EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 PRESENTACIÓ DEL FOTOLLIBRE,"MOLINS DE MALLORCA, CAP ON BUFA EL VENT" A DIFERENTS POBLES DE LA ILLA

miércoles, 9 de diciembre de 2020

INSTRUMENTS MUSICALS/INSTRUMENTOS MUSICALES-CAN CORRETJA- POLLENÇA- GRANERES I MOLT MÉS

                        CAN CORRETJA- POLLENÇA. GRANERES I SORPRESES.

 

Seguint a la recerca d´artesans a l´illa, a vegades un em porta a un altre. I m´havien parlat que a Can Corretja, a Pollença, feien graneres com les antigues de tota la vida.

I sí, així vaig conèixer en Josep i en Juanjo, pare i fill. I tal com m´havien dit, en una botigueta del carrer Pont Romà se´ls hi pot trobar.

S´hi poden comprar tot tipus de graneres, d´emblanquinar, de granar, per treure teranyines etc. I a més a més tot tipus de senalles, que us les poden personalitzar, amb llengües mallorquines, amb corretges per penjar de l´esquena, en fi, el que us vulgueu imaginar.

Per fer les graneres van a s´Albufera a cercar canyes, i a la muntanya a cercar garballó.

Tant el pare com el fill les fan a mà i després les pentinen amb una màquina centenària. El seu pradí ja en feia. De fet eren 4 o 5 persones, i només feien graneres.

Els nins en sortir d´escola anaven a pelar les canyes, les dones feien els manats de garballó, i els homes, eren els Mestres que muntaven la granera.

Amb l´arribada dels xinos , els raspalls plàstics i els aspiradors, les vendes van començar a devallar. Però ells han anat evolucionant, i no només venen senalles, sino que s´han reinventat i ara amb les restes de les canyes, fan des de reclams per ànecs o distints ocells, a juguetes per nins, baldufes, castanyetes, etc.I instruments musicals fets amb carabasses.

I és que el que apassiona a pare i fill és la música. El pare va fundar grups de ball de bot i és un gran difusor i mestre del folklore mallorquí. Té un grup de cinc músics d´instruments de corda de nom CORDA AMARRADA.

El fill, entusiasta de la guitarra flamenca, té un dueto. Com que la mare de´n Juanjo, na Reme, és forastera de Málaga, el mal nom de´n Juanjo és POTAJITO( molt flamenc).

Aquí els podeu veure tocant plegats , el pare el llaüt, i el fill la guitarra flamenca.

El fet de descubrir personatges així d´entranyables i plens de sorpreses és el que m´estimula a seguir cercant artesans a Mallorca. Gràcies familia.

 

 

                          CAN CORRETJA-POLLENÇA- ESCOBAS Y SORPRESAS

 

 

 

Siguiendo en busca de artesanos en la isla, a veces uno me lleva a otro. Y me habían hablado de que en Can Corretjaa, en Pollença, hacían escobas como las antiguas de toda la vida. 

Y sí, así conocí a Josep y Juanjo, padre e hijo. Y tal como me habían dicho, en una tienda de la calle Pont Romà se les puede encontrar. Se pueden comprar todo tipo de escobas, para encalar, barrer, para sacar telarañas etc. Y además todo tipo de cestas, que te las pueden personalizar, con lenguas mallorquinas, con correas para colgar de la espalda, en fin, lo que te quieras imaginar. 

Para hacer las escobas van a la Albufera a buscar cañas, y a la montaña a buscar palmito. 

Tanto el padre como el hijo las hacen a mano y luego las peinan con una máquina centenaria. Su abuelo ya hacía. De hecho eran 4 o 5 personas, y sólo hacían escobas. Los niños al salir de la escuela iban a pelar las cañas, las mujeres hacían los manojos de palmito, y los hombres, eran los Maestros que montaban la escoba. 

Con la llegada de los “chinos”, los cepillos plásticos y los aspiradores, las ventas comenzaron a descender. Pero ellos han ido evolucionando, y no sólo venden cestas, sino que se han reinventado y ahora con los restos de las cañas, hacen desde reclamos para patos o distintos pájaros, a juguetes para niños, peonzas, castañuelas, etc.Y también instrumentos musicales hechos con calabazas. 

Y es que lo que apasiona a padre e hijo es la música. El padre fundó grupos de baile y es un gran difusor y maestro del folklore mallorquín. Tiene un grupo de cinco músicos de instrumentos de cuerda de nombre CORDA AMARRADA.

 El hijo, entusiasta de la guitarra flamenca, tiene un dueto. Como la madre de Juanjo, Reme, es forastera de Málaga, el apodo de Juanjo es POTAJITO ( muy flamenco). 

