CAN CORRETJA- POLLENÇA. GRANERES I SORPRESES.
Seguint a la recerca d´artesans a l´illa, a vegades un em porta a un altre. I m´havien parlat que a Can Corretja, a Pollença, feien graneres com les antigues de tota la vida.
I sí, així vaig conèixer en Josep i en Juanjo, pare i fill. I tal com m´havien dit, en una botigueta del carrer Pont Romà se´ls hi pot trobar.
S´hi poden comprar tot tipus de graneres, d´emblanquinar, de granar, per treure teranyines etc. I a més a més tot tipus de senalles, que us les poden personalitzar, amb llengües mallorquines, amb corretges per penjar de l´esquena, en fi, el que us vulgueu imaginar.
Per fer les graneres van a s´Albufera a cercar canyes, i a la muntanya a cercar garballó.
Tant el pare com el fill les fan a mà i després les pentinen amb una màquina centenària. El seu pradí ja en feia. De fet eren 4 o 5 persones, i només feien graneres.
Els nins en sortir d´escola anaven a pelar les canyes, les dones feien els manats de garballó, i els homes, eren els Mestres que muntaven la granera.
Amb l´arribada dels xinos , els raspalls plàstics i els aspiradors, les vendes van començar a devallar. Però ells han anat evolucionant, i no només venen senalles, sino que s´han reinventat i ara amb les restes de les canyes, fan des de reclams per ànecs o distints ocells, a juguetes per nins, baldufes, castanyetes, etc.I instruments musicals fets amb carabasses.
I és que el que apassiona a pare i fill és la música. El pare va fundar grups de ball de bot i és un gran difusor i mestre del folklore mallorquí. Té un grup de cinc músics d´instruments de corda de nom CORDA AMARRADA.
El fill, entusiasta de la guitarra flamenca, té un dueto. Com que la mare de´n Juanjo, na Reme, és forastera de Málaga, el mal nom de´n Juanjo és POTAJITO( molt flamenc).
Aquí els podeu veure tocant plegats , el pare el llaüt, i el fill la guitarra flamenca.
El fet de descubrir personatges així d´entranyables i plens de sorpreses és el que m´estimula a seguir cercant artesans a Mallorca. Gràcies familia.
CAN CORRETJA-POLLENÇA- ESCOBAS Y SORPRESAS
Siguiendo en busca de artesanos en la isla, a veces uno me lleva a otro. Y me habían hablado de que en Can Corretjaa, en Pollença, hacían escobas como las antiguas de toda la vida.
Y sí, así conocí a Josep y Juanjo, padre e hijo. Y tal como me habían dicho, en una tienda de la calle Pont Romà se les puede encontrar. Se pueden comprar todo tipo de escobas, para encalar, barrer, para sacar telarañas etc. Y además todo tipo de cestas, que te las pueden personalizar, con lenguas mallorquinas, con correas para colgar de la espalda, en fin, lo que te quieras imaginar.
Para hacer las escobas van a la Albufera a buscar cañas, y a la montaña a buscar palmito.
Tanto el padre como el hijo las hacen a mano y luego las peinan con una máquina centenaria. Su abuelo ya hacía. De hecho eran 4 o 5 personas, y sólo hacían escobas. Los niños al salir de la escuela iban a pelar las cañas, las mujeres hacían los manojos de palmito, y los hombres, eran los Maestros que montaban la escoba.
Con la llegada de los “chinos”, los cepillos plásticos y los aspiradores, las ventas comenzaron a descender. Pero ellos han ido evolucionando, y no sólo venden cestas, sino que se han reinventado y ahora con los restos de las cañas, hacen desde reclamos para patos o distintos pájaros, a juguetes para niños, peonzas, castañuelas, etc.Y también instrumentos musicales hechos con calabazas.
Y es que lo que apasiona a padre e hijo es la música. El padre fundó grupos de baile y es un gran difusor y maestro del folklore mallorquín. Tiene un grupo de cinco músicos de instrumentos de cuerda de nombre CORDA AMARRADA.
El hijo, entusiasta de la guitarra flamenca, tiene un dueto. Como la madre de Juanjo, Reme, es forastera de Málaga, el apodo de Juanjo es POTAJITO ( muy flamenco).
Aquí los puede ver tocando juntos, el padre el laúd, y el hijo la guitarra flamenca.
El hecho de descubrir personajes tan entrañables y llenos de sorpresas es lo que me estimula a seguir buscando artesanos en Mallorca. Gracias familia.
Impresionante trabajos y fotos
ResponderEliminarEste reportaje es especialmente curioso y bonito por la propia versatilidad del trabajo, presentando procesos de creación tan diversos e imaginativos. Como siempre, las fotos describen, lucen y recrean esta labor tan artesanal que evidencia entusiasmo e ilusión en sus artífices.
ResponderEliminarEstupendo!
QUERIDO AMIGO¡¡¡¡¡¡¡¡
ResponderEliminarTE PIDO POR FAVOR QUE NO ABANDONES ESTA TAREA-MENSAJE QUE LLEVAS ADELANTE ¡¡¡¡¡
NO PUEDO CREER QUE EXISTAN ESTAS PERSONAS TAN MARAVILLOSAS.. QUE HAGAN ESTAS COSAS TAN HERMOSAS, TAN ÚTILES, ¡¡¡¡¡ CON TANTO AMOR Y DEDICACIÓN........
Y COMO SI FUERA POCO MOSTRAR SU ARTESANÍA ENCIMA TE BRINDAN SU AMOR POR LA MÚSICA....DILE A
AL JOVEN QUE CUANDO VEO BAILAR FLAMENCO , LLORO...NO LO ENTIENDO.....EN PALMANOVA LLEVANDO A JUAN PABLO EN SU COCHECITO DE BEBÉ APARECIÓ UN CONJUNTO ANDALUZ...SE PUSO A BAILAR Y LLORÉ COMO UNA MAGDALENA...ABUELA SOLA CON BEBÉ....Y DE ANDALUZA NO TENGO NADA...SÓLO DE GALLEGOS...
SERÁ POR QUE DE PEQUEÑA MI MADRE ME HIZO UN TRAJE ANDALUZ Y USÉ MANTILLA NEGRA Y ZAPATITOS ROJOS PARA UN CARNAVAL ??? QUIZÁS ME SENTÍ UNA VERDADERA BAILAORA....
JURO QUE NO PUEDO CREER QUE SE HAGA UNA ARTESANÍA ASÍ CON ELEMENTOS ANTIGUOS...Y LO QUE DURAN ESAS CANASTAS...QUE MARAVILLA....¡¡¡
TODAS LAS IMAGENES ME ASOMBRARON Y TE FELICITO POR ESTE MARAVILLOSO TRABAJO QUE HACES Y COMPARTES...Y LAS PERSONAS QUE TRABAJAN EN SILENCIO SIN ALARDES Y CON SENCILLEZ Y ORGULLO..
ZULMA
Muy buen reportaje Ferrán, como nos tienes acostumbrados! Un abrazo.
ResponderEliminarLas cañas quieren jugar
ResponderEliminarcon la boca azul del aire.
Ellas se dejan mecer
por el viento que las mueve
y su cabello deshace.
Madre, que me traiga el aire
una escoba de silencio
para barrer la tristeza
que está ensuciando mi calle.
Y el aire, cuando la escucha,
despeina a las cañas lindas
que en la ribera del rio
miran su crecido talle.
Para ti, GranPETIT, un poema a las escobas de aire ,)