EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 PRESENTACIÓ DEL FOTOLLIBRE,"MOLINS DE MALLORCA, CAP ON BUFA EL VENT" A DIFERENTS POBLES DE LA ILLA

lunes, 15 de febrero de 2021

PELL/PIEL-TOMEU SALLERES-SABATER-PORRERES

 

                                  TOMEU SALLERES- SABATER PORRERES

 

A la recerca de nous artesans per poder-vos-els mostrar aquí, no deixo de sorprendre´m.

Quan vaig conectar per telèfon amb en Tomeu ( de malnom Tomeu sabater), em va dir Jo ja hauria d´estar jubilat, tinc 73 anys, però mentres pugui m´agrada omplir el meu temps treballant al taller.

 

M´hi vaig presentar i em vaig trobar amb un nou personatge, amb una història a la seva esquena de les que val la pena conèixer.

Quan tenia 14 anys son pare el va deixar escollir entre anar a treballar al camp de pagès amb ell, o treballar amb el germà, en Biel, que tenia 16 anys i en feia dos que havia estudiat de modelista i feia de sabater. (Que joves que els nins deixàven l´escola!!)

El primer dia va anar a fer de pagès, però quan l´endemà el pare el va despertar a les set, li va dir, saps què? Que quedaré a fer de sabater. No era tan dur ni passava tant  fred.

Però l´any 1964 amb un grapat d´amics monten un grup de música Los castigadores i es presenten a un concurs a Inca. I sense esperar-ho guanyen el segon premi. A partir d´aquí, els inicis del turisme a Mallorca, comencen a cridar-los per actuar els vespres per hotels. Només tenien un repertori de deu cançons, que poc a poc van anar ampliant i també va iniciar-se a tocar el saxo, i participava també en la banda municipal de Porreres. Al cap d´uns anys van muntar el grup Los quijotes.

Als matins feia de sabater i els vespres tocava per hotels.

Ara feia anys que no agafava la guitarra però amb el confinament del Covid, l´ha represa.

El taller, com diu la bossa que hi penja, segur que guarda molts secrets. És un espai gran, atapeït de material, pells, sabates, aparells antics de radiocassets,eines i màquines de les que ja no hi ha recanvis, i un calendari aturat el 2019. És d´aquells espais que només qui hi treballa hi sap trobar el que cerca. I ell segueix passant gust fent porqueres, patateres i botes de les que pots escollir in situ la pell i el color.

Malhauradament, quan en Tomeu ho deixi, no hi haurà relleu.

Gràcies Tomeu per haver-.me mostrat com fas feina i sobretot per haver-me explicat una part de la teva vida que m´ha divertit molt.


Em permetreu que aquesta vegada dediqui aquesta entrada a na Cristina, amiga meva infermera a Barcelona, que son pare era sabater.

 

                              TOMEU SALLERES- SABATER PORRERES

 

En busca de nuevos artesanos para mostrároslos aquí, no dejo de sorprenderme.

Cuando conecté por teléfono con Tomeu (de apodo “Tomeu sabater”), me dijo “Yo ya debería estar jubilado, tengo 73 años pero, mientras pueda, me gusta llenar mi tiempo trabajando en el taller”.

 

Me presenté allí y me encontré con un nuevo personaje, con una historia a su espalda de las que vale la pena conocer.

Cuando tenía 14 años su padre le dejó escoger entre ir a trabajar al campo de labranza con él, o trabajar con el hermano, Biel, que tenía 16 años y hacía dos que había estudiado de modelista y hacía de zapatero. ( Que jóvenes que los niños dejaban la escuela !!)

El primer día fue a hacer de campesino, pero cuando al día siguiente el padre lo despertó a las siete, le dijo, “¿sabes qué? Que me quedaré a hacer de zapatero”. No era tan duro ni pasaba tanto frío.

Pero en 1964 con un puñado de amigos montan un grupo de música “Los castigadores” y se presentan a un concurso en Inca. Sin esperarlo ganan el segundo premio. A partir de aquí, los inicios del turismo en Mallorca, empiezan a llamarlos para actuar por las noches en hoteles. Sólo tenían un repertorio de diez canciones, que poco a poco fueron ampliando y también se inició con el saxofón, participando también en la banda municipal de Porreres. Al cabo de unos años montaron el grupo “Los quijotes”.

Por las mañanas hacía de zapatero y por las noches tocaba en hoteles.

Ahora hacía años que no cogía la guitarra pero con el confinamiento del Covid, la ha retomado.

El taller, como dice La Bolsa que allí cuelga, seguro que guarda muchos “secretos”. Es un espacio grande, atiborrado de material, pieles, zapatos, aparatos antiguos de radio-cassetes, herramientas y máquinas de las que ya no hay repuestos, y un calendario parado en el 2019. Es de aquellos espacios que sólo quien trabaja allí sabe encontrar lo que busca. Y él sigue disfrutando haciendo “porqueres, patateres” y botas de las que uno puede elegir in situ la piel y el color.

