MUNDUK-BALI
Finalment vam arribar a Munduk, bàsicament perquè als fòrums ho recomanaven molt. Jo no ho recomanaria tret que siguis un gran amant del treaking.
El poble en si, pràcticament no té gaire per oferir, però sí els voltants, caminets a través de boscos i cascades.
Curiosament vaig descobrir d'on ve el clau d'olor que fem servir a la cuina. No m'ho havia preguntat mai, i és el pistil d'una flor que floreix a l'arbre, que t'embriaga en passar a prop seu.
Els habitants de Munduk, pugen a l'arbre amb escales fetes de bambú, recullen les flors, les posen a assecar, i després a mà, i moltes vegades en grups familiars van escollint el pistil i rebutjant la resta.
Finalmente llegamos a Munduk, básicamente porque en los foros lo recomendaban mucho. Yo no lo recomendaría a no ser que seas un gran amante del treaking.
El pueblo en sí, prácticamente no tiene mucho que ofrecer, pero sí los alrededores, senderos a través de bosques y cataratas.
Curiosamente descubrí de dónde viene el clavo de olor que usamos en la cocina. Nunca me lo había preguntado, y es el pistilo de una flor que florece en el árbol, que te embriaga al pasar cerca de ellos.
Los habitantes de Munduk, suben al árbol con escaleras hechas con bambú, recogen las flores, las ponen a secar, y luego a mano, y muchas veces en grupos familiares van escogiendo el pistilo y desechando el resto.
