EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 PRESENTACIÓ DEL FOTOLLIBRE,"MOLINS DE MALLORCA, CAP ON BUFA EL VENT" A DIFERENTS POBLES DE LA ILLA

lunes, 4 de enero de 2021

INSTRUMENTS MUSICALS/INSTRUMENTOS MUSICALES-JOAN MOREY- XIRIMIES I MÉS INSTRUMENTS DE VENT-SANT JOAN

  

 

           JOAN MOREY- XEREMIES I MÉS INSTRUMENTS DE VENT- SANT JOAN

 

En Joan Morey ha estat tota la vida mestre de primària a diferents escoles fins que es va jubilar sent mestre en el seu poble, Sant Joan.

 Ell es dedica a fer xirimies i altres instruments de vent, sempre que té una estoneta lliure.

Jo tenia la il·lusió de veure-li fabricar una xirimia. Però parlant amb ell, vaig entendre que seria molt difícil poder fotografiar tot el procés, perquè li pot dut un centenar d´hores. I perquè quasi tota la feina és de torn(per fer el bufador,el grall, els bordons, la trompa etc) encara que després hi ha la feina de fer els forats de digitació, l´afinació, i el muntatge amb el sarró , que antigament era de pell de cabra i avui ja és de goretex i es cobreix amb un vestit de tela, normalment mallorquina.

 

En Joan em va proposar de fotografiar el procés de fabricació d´una flauta de canya que és el que fa més ara.

Segons m´explicà, aquestes flautes es fan servir per aprendre a tocar després la xirimia, doncs la digitació és similar, i a diferència del flabiol, es toca fent servir les dues mans.

Només el fet de compartir el seu petit taller ja va ser un plaer. Vaig disfrutar observant les seves eines, moltes amb mànegs fets per ell, amb el llustre que deixen els anys d´us així com la seva taula de feina que, en sí mateixa, és un legat del pas del temps.

Agraeixo la paciència que va tenir i la seva manera tan didàctica d´explicar el procés.

 

 

         JOAN MOREY- XEREMIA Y MÁS INSTRUMENTOS DE VIENTO- SANT JOAN

 

Joan Morey ha sido toda la vida maestro de primaria en diferentes escuelas hasta que se jubiló siendo maestro en su pueblo, Sant Joan.

 Él se dedica a hacer xeremías y otros instrumentos de viento, siempre que tiene un rato libre.

Yo tenía la ilusión de verle fabricar una xeremía. Pero hablando con él, entendí que sería muy difícil poder fotografiar todo el proceso, porque le puede llevar un centenar de horas. Y casi todo el trabajo es de torno(para hacer el soplador, el puntero, los bordones, la trompa etc) aunque luego está el trabajo que lleva hacer los agujeros de digitación, la afinación, y el montaje con el saco o zurrón, que antiguamente era de piel de cabra y hoy ya es de goretex y se cubre con un traje de tela, normalmente mallorquina.

 

Joan me propuso fotografiar el proceso de fabricación de una flauta de caña que es lo que hace más ahora.

Según me explicó, estas flautas se utilizan para aprender a tocar después la xeremía, pues la digitación es similar, y a diferencia del flabiol, se toca usando las dos manos.

Sólo el hecho de compartir su pequeño taller ya fue un placer. Disfruté observando sus herramientas, muchas con mangos hechos por él, con el lustre que dejan los años de uso, así como su mesa de trabajo que, en sí misma, es un legado del paso del tiempo.

Agradezco la paciencia que tuvo y su manera tan didáctica de explicar el proceso.





























martes, 22 de diciembre de 2020

ALIMENTACIÓ-SA TAFONA DE CAN DET-SÓLLER

                                    SA TAFONA DE CAN DET-SÓLLER- OR LÍQUID

 

Sa Tafona de Can Det està documentada des del segle XVI. LLavors es deia Can Ozones, i en el testament de 1561 Pedro Ozones li deixava en herència a la seva dona, mesures d´oli.

