EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528

martes, 8 de marzo de 2022

TEIXITS/TEJIDOS-JOAN-COVENER-CAMPANET.

  


                  JOAN ALCOVER-COVENER-CAMPANET.

 

L'any 1820 un avantpassat de´n Joan, va venir de Sóller a treballar a Campanet. Aquí es va casar i des de llavors tots els ascendents han estat "campaneters"

El seu besavi ja era "covener" i de petit sempre anava pel soterrani on el seu pare tenia el taller per treballar la canya. Ell va ser qui li va ensenyar l'ofici i viu d'això.

Es dedica a fer paners de diferents mides i per a diferents usos. Així podem veure paners per figues, ametlles, olives, bolets i antigament també en feien per garrafes. Estan fets de canya tallada i trenada i de vímet.

Avui ,a més, per anar tirant fa ombrel·les de càrritx per a les platges i sostres de canyís per als espais entre bigues en cases rústiques.

La canya la recull ell al torrent i el vímet li envíen  de Cuenca. És important el tractament / assecat de la canya que després talla a diferents gruixos  ( segons la mida del cove) amb aquests motlles de xapar o xapadors que podeu veure.

Per al vímet usa aquesta màquina de xapar verducs o tanyades.

Sabent el poc que li agrada a en Joan que l'entrevistin o li treguin fotos, he de agrair encara més que em permetés compartir una horeta amb ell, perquè ens puguem fer una idea d'aquest ofici que ja s'està perdent.

 

 

 

            JOAN ALCOVER-COVENER-CAMPANET.

 

El año 1820 un antepasado de Joan, vino de Sóller a trabajar a Campanet. Aquí se casó y desde entonces todos los ascendientes han sido “campaneters”

Su bisabuelo ya era “covener” y él de pequeñito siempre andaba por el sótano donde su padre tenia el taller para trabajar la caña. Él fue quien le enseñó el oficio y vive de él.

Se dedica a hacer paners (capazos o cestos) de distintas medidas y para distintos usos. Así podemos ver cestas para higos, almendras, olivas, setas y antiguamente también hacían para garrafas. Están hechos de caña cortada y trenzada y de mimbre.

Hoy además para ir tirando hace sombrillas de carrizo para las playas y techos de cañizo para los espacios entre vigas en casas rústicas.

La caña la recoge él en el torrente y el mimbre se lo mandan de Cuenca. Es importante el tratamiento/secado de la caña que luego corta a distintos grosores (según la medida del cesto)con estos moldes que podéis ver.

Para el mimbre usa esa máquina para cortarlo.

Sabiendo lo poco que le gusta a Joan que le entrevisten o le saquen fotos, debo agradecerle sobremanera que me permitiera compartir una horita con él, para que nos podamos hacer una idea de este oficio que ya se está perdiendo.























 

15 comentarios:

  1. Quina llàstima que coses així estiquin desapareguent !!! Hauriem de trobar manera de donar-les continuitat !
    Ca n'Alegria

    ResponderEliminar
  2. Bona feina Ferran
    Elena

    ResponderEliminar
  3. Quina llum tan bonica tenen les cistelles. M'encanta
    Cristina

    ResponderEliminar
  4. Quina flipada més xula! I ahí el fotograf de l'antropologia del ofici per a captar-ho.
    Molt bé, Ferran.
    Salut (Joan)

    ResponderEliminar
  5. ¡SÚPER!
    ¿para cuándo tu próxima exposición?

    ResponderEliminar
  6. Al menos diez mil años de artesanía le preceden, admiro a quienes siguen manteniendo oficios tan antiguos como imprescindibles, objetos que siempre hemos usado y disfrutado porque además de servicio aportan estética al hogar y es impresionante la resistencia y duración de estas facturas. Me gusta mucho el reportaje, esa presencia manual tan viva que nos describe y detalla la fabricación.

    ResponderEliminar
  7. Una feina pacient, com la teva, Ferran.

    ResponderEliminar
  8. Bona tarda Ferran, notari de les ultimes activitats nobles ue queden a Balers. Dic notari perque dones fe de un mon que ve d'antic, gent que, amb el silenci de cada dia, dignifica aquest mon de boixos. Una abraçada, Bru.

    ResponderEliminar
  9. Ja m'agradaria a mi poder anar a fer d'aprenent al seu taller... 😄

    ResponderEliminar
  10. Preciós. M'ha encantat tot Ferran.

    ResponderEliminar
  11. Les fotos dels cistells em va agradar molt. Sembla mentida la feina que hi ha darrera un objecte tan senzill i lo bé que ho reculls. D’aqui uns anys tots aquestes fotos teves seràn buscades
    Santi!!

    ResponderEliminar
  12. Deshilachar la caña, hasta hacerla una línea de vida que renacerá, seca, para tomar mil formas.
    Deshilachar la caña, para domar su carne de planta altiva y acariciarla, entrecruzarla, ramificarla en círculos concéntricos.
    Reconstruirla con las manos pacientes de un incansable hacedor de objetos.
    Dale la enhorabuena, Ferrán, a este artesano y a ti, por ser los ojos que hacen que no se olvide su trabajo y arte y los contemplemos.
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  13. Magnífico reportaje, como siempre! Saludos desde Menorca.

    ResponderEliminar
  14. Gracias por tus correos para dar a conocer tu trabajo y el de tantas personas que por desgracia caen en el olvido de gran parte de la sociedad en general. Desde que nos visitaste hemos dado pasos importantes en nuestro proyecto. Cuando tú quieras estás invitado a visitarnos y de paso te traes el trípode para poder captar mucho mejor aquellos rincones, objetos y barcas llenos de viejos recuerdos e ilusiones en tiempos pasados y presentes.
    Un fuerte abrazo. José Mari. Secretario de la Asociación Amics de la mar

    ResponderEliminar