesanos, oficios y trabajos que se están perdiendo o que ya se han perdido. Este es el caso de Cas Siulet. El año 2013 Joan en un artículo en el diario ya hablaba de los cambios que se estaban produciendo en ese establecimiento  donde desde siempre la gente llevaba el grano para hacer harina  en las tres muelas que aún están. El 2013 ya sólo molían para hacer pienso para animales y hoy en día ya ni eso. Los molinos están parados para siempre.
Sebastià y su hija María Antonia siguen vendiendo productos para el campo, pero desgraciadamente ya nadie lleva grano a moler.
Cuando todo el mundo empieza a pensar sobre la importancia de consumir productos de proximidad para favorecer a los que están trabajando las tierras de la zona y además disminuir costes y contaminación por el transporte, ironías de la vida, establecimientos como Cas Siulet ha dejado de hacer el trabajo más importante que hacía. Y por lo que me cuenta Sebastià la mayor parte de la harina que se consume en Mallorca ya viene de la península.
Ver las máquinas paradas me produce nostalgia y a la vez rabia. Ya son una reliquia.
Gracias Sebastià y María Antonia por vuestra amabilidad y por abrirme vuestras puertas.



















































lunes, 24 de junio de 2019

AL JUBILAR-SE ES FA ARTESÀ




                                       AL JUBILAR-SE ES FA ARTESÀ.

En Gaspar, veí de Muro va fer tota la vida de picapedrer. Al jubilar-se, com que no és home que li agradi estar de mans creuades ni anar pels bars, va començar a tallar pedra i després a treballar la fusta bàsicament d´ullastre per fer culleres i altres estris de cuina, bancs etc.
Per mí és un exemple de com emprar el temps lliure de la jubilació. Disfruta del seu temps d´oci fent coses útils a partir d´un troç de fusta i a més a més té un gran hort d´hortalisses i unes quantes cabres.
Malhauradament , als pocs dies de fer-li les fotos va patir un incendi brutal a la zona on emmagatzemava llenya cremant-li a més a més el tractor, la moto i altres eines.
Des d´aquí li vull enviar tot el meu ànim i força i li vull agrair que em deixés compartir una estoneta amb ell.

                                    AL JUBILARSE SE HACE ARTESANO
Gaspar, vecino de Muro trabajó toda la vida en la construcción. Cuando se jubiló, como que no es hombre que le guste estar de brazos cruzados ni frecuentar bares, empezó a tallar piedra y más tarde a trabajar la madera, básicamente de acebuche para hacer cucharas y otros elementos de cocina, bancos etc.
Para mí es un ejemplo de cómo utilizar el tiempo libre que te deja la jubilación. Disfruta de su tiempo de ocio haciendo cosas útiles a partir de un trozo de madera y además cultiva un gran huerto de hortalizas y tiene unas cuantas cabras.
Desgraciadamente , a los pocos días de hacerle las fotos sufrió un incendio brutal en la zona donde almacenaba la leña, quemándole además el tractor, la moto y otras herramientas.
Desde aquí quiero mandarle todo mi ánimo y fuerza y quiero agradecerle que me dejara compartir un rato con él.

























lunes, 17 de junio de 2019

TEIXITS/TEJIDOS-JOANA, BRODADORA



                                                       BRODADORA

Na Joana Pons de Sa Pobla és una mestre artesana bordadora des de fa molt de temps.
Després d´anar al que es denominava en aquella època  “costura”  (una mena de pàrvuls per a nenes ) sa mare la va enviar de ben petita  a aprendre a cosir. Son pare havia mort sent ella un infant i les seves mans eren necessàries a casa per arreglar calçons i altra roba pels germans que feien feina la terra.
Ella també es llogava cada dia a la plaça del  poble per treballar al camp.
Més endavant va començar a donar classes de brodat a noies joves de Sa Pobla. Va arribar a tenir fins a 22 alumnes.
A més a més de no semblar que té l´edat que té, na Joana és d´un caràcter alegre i jovial i molt xerradora. Ha estat molt agradable tractar-la i fotografiar-la i he d´agrair-li l´esforç que ha fet doncs tenia la casa que semblava una exposició de molts dels seus treballs , àdhuc manteleries i llençols de quan es va casar.
Gràcies Joana i molt d´anys!!!

                                                  BORDADORA

Joana Pons de Sa Pobla es una maestra artesana desde hace mucho tiempo.
Después de ir a lo que en aquella época se denominaba “costura” ( una especie de párvulos para niñas) su madre la mandó siendo muy pequeña a aprender a coser. Su padre había muerto siendo ella muy chiquita y sus manos eran necesarias en casa para arreglar pantalones y otras prendas para los hermanos que trabajaban la tierra.
Ella también se alquilaba en la plaza del pueblo para trabajar en el campo.
Más adelante empezó a dar clases de bordado a chicas jóvenes de Sa Pobla, llegando a tener hasta 22 alumnas.
A parte de no aparentar la edad que tiene, Joana es de un carácter alegre y jovial y muy habladora. Ha sido muy agradable el trato con ella y fotografiarla y tengo que agradecerle el esfuerzo que ha hecho pues tenía la casa que parecía una exposición de muchos de sus trabajos, incluso mantelerías y sábanas que cuando se casó.

Gracias Joana y por muchos años!!!