EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 PRESENTACIÓ DEL FOTOLLIBRE,"MOLINS DE MALLORCA, CAP ON BUFA EL VENT" A DIFERENTS POBLES DE LA ILLA

martes, 6 de abril de 2021

ALTRES OFICIS/OTROS OFICIOS-ENQUADERNACIONS RIERA-MANACOR

                                         ENQUADERNACIONS RIERA-MANACOR

 

Em feia il·lusió trobar algú que encara es dedicàs a l’enquadernació de llibres de forma artesanal. Vaig veure que a Manacor encara hi quedava un negoci.

Malauradament també serà un artesà que durarà pocs anys més. En Joan Riera i na Dolors Domínguez fan feina plegats d’ençà que es van casar i ell s´acaba de jubilar fa poc. Quan ella tingui l’edat, també es jubilarà i el taller ja es tancarà per sempre, doncs aquest ofici no s’aprèn d’un dia per l´altre. Vol un aprenentatge, perquè s’ha de ser molt meticulós.

En Joan va començar a treballar al taller de son pare quan tenia tretze anys. El local ha canviat diverses vegades de lloc però el que no ha variat mai és la maquinària que fan servir: la guillotina, la màquina d´estampar o daurar, la taladradora etc. I el que és més important: les seves mans.

Antigament hi havia molta més tasca. S’enquadernaven fascicles, els BOE, les comptabilitats d’empreses i les actes notarials. Aquestes, avui dia, encara s’enquadernen (és obligatori) però s’ha de fer a cal notari perquè els documents no en poden sortir. Per això hi han d´anar amb una premsa desmuntable i una taladradora.

 

Amb l’arribada d’internet quasi s’han acabat els col·leccionables. Igualment ja quasi ningú té a casa enciclopèdies per fascicles doncs les recerques es fan per la xarxa.

És per aquest motiu que aquest tipus d’artesania per ser un negoci, li caldria reinventar-se.

 

Els materials més comuns per l’enquadernació i restauració són el cartró, la tela i el plàstic perquè la pell i el pergamí ja estàn quasi en desús. Na Dolors també s´encarrega de cosir-ho tot amb una agulla que en diuen estamera.

 

En Joan i na Dolors són una parella encantadora que ho tenien tot preparat perquè jo us pogués mostrar tot el procés que implica enquadernar. Normalment no pujo tantes imatges al blog, però en aquest cas ho crec necessari per veure cadascun dels passos, que són els següents:

-ordenar i llevar grapes

-premsar

-serrar

-cosir

-retallar amb la guillotina

-Encolar llom amb la capçada, tarlatana i paper

-prendre mides i tallar cartrons per les tapes

-posar cartró al llom

-gravar forro i forrar el llibre

-aferrar les guardes

-mantenir el llibre premsat un temps.

 

Com sempre vull agrair de tot cor l’acollida que m’han fet en Joan i na Dolors, que m’han semblat unes persones que no només estimen el seu ofici sino també la seva terra. Us recomano visitar els blogs d’excursions i escalada per Mallorca de’n Joan:

https://airesdelaserramallorquina.blogspot.com/

https://passosdemallorca.blogspot.com/

 

                          ENCUADERNACIONS RIERA-MANACOR

 

Me hacía ilusión encontrar a alguien que todavía se dedicara a la encuadernación de libros de forma artesanal. Vi que en Manacor todavía quedaba un negocio.

Desgraciadamente también será un artesano que durará pocos años más. Joan Riera y Dolors Domínguez trabajan juntos desde que se casaron, y él acaba de jubilarse recientemente. Cuando ella tenga la edad, también se jubilará y el taller ya se cerrará para siempre, pues este oficio no se aprende de un día para otro, requiere un aprendizaje, porque hay que ser muy meticuloso.

Joan había comenzado a trabajar en el taller de su padre cuando tenía trece años. El local desde que era propiedad de su padre ha cambiado varias veces de lugar, pero lo que no ha variado es la maquinaria que utilizan: la guillotina, la máquina de estampado o dorado, la taladradora etc. Y lo que es más importante, sus manos.

Antiguamente había mucha más tarea, encuadernaban fascículos, los BOE, las contabilidades de empresas, etc y las actas notariales. Estas hoy en día aún se encuadernan (es obligatorio) pero se debe hacer en casa del notario  porque los documentos no pueden salir de la notaría. Por eso debían ir con una prensa desmontable y una taladradora al domicilio.

Con la llegada de internet casi se han acabado los coleccionables. Igualmente ya casi nadie tiene en casa enciclopedias por fascículos, pues las búsquedas se hacen por la red.

Es por este motivo que este tipo de artesanía para ser negocio le tocaría reinventarse. 

 

Los materiales más comunes para la encuadernación y restauración son el cartón, la tela y el plástico porque la piel y el pergamino ya están casi en desuso. Dolors también se encarga de coser todo con una aguja que llaman “estamera”.

 

Juan y Dolors son una pareja encantadora que lo tenían todo preparado para que yo os pudiera mostrar todo el proceso que implica encuadernar. Normalmente no subo tantas imágenes al blog, pero en este caso lo creo necesario para poder ver cada paso. Que son los siguientes:

-ordenar y quitar grapas

-Prensar

-Serrado

-cosido

-recortar con la guillotina

-Encolar lomo con la “capçada”, “tarlatana” y papel

- toma de medidas y cortar cartones para las tapas

-poner cartón en el lomo

-grabado del forro y forrado el libro

-Pegar las guardas

-mantener el libro prensado un tiempo.

