EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528

lunes, 15 de febrero de 2021

PELL/PIEL-TOMEU SALLERES-SABATER-PORRERES

 

                                  TOMEU SALLERES- SABATER PORRERES

 

A la recerca de nous artesans per poder-vos-els mostrar aquí, no deixo de sorprendre´m.

Quan vaig conectar per telèfon amb en Tomeu ( de malnom Tomeu sabater), em va dir Jo ja hauria d´estar jubilat, tinc 73 anys, però mentres pugui m´agrada omplir el meu temps treballant al taller.

 

M´hi vaig presentar i em vaig trobar amb un nou personatge, amb una història a la seva esquena de les que val la pena conèixer.

Quan tenia 14 anys son pare el va deixar escollir entre anar a treballar al camp de pagès amb ell, o treballar amb el germà, en Biel, que tenia 16 anys i en feia dos que havia estudiat de modelista i feia de sabater. (Que joves que els nins deixàven l´escola!!)

El primer dia va anar a fer de pagès, però quan l´endemà el pare el va despertar a les set, li va dir, saps què? Que quedaré a fer de sabater. No era tan dur ni passava tant  fred.

Però l´any 1964 amb un grapat d´amics monten un grup de música Los castigadores i es presenten a un concurs a Inca. I sense esperar-ho guanyen el segon premi. A partir d´aquí, els inicis del turisme a Mallorca, comencen a cridar-los per actuar els vespres per hotels. Només tenien un repertori de deu cançons, que poc a poc van anar ampliant i també va iniciar-se a tocar el saxo, i participava també en la banda municipal de Porreres. Al cap d´uns anys van muntar el grup Los quijotes.

Als matins feia de sabater i els vespres tocava per hotels.

Ara feia anys que no agafava la guitarra però amb el confinament del Covid, l´ha represa.

El taller, com diu la bossa que hi penja, segur que guarda molts secrets. És un espai gran, atapeït de material, pells, sabates, aparells antics de radiocassets,eines i màquines de les que ja no hi ha recanvis, i un calendari aturat el 2019. És d´aquells espais que només qui hi treballa hi sap trobar el que cerca. I ell segueix passant gust fent porqueres, patateres i botes de les que pots escollir in situ la pell i el color.

Malhauradament, quan en Tomeu ho deixi, no hi haurà relleu.

Gràcies Tomeu per haver-.me mostrat com fas feina i sobretot per haver-me explicat una part de la teva vida que m´ha divertit molt.


Em permetreu que aquesta vegada dediqui aquesta entrada a na Cristina, amiga meva infermera a Barcelona, que son pare era sabater.

 

                              TOMEU SALLERES- SABATER PORRERES

 

En busca de nuevos artesanos para mostrároslos aquí, no dejo de sorprenderme.

Cuando conecté por teléfono con Tomeu (de apodo “Tomeu sabater”), me dijo “Yo ya debería estar jubilado, tengo 73 años pero, mientras pueda, me gusta llenar mi tiempo trabajando en el taller”.

 

Me presenté allí y me encontré con un nuevo personaje, con una historia a su espalda de las que vale la pena conocer.

Cuando tenía 14 años su padre le dejó escoger entre ir a trabajar al campo de labranza con él, o trabajar con el hermano, Biel, que tenía 16 años y hacía dos que había estudiado de modelista y hacía de zapatero. ( Que jóvenes que los niños dejaban la escuela !!)

El primer día fue a hacer de campesino, pero cuando al día siguiente el padre lo despertó a las siete, le dijo, “¿sabes qué? Que me quedaré a hacer de zapatero”. No era tan duro ni pasaba tanto frío.

Pero en 1964 con un puñado de amigos montan un grupo de música “Los castigadores” y se presentan a un concurso en Inca. Sin esperarlo ganan el segundo premio. A partir de aquí, los inicios del turismo en Mallorca, empiezan a llamarlos para actuar por las noches en hoteles. Sólo tenían un repertorio de diez canciones, que poco a poco fueron ampliando y también se inició con el saxofón, participando también en la banda municipal de Porreres. Al cabo de unos años montaron el grupo “Los quijotes”.