Aquí los puede ver tocando juntos, el padre el laúd, y el hijo la guitarra flamenca.

 El hecho de descubrir personajes tan entrañables y llenos de sorpresas es lo que me estimula a seguir buscando artesanos en Mallorca. Gracias familia.

































 

martes, 1 de diciembre de 2020

ALTRES OFICIS/OTROS OFICIOS-CERERIA LA REAL

                            


                                CERERIA LA REAL. PALMA.



 La botiga de la cereria està situada a Ciutat devora  l’antic Hospital General i el taller on fabriquen al Secar de la Real.

Van iniciar l’activitat el 1898 els repadrins de l’actual propietari, en Guiem Ramis.

Ara al taller hi fa feina des de fa 22 anys en Nico, cunyat de’n Guiem i a la botiga na Mª Angeles i na Sonia.

Antigament els ciris es feien amb cera d’abella, d’un amb un, deixant  regalimar la cera fosa pel fil. La cera s’encalentia amb un foc de llenya a sota terra.

Després van començar a barrejar-se cera d’abella i parafina, i avui ja es fan només amb parafina, a la que li afegeixen colorant perquè recordi els ciris antics.

El NOC és on es posa la parafina fosa per anar-hi banyant els fils que es pengen de la RODA,  i que s’han d’enfonsar (a mà) el mateix nombre de vegades per a què tots els ciris tinguin el mateix gruix.

Quan sembla que ja tenen la mida adeqüada , se’ls passa el calibrador i, si sobra una mica de parafina, vessa pels voltants.

 

Per tots els mallorquins i mallorquines és coneguda l’església de l’Anunciació de Maria que té una capella on hi ha el Crist de la Sang. Per això antigament l’Hospital General es coneixia com l’Hospital de la Sang.

A Mallorca molts devots i no devots del Crist de la Sang tenen per costum oferir-li un o més ciris per fer-li alguna petició o per agrair-li el seu ajut.

Avui dia els fidels han de deixar el ciri devora la capella i en Nico, que li va prometre a son pare que ell seguiria amb aquesta feina, els encén cada dia a les sis del matí. Aprofita també per a recollir la parafina que ha caigut fosa, per dur-la al taller i reciclar-la.

 

Agraeixo a en Guiem que em deixés visitar el taller i la botiga i a en Nico que molt amablement m’expliqués tot el procés de fabricació.

La CERERIA LA REAL és la darrera que queda a Mallorca i ha estat un plaer veure com es fan els ciris d’una manera tan tradicional.



La tienda de la cerería está situada en Palma cerca del antiguo Hospital General y el taller donde fabrican en el Secar de la Real.

Iniciaron la actividad en 1898 los bisabuelos del actual propietario, Guiem Ramis.

Ahora en el taller trabaja desde hace 22 años Nico, cuñado de Guiem y en la tienda Mª Angeles y Sonia.

Antiguamente los cirios se hacían con cera de abeja, de uno en uno, dejando chorrear la cera fundida por el hilo. La cera se calentaba con un fuego de leña debajo del suelo.

Después comenzaron a mezclarse cera de abeja y parafina, y hoy ya se hacen sólo con parafina, a la que le añade colorante para que recuerde los cirios antiguos.

El NOC es donde se pone la parafina derretida para ir bañando los hilos que se cuelgan de la RUEDA, y que se han de hundir (a mano) un mismo número de veces para que todos los cirios tengan el mismo grosor .

Cuando parece que ya tienen el tamaño adecuado, se les pasa el calibrador y, si sobra algo de parafina, derrama por los alrededores.

 

Para todos los mallorquines y mallorquinas es conocida la iglesia de la Anunciación de María que tiene una capilla donde está  el Cristo de la Sangre. Por eso antiguamente el Hospital General se conocía como el Hospital de la Sangre.

En Mallorca muchos devotos y no devotos del Cristo de la Sangre tienen por costumbre ofrecerle uno o más cirios para hacerle alguna petición o para agradecerle su ayuda.

Hoy día los fieles deben dejar el cirio cerca de la capilla y Nico, que le prometió a su padre que él seguiría con este trabajo, los enciende cada día a las seis de la mañana. Aprovecha también para recoger la parafina que ha caído fundida, para llevarla al taller y reciclarla.

 

Agradezco a Guiem que me dejara visitar el taller y la tienda y a Nico que muy amablemente me explicara todo el proceso de fabricación.

La CERERIA LA REAL es la última que queda en Mallorca y ha sido un placer ver cómo se hacen los cirios de una manera tan tradicional.