POCOVINETA, CORDADORA DE CADIRES- PETRA.
Pocovineta és la marca comercial de na Maria Magdalena Riera Pocoví. Té l’origen en com li deien de petita a l´escola a partir del seu segon llinatge.
Podríem dir de na Maria Magdalena que és una jove polifacètica. Ha treballat de guarda de refugi de muntanya, de guia a l’illa de Cabrera i d´auxiliar d´infermeria.
Quan treballava d’auxiliar al centre de salut de Santa Maria va ser la responsable de les denominades rutes saludables i va ser així com va topar amb na Jeronia i en Ramon que sabien cordar cadires. Ells van ser els que li van transmetre els seus coneixements sobre aquest ofici, i també macramé.
Gràcies a ells, a dia d’avui és el seu ofici, del que viu des de fa un any, participant a fires i ara també impartint cursos. A les fires la podreu veure amb cadires, arrecades o tapissos.
L’estructura de les cadires la fa un fuster de Manacor, el seu poble natal.
Ha estat un plaer compartir un matí amb ella. M’ha semblat una al·lota molt sincera i compromesa i amb moltes habilitats que li permeten prendre el relleu d’un ofici que es va perdent i que ella a més li dona un caire artístic i diferent del que seria un ús quotidià.
Em sembla fantàstic que apareguin artesanes joves que dediquin la seva vida a un ofici com és el cordat de cadires, que antigament només es feia com a reparació.
POCOVINETA, ENSOGADORA DE SILLAS - PETRA.
Pocovineta es la marca comercial de Mª Magdalena Riera Pocoví. Tiene su orIgen en como le llamaban de pequeña en la escuela, por su segundo apellido.
Podríamos decir de Mª Magdalena que es una joven polifacética. Ha trabajado de guarda de refugio de montaña, de guía en la isla de Cabrera y de auxiliar de enfermería.
Cuando trabajaba de auxiliar en el centro de salud de Santa María fue la responsable de las denominadas “rutas saludables” y fue así como se encontró con Jeronia y Ramón, que sabían ensogar sillas. Ellos fueron los que le transmitieron sus conocimientos sobre este oficio, y también sobre macramé.
Gracias a ellos hoy en día es su oficio, del que vive desde hace un año, participando en ferias y ahora también impartiendo cursos. En las ferias la podréis ver con sillas, pendientes o tapices.
La estructura de las sillas se la hace un carpintero de Manacor, su pueblo natal.
Ha sido un placer compartir una mañana con ella. Me ha parecido una chica muy sincera y comprometida y con muchas habilidades que le permiten tomar el relevo de un oficio que se va perdiendo y que ella además le da un carácter artístico diferente de lo que sería un uso cotidiano.
Me parece fantástico que aparezcan artesanas jóvenes que dediquen su vida a un oficio como es el ensogado de sillas que antiguamente sólo se hacía como reparación.
Que bonito reportaje Ferran! Una maravilla de trabajo, de ambos :) Abrazos!
ResponderEliminarMuy bonito trabajo, original, minucioso y variado. Me gustan mucho las cortinas y los adornos como colgantes y pendientes. Las tramas combinando colores quedan muy bien y es de admirar tu esmero al resaltar las tonalidades, especialmente en las urdimbres. Estupendos ambos trabajos: el artesanal y el fotográfico.
ResponderEliminarTe superas, Ferran
Admirable
ResponderEliminarMiquel
Genial, fantàstic aquest nou ofici de cordadora i dissenyadora d'arrecades, cortines, tapissos i altres...
ResponderEliminarM'agrada moltíssim!! Una abraçada amorosa!!
Gràcies Nando per aquesta feina!!!!
ResponderEliminarLa creatividad no tiene limites, cualquier material es válido...!!!! Muy bueno el reportaje maestro...!!!!
ResponderEliminarQuè guapo reportatge i què guapa ella!!!
ResponderEliminarTu també has fet un macramé amb les fotos.
Molt interessant que hi hagi relleu i tu que ho visibilitzis
Petonassos
Cristina
Encordat de cadires. Bona tarda Ferran: El mon de Mallorca i balears en general, es territori imprescindible perque aquestes petites i grans coses subsisteixin. La vida moderna, cada cop menys vida, va a la automatització freda.
ResponderEliminarMolt bons els reportatges, amic Ferran.
Una abraçada, Bru Duran
Preciós tot el cojunt...molts de colors i detalls. Coratge a na Magdalena per seguir endavant i per donar vida a oficis com aquest.
ResponderEliminarMaria Martorell.
Precioso fotorreportaje, Ferràn.
ResponderEliminarLas sillas son muebles incompletos, esqueletos de madera, hasta que la cuerda, trenzándose y uniéndose, las rellenan con sus venas de soga.
Entonces, toma asiento el cuerpo del hombre, tras el baile de las manos de la ensogadora.
Un abrazo bien grande
Las sillas de cuerda tienen para mí el cálido sabor de mi abuela este reportaje lo ha traído a mi memoria. Gracias a la artesana y a tu estupendo trabajo.
ResponderEliminarHauríem de conservar per sempre més a les artesanes i al fotògraf.
ResponderEliminarLlàstima que no l’ha tinguem a prop . A la Fundació en restaurarem unes que estaven a un antic cine del poble
Josep maria
MIRA QUE ELLA ESTABA EN EL LUGAR Y MOMENTO JUSTO DE ENCONTRAR A ALGUIEN QUE LE ENSEÑE...ELLA QUE LO TOMA CON INTERÉS Y MIRA LO QUE HACE.....UNA BELLEZA...Y ELLA TAMBIEN ES BELLA.....SU SONRISA....SE NOTA QUE ES FELIZ CON LO QUE HACE....Y LO HACE DE DIEZ.....
ResponderEliminarFELICITACIONES A TI...POR ENCONTRARLA...Y PARA ELLA ...UNA ARTISTA...
ZULMA