Por las mañanas hacía de zapatero y por las noches tocaba en hoteles.

Ahora hacía años que no cogía la guitarra pero con el confinamiento del Covid, la ha retomado.

El taller, como dice La Bolsa que allí cuelga, seguro que guarda muchos “secretos”. Es un espacio grande, atiborrado de material, pieles, zapatos, aparatos antiguos de radio-cassetes, herramientas y máquinas de las que ya no hay repuestos, y un calendario parado en el 2019. Es de aquellos espacios que sólo quien trabaja allí sabe encontrar lo que busca. Y él sigue disfrutando haciendo “porqueres, patateres” y botas de las que uno puede elegir in situ la piel y el color.

Desgraciadamente, cuando Tomeu lo deje, no habrá relevo.

Gracias Tomeu por haberme mostrado como haces tu trabajo y sobre todo por haberme explicado una parte de tu vida que me ha divertido mucho.


Me permitiréis que esta vez dedique esta entrada a mi amiga Cristina, enfermera en Barcelona, cuyo padre era zapatero.































8 comentarios:

  1. Es increíble que alguien pueda encontrar algo dentro de ese desorden y que pueda hacer un zapato con un diseño que ha perdurado en el tiempo…
    Dani

    ResponderEliminar
  2. El meu pare també feia sabates a persones que els hi costava de trobar, com persones coixes o amb dificultats.
    I es clar, nosaltres a l'estiu, estrenàvem sandalies.
    Gràcies. M'ha emocionat. Cristina

    ResponderEliminar
  3. Simpático y pintoresco el músico zapatero. Admirable en esta ocasión tu paciencia al resaltar color en semejante maremagnum de objetos y zapatos. Muy curioso el reportaje

    ResponderEliminar
  4. Ferrán, a este paso Mallorca se te queda pequeña para seguir descubriendo artesanos, tienes casi todos en cualquier material. vaya lio en ese taller. Un Abrazo

    ResponderEliminar
  5. Muy interesante y las herramientas un museo. Seguro que lo encuentra todo a la primera. Un abrazo.

    ResponderEliminar
  6. Ferran, dar forma a la piel para cubrir la piel; imaginar siluetas de piel para acompañar nuestros pasos; golpear la piel, alisarla, afinarla, transformarla...hacer de la piel un caminar de huellas...Qué chulada! UN abrazo

    ResponderEliminar
  7. CUANDO LEÍ ...PORQUERES...PENSÉ...PERO VAS A ENTREVISTAR A UN ARTESANO Y DE ENTRADA DICE QUE HACE UNAS ...PORQUERÍAS.....NO LO DEJARÁN ENTRAR OTRO DÍA......BUSQUE Y BUSQUE...Y ENCONTRÉ QUE PORQUERES ES UN ZAPATO TOTALMENTE ...MALLORQUI.....DISEÑO DE HACE MAS DE 100 AÑOS?????
    GUAUUUU...Y YO QUE CREÍA QUE UN MALLORQUI ERA UN POBRECITO....JAJJJA...Y TIENE UNOS ARTESANOS QUE VA¡¡¡¡¡¡¡¡

    QUE LINDO TODO LO QUE ENVÍAS...ADEMÁS DE LINDO Y AGRADABLE ES QUE ENSEÑAS..Y MUESTRAS.....

    Y EL SR. ARTESANO ...QUE LE GUSTA IR AL TALLER ES TAN JOVENCITO COMO YO.....LO QUE HACE LA JUVENTUD.......¡¡¡¡¡ TE MUEVES ...O TE MUEVES........

    TE MANDO UN ABRAZO QUERIDO AMIGO Y SIGUE QUE VAS GENIAL...
    ZULMA

    ResponderEliminar
  8. Precioso ese trabajo ,aunque duro .Da gusto verle ¡¡¡ Vivan los artesanos ¡¡¡ Ojala que no se pierdan todos estos maravillosos oficios, Gracias Ferran por hacerlos visibles .Beso grande bety

    ResponderEliminar