Desgraciadamente, cuando Tomeu lo deje, no habrá relevo.

Gracias Tomeu por haberme mostrado como haces tu trabajo y sobre todo por haberme explicado una parte de tu vida que me ha divertido mucho.


Me permitiréis que esta vez dedique esta entrada a mi amiga Cristina, enfermera en Barcelona, cuyo padre era zapatero.































domingo, 7 de febrero de 2021

METALL/METAL-CAN BIEL LLAUNER-BÀRBARA ART-PORRERES

                           CAN BIEL LLAUNER-BÀRBARA ART- PORRERES

 

No us podeu imaginar la satisfacció que tinc quan trobo artesans com en Biel ( de can Biel llauner) i na Marga ( de malnom Margalida Planes).

Em sento un privilegiat de poder visitar tallers com el seu i poder observar en viu com hi treballen i l´ambient familiar que s´hi respira.

El pare de´n Biel ja era llauner a Manacor, però es va traslladar a Porreres. En Biel no va voler seguir estudiant i de ben jove ja va començar a treballar de llauner.

En el taller hi van arribar a treballar catorze dones. Una d´elles era la mare de na Margalida. Quan  aquesta es va jubilar, en Biel li va proposar a na Margalida si volia seguir amb la feina de sa mare. Ella com que des de ben petita corria prop de sa mare pel local, va acceptar i ja fa tretze anys que hi fa feina.

 BÀRBARA-ART, és  des de l´any 1992 el nom de l´empresa en record de l´esposa de´n Biel, na Bàrbara, que venia de família de sifoners.

Antigament hi feien calderes de saïm i tot el necessari per fer matances,a més de rostidores, dutxes, motlos de tot tipus,llaunes de coques i més recentment fanals, de llauna, alumini o acer inoxidable.Tot això fet amb màquines que ja són centenàries.

 Però en Biel sempre ha estat molt innovador, ha fet escultures, canelobres jueus, i ara està preparant un motlo de la iaia quaresma. Van inventar també un motlo de fer panades i ha rebut diferents premis a Baleart, que l´han ajudat a augmentar la seva autoestima i a valorar més la feina que fan. Com diu en Biel, hi va una època que a Mallorca eren el putos amos.

Na Marga  m´explica que sembla un treball senzill, però que no és tan així. Té els seus trucs i dificultat.

No crec que quedin massa més llauners a Mallorca, i malhauradament com que les filles de´n Biel són mestres, quan na Marga es jubili, en Biel pensa tancar el taller.

 

Gràcies Biel i Marga per fer-me sentir com a casa i tan de bò algú vulgui seguir amb aquest ofici que sino, serà un més dels que  s´acabaran perdent.

 

 

                           CAN BIEL LLAUNER-BÀRBARA ART- PORRERES

 

No os podéis imaginar la satisfacción que siento cuando encuentro artesanos como Biel ( de “Can Biel llauner”) y Marga de apodo “ Margalida Planes”.

Me siento un privilegiado por poder visitar talleres como el suyo y observar en vivo como trabajan y el ambiente familiar que se respira.

El padre de Biel ya era hojalatero en Manacor pero se trasladó a Porreres. Biel no quiso seguir los estudios y de muy joven ya empezó a trabajar la hojalata.

En el taller llegaron a trabajar hasta catorce mujeres. Una de ellas era la madre de Margalida. Cuando ésta se jubiló Biel le propuso a Margalida si quería seguir con el trabajo de su madre. Ella, que desde muy pequeña corría cerca de su madre por el local, aceptó y ya lleva trece años trabajando aquí.

 BÀRBARA-ART, es desde el año 1992 el nombre de la empresa en recuerdo de la esposa de Biel, Bàrbara, que venía de familia de sifoneros.

Antiguamente fabricaban calderas para manteca y todo lo relacionado con las matanzas del cerdo, además de asadores, duchas, moldes de todo tipo, latas para cocas y más recientemente faroles, con hojalata, aluminio o acero inoxidable. Todo esto hecho con unas máquinas centenarias.

Pero Biel ha sido siempre muy innovador, ha hecho esculturas, candelabros judíos y ahora está preparando un molde de la “iaia quaresma”. Inventaron también un molde para hacer empanadas y ha recibido premios en Baleart, que le han ayudado a aumentar su autoestima y a valorar más el trabajo que hacen. Como dice Biel, hubo una época que en Mallorca eran “los putos amos”.

Marga me cuenta que parece un trabajo sencillo pero que no es así. Tiene sus trucos y su dificultad.

No creo que queden muchos hojalateros en Mallorca y desgraciadamente, como que las hijas de Biel son maestras, cuando Marga se jubile, él piensa cerrar el taller.

 

Gracias Biel y Marga por haberme hecho sentir como en casa y ojalá alguien quiera seguir con este oficio, que sino será uno más de los que  se acabarán perdiendo.