 

Como siempre quiero agradecer de todo corazón la acogida que me han hecho Joan y Dolors, que me han parecido unas personas que no sólo aman su oficio sino también su tierra.

 Os recomiendo visitar los blogs de Joan sobre excursiones y escalada por Mallorca:

https://airesdelaserramallorquina.blogspot.com/

https://passosdemallorca.blogspot.com/

 



















































 

lunes, 22 de marzo de 2021

PEDRA/PIEDRA-JULIOSERVERA-ARTESÀ DE MARÈS I PEDRA-PORRERES

            JULIO-ARTESANIA EN MARÈS I PEDRA-PORRERES

 

Molts de vosaltres sabeu, que des de que vaig arribar a Mallorca, soc un enamorat del marès, com a pedra per construir i ornamentar.

Quan en Julio tenia quinze anys sa mare va encomanar a en Guillem xisques un morter de quatre cares. Aquest home, que ja estava jubilat, li va dir que hi anés en Julio, que li ensenyaria a fer-lo per ell mateix. I aquest morter encara el conserva avui dia, una autèntica obra d´art, i aquí us el mostro.

Des d´aquell dia va anar compaginant l´escola i el treball de la pedra. Va treballar més tard a diferents tallers fins que als 30 anys es va establir pel seu compte a Porreres, el seu poble, encara que ara viu a Porto Colom.

Veure´l treballar i xerrar de la seva feina, m´ha encandilat. Disfruta sobretot de fer restauració perquè diu que la pedra li parla.

 Restaurant un antic pou hi va trobar una data del segle XVI, i en el bar Escribania hi va trobar grafitis escrits per presos del segle XIV, doncs aquest local, avui dia bar, havia estat presó, escribania i Ajuntament al llarg dels anys.

Mentre treballava restaurant una possessió, va trobar una làpida  del 1866 que mai s´havia posat i que anàven a tirar, que també us la mostro aquí, que és un tresor. Pensa que devia pertànyer a un forense o un traumatòleg. En la làpida s´hi pot veure un mussol ( simbolitzant que pot veure en la foscor) dos ocells que volen ( tempus fugit) i un esquelet que si el mireu en detall veureu la complexitat d´aquesta feina.

Com a les visites a d´altres artesans, he pogut conèixer una persona propera, afable, entranyable, i a més a més he après noms d´eines , moltes d´elles desconegudes per a mi: barduc, escodra, tallant, martell de campana,gúbies, punt i corrent,gúbia dentada, martell d´abujerdar, llimes, i punteros, que li serveixen per a tallar, punxonar o abujerdar.

Des de fa un temps els hi demano als artesans que em donin o venguin algún objecte o eina fet per ells, i en Julio,m´ha obsequiat amb una miniatura de carretó de batre amb el que va guanyar el premi Baleart. ( això per a mí, no té preu)

També ha guanyat el 2015 i 2016 el primer premi d´artesania de Mallorca, amb un morter i una capsa mallorquina.

Gràcies, amic Julio, per mantenir  i disfrutar tant del teu ofici i per tot el que m´has ensenyat.

 

              JULIO-ARTESANIA EN MARES Y PIEDRA-PORRERES

 

Muchos de vosotros sabéis que ,desde que llegué a Mallorca, soy un enamorado del marés, como piedra para construir y ornamentar.

Cuando Julio tenía quince años su madre encargó a Guillem “xisques” un mortero de cuatro caras. Este hombre, que ya estaba jubilado, le dijo que fuera Julio, que le enseñaría a hacerlo por él mismo. Lo hizo y este mortero aún lo conserva hoy en día, una auténtica obra de arte, y aquí os lo muestro.

Desde ese día fue compaginando la escuela y el trabajo de la piedra. Trabajó más tarde en diferentes talleres hasta que a los 30 años se estableció por su cuenta en Porreres, su pueblo natal, aunque ahora vive en Porto Colom.

Verlo trabajar y charlar de su trabajo, me encandiló. Disfruta sobretodo de hacer restauración porque dice que la piedra le habla.

 Restaurando un antiguo pozo encontró una fecha del siglo XVI, y en el bar “Escribanía” halló grafitis escritos por presos del siglo XIV, pues este local, hoy en día bar, había sido prisión, escribanía y Ayuntamiento a lo largo de los años.

Mientras trabajaba restaurando una posesión, encontró una lápida de 1866 que nunca se había puesto y que iban a tirar, que también os la muestro aquí, que es un tesoro. Piensa que debía pertenecer a un forense o un traumatólogo. En la lápida se puede ver un búho (simbolizando que puede ver en la oscuridad) dos pájaros que vuelan (tempus fugit) y un esqueleto que si lo veis con detalle veréis la complejidad de este trabajo.

Como en las visitas a otros artesanos, he podido conocer a una persona cercana, afable, entrañable, y además he aprendido nombres de herramientas, muchas de ellas desconocidas para mí: “barduc”,” escodra”,” tallant”,” martell de campana”, gubias, “punt i corrent”, gubia dentada, “martell d'abujerdar”, limas, y punteros, que le sirven para cortar, punzonar o abujardar.

Desde hace un tiempo les pido a los artesanos que me den o vendan algún objeto o herramienta hecho por ellos, y Julio me obsequió con una miniatura de “carretó de batre” con el que ganó el premio Baleart. (Esto para mí, no tiene precio)

También ha ganado en 2015 y 2016 el primer premio de artesanía de Mallorca, con un mortero y una caja mallorquina.

Gracias, amigo Julio, por mantener y disfrutar tanto de tu oficio y por todo lo que me has enseñado.