PORTES DE LA ESPANYA ABANDONADA
Les portes, com tots sabem, són la porta d'entrada, a una casa o a un altre tipus d'espai.
I moltes vegades, les seves característiques O LES SEVES FAÇANES ens parlen de qui habita o ha habitat a dins.
Malauradament, a la província de Saragossa també hi trobem pobles que podem dir que pertanyen a l'Espanya buidada, jo diria més, a l'Espanya abandonada.
Aquí una petita mostra.
PUERTAS DE LA ESPAÑA ABANDONADA
Las puertas , como todos sabemos son la puerta de entrada, a una casa u otro tipo de espacio.
Y muchas veces, sus características o sus fachadas nos hablan de quien habita o ha habitado dentro .
Desgraciadamente, en la provincia de Zaragoza también encontramos pueblos que podemos decir que pertenecen a la España vaciada, yo diría más, a la España abandonada.
Aquí una pequeña muestra.
Amic Ferran, m’ha fet molta il-lusio tornar a veure les imatges del teu món fotogràfic, tan cuidat i tan lligat a la vida quotidiana.
ResponderEliminarRep una forta abraçada. Bru Dura
Que buena selección….!!!!!!!!, cuantos años, cuanta historia detrás de esas puertas….!!!!!!!
ResponderEliminarDani
Comparto contigo esta motivación a fotografiar puertas y ventanas abandonadas, por lo que me gusta especialmente esta serie que presentas; primero por sus evocaciones que activan una especie de añoranza empática, pues algún día nuestras casas ahora vivas y cuidadas serán como flores marchitas; además por la estética de las texturas desgastadas donde el tiempo deja sus huellas. Muy buenas fotos, Ferran. Como siempre, un placer contemplar tu perspectiva.
ResponderEliminarPetons.
Puertas, ventanas de lugares que en su día fueron abiertas, cerradas y traspasadas, cuantas historias nos contarían de sus gentes que un día ahi habitaron, siempre este tema es evocador un poco nostálgico y bello para ver. Un Abrazo Amic
ResponderEliminarAhí están. Ventanas y puertas. Permanecen en su lugar a pesar del golpear del tiempo sobre ellas. Ventanas y puertas. Madera y tiempo. Hierro y pasado. Todas ellas sobreviven al abandono. Testifican un ayer que permanece en su materia.
ResponderEliminarUna serie preciosa, Ferran. Una abraçada!
Guapíssimes!!!
ResponderEliminarQue bien poder ver tantas puertas distintas que abren o cierran mil historias ,gracias Montse
ResponderEliminar