Des de 1610 es diu Can Det, i en Guillem Deyà i el seu fill Joan (enginyier tècnic agrònom) en són els propietaris. Curiosament des del segle XVII tots els que han duit la tafona nomien Joan o Guillem.

És la tafona més antiga existent a Mallorca en funcionament que segueixi el procés tradicional de premsat de l´oliva. La premsa, o trull, fa segles tirada per bèsties i avui dia a motor, consta de tres pedres de granit de forma cònica, que quan giren van aixafant les olives. La pasta d´oliva que queda, passa a una batidora que homogeinitza la massa, que els treballadors traspassen a uns esportins ( antigament d´espart i a dia d´avui de fibra de coco i nylon).

Una vegada apilats els esportins amb la pasta d´oliva, els situen baix una premsa hidràulica que fa que l´oli comenci a regalimar, passant al que es denominen olles,(abans de ceràmica, avui d´acer inoxidable) barrejat amb aigua. Las diferència de densitat fa que les impureses i l´aigua vagin al fons, i l´oli a la superficie.

Finalment es passa a una centrifugadora i l´oli ja pot començar a ser envasat. Antigament es posava en gerres, mitges, mesures o quartans i la gent de Sóller tenia un dipòsit a casa ón el guardava i retornava els envasos. Ara els obliguen a envasar en garrafes de plàstic de cinc litres.( després ens queixem del que s´ha de reciclar)

Podriem dir que Can Det és una joia, doncs avui dia a les tafones es fa servir un sistema que es diu continu que pot fer la mateixa feina un sol home, mentre que aquí, en l´època forta de feina són cinc treballadors.

Des d´aquí vull donar les gràcies als treballadors Franki i Gustavo, i al propietari, Guillem Deyà per la seva amabilitat i per poder viure el procés i gaudir del tast d´aquest or líquid que és el seu oli. 

 

                                 SA TAFONA DE CAN DET-SOLLER- ORO LÍQUIDO

 

La almazara de Can Det está documentada desde el siglo XVI. Entonces se llamaba Can Ozones, y en el testamento de 1561 Pedro Ozones le dejaba en herencia a su mujer, “mesures” de aceite.

Desde 1610 se llama Can Det, y Guillem Deyà y su hijo Joan (ingeniero técnico agrónomo) son los propietarios. Curiosamente desde el siglo XVII todos los que han llevado la almazara se han llamado Joan o Guillem.

Es la almazara más antigua existente en Mallorca en funcionamiento que siga el proceso tradicional de prensado de la aceituna. La prensa, o almazara, hace siglos tirada por bestias y hoy día a motor, consta de tres piedras de granito de forma cónica, que cuando giran van aplastando las aceitunas. La pasta de oliva que queda, pasa a una batidora que homogeiniza la masa, que los trabajadores traspasan a unos capachos (antiguamente de esparto y a día de hoy de fibra de coco y nylon).

Una vez apilados los capachos con la pasta de aceituna, los sitúan bajo una prensa hidráulica que hace que el aceite empiece a rezumar, pasando a lo que se denominan ollas,(antes de cerámica, hoy de acero inoxidable) mezclado con agua. Las diferencia de densidad hace que las impurezas y el agua vayan al fondo, y el aceite se quede en la superficie.

Finalmente se pasa a una centrifugadora y el aceite ya puede comenzar a ser envasado. Antiguamente se ponía en gerres, mitges,mesures o quartans (medidas que iban de 4 a 24 litros) y la gente de Sóller tenía un depósito en casa dónde lo guardaba y devolvía los envases. Ahora les obligan a envasar en garrafas de plástico de cinco litros. (Después nos quejamos de lo que se debe reciclar)

Podríamos decir que Can Det es una joya, pues hoy en día en las almazaras se utiliza un sistema que se llama “continuo” que puede hacer el mismo trabajo un solo hombre, mientras que aquí, en la época fuerte de trabajo son cinco trabajadores.

Desde aquí quiero dar las gracias a los trabajadores Franki y Gustavo, y al propietario, Guillem Deyà por su amabilidad y para poder vivir el proceso y disfrutar de la cata de este oro líquido que es su aceite.