UN DIA TRIST
Ahir va ser un dia trist.Em va telefonar na Caterina, la filla de´n Biel, el selleter per dir-me que son pare va morir diumenge.
En Biel va ser un dels primers artesans que vaig fotografiar a Campanet. A la seva edat ja no feia feina però tenia el taller muntat prop de casa seva. Plegats vàrem caminar poquet a poquet fins allà i em va anar ensenyant a quin tipus de feina havia estat treballant tants i tants anys. Vaig aprendre paraules que mai havia escoltat que formaven part del ofici de sellater.
Quan vaig pujar les seves fotos al blog, https://ferranpetitfotograf.blogspot.com/2019/03/biel-selleter-biel-guarnicionero-selles.html
escrivia la pau interior que m´havia deixat l´estoneta que haviem compartit.
Des d´aquell dia, de tant en tant m´agradava passar per casa seva i compartir un ratet amb ell i la seva familia. Fa pocs dies li vaig comentar que m´agradaria tenir alguna eina o alguna cosa del seu taller, i ahir em va dir na Caterina que fa un parell de dies ell li havia preparat una cuchilla i alguna cosa més per a mí.Com podré ara agrair-li el detall? Això no té preu.
Mireu la seva cara. Transmet serenitat i simpatia. He passat per ca seva i es sent el buit que deixa.Aquí li vull retre homenatge.
Biel, et trobarem a faltar, però no t´oblidarem.
UN DÍA TRISTE
Ayer fue un día triste.Me llamó Caterina, la hija de Biel, el guarnicionero para decirme que su padre murió el pasado domingo.
Biel fue uno de los primeros artesanos que fotografié en Campanet. A su edad ya no trabajaba pero tenía el taller montado cerca de su casa. Juntos caminamos poco a poco hasta allí y me fue enseñando a qué se había dedicado tantos y tantos años. Aprendí palabras que nunca había escuchado que formaban parte del oficio del guarnicionero.
Cuando subí sus fotos al blog, https://ferranpetitfotograf.blogspot.com/2019/03/biel-selleter-biel-guarnicionero-selles.html
escribía la paz interior que me había dejado el tiempo que habíamos compartido.
Desde ese día, de vez en cuando me gustaba pasar por su casa y compartir un rato con él y su familia. Hace pocos días le comenté que me gustaría tener alguna herramienta o algo de su taller, y ayer me dijo Caterina que hace un par de días él le había preparado una cuchilla y algo más para mí. Cómo se lo voy a poder agradecer ahora? Esto no tiene precio.
MIrad su cara. Transmite serenidad y simpatía. Hoy he pasado por su casa y se siente el vacío que deja y aquí le quiero rendir homenaje.
Biel, te echaremos de menos, pero no te olvidaremos.
Triste y hermoso de bondad hacia vos !!!
ResponderEliminarUn beso querido Ferran
Hay una Conciencia Amor que lo recibe
Carina
Ho sento Ferran, i esper que hi hagi algú que conservi els seus coneixements. Amb cada vell menestral es perd tot un món de saviesa i traça, autèntica cultura. Fas molt bé d'enregistrar-ho. Algun dia haurem de refer tants camins que ara ningú transita...
ResponderEliminarUna aferrada. Salut!
Ferran Aguiló
Aunque sepamos que es ley de vida, y que todos tenemos el mismo destino, siempre es causa de tristeza perder a personas con la bondad que, según tu, era una de sus cualidades,
ResponderEliminarlo siento, Un Abrazo Juan
És veritat,hem perdut una molt bona persona i un Mestre en majúsculas, vaig aprender molt d'ell. Gràcies per tot selleter!!!!.
ResponderEliminarMiquel Tugores
Qué pena Fer
ResponderEliminarLita
Un abrazo por tu recuerdo amic
ResponderEliminarDani
Ya lo siento, un abrazo Ferrán
ResponderEliminarAbrazos de los de antes amigo ❤️
ResponderEliminarHola Ferran,
ResponderEliminarHo sento molt. Persones com aquest mestre són grans pèrdues.
Besss
Cati
Te queda el gran recuerdo de los momentos compartidos,y esas herramientas que heredas tienen su alma y su energia.Ley de vida,pero tú,lo has inmortalizado con tu cámara y en tu corazón
ResponderEliminarLAS BELLAS PERSONAS JAMAS SE OLVIDAN...Y MAS AUN SI UNO HA APRENDIDO DE SUS SABIAS PALABRAS Y ENSEÑANZAS, Y DE SUS GENTILEZAS...PARA DEJARTE RECUERDOS QUIERE DECIR QUE FUISTE UNA BUENA PERSONA PARA ÉL TAMBIEN....Y ESO ES POR DEMÁS GRATIFICANTE......
ResponderEliminarÉL DESDE DONDE ESTÉ VERÁ TU GESTO DE BUEN AMIGO...
EL RESPETO, EL AFECTO Y LAS PALABRAS DE RECUERDO ES EJEMPLO QUE ADMIRAMOS DE ESTAS PERSONAS QUE TIENEN ARTE EN SUS MANOS Y SU TRABAJO..
Abrazo sentido desde Mar del Plata, Argentina. Adela.
ResponderEliminarOstres ho acabo de lleguir, llàstima!!! però gràcies a tú i a la genorositat d'ell oer haver viscut com ho va fer, li has donat quasi vida eterna. La seva feina ha estat visibilitzada i reconeguda, no quedarà en l'anonimat i això té un valor com d'eternitat. Has d'estar content en lloc d'estar trist carinyet per la teva contribució.
ResponderEliminarGràcies per fer.nos viva a tota aquesta gent amb la teva mirada i sobre tot amb el carinyo amb que t'aproximes a ells
Cristina
En la foto Biel tiene cara de gorrioncillo bonachón ., le has hecho un bonito homenaje , mientras le recuerdes estará presente no solo en tu corazón , si no en los de todos a través de ti ,gracias Ferran . Beso grande bety
ResponderEliminarHola Ferran, avui poques paraules. Ahir es va morir un amic. Un bon amic es un troçet de cor.
ResponderEliminarAmic Ferran, una abraçada molt forta i anim.
Bru.
A BIEL
ResponderEliminarViene la muerte, con la sencilla voz,
la misma, con la que la vida nos llama
a descender de la nada,
quebrar la soledad
y ser humanos.
Quienes han tenido la materia entre las manos,
la tierra, el fuego, la madera,
el cemento, el cristal, la luz…
quien sabe qué es crear aguarda, espera
ver cómo crece la vida,
toma forma,
y, cuando el reloj de arena se vacía,
el artesano sonríe.
Bien sabe que la vida, de otra forma,
queda en lo que sus manos hicieron.
Así te vas, Biel, con tu andar sereno,
tu sonrisa de niño,
la libertad creada con tus manos.
Así te vas, Biel, sin marcharte del todo.
Lo siento muchísimo. Un abrazo
ResponderEliminarEmocionada... Gràcies Ferran!
ResponderEliminarUna abraçada
Caterina