EXPOSICIONS


Contacte: xiringuilla54@gmail.com

EXPOSICIONS:

"PERSONES I PERSONATGES DE VALLDEMOSSA, LES ARRELS D´UN POBLE"
" Bar Los Tilos, Valldemossa. Abril 2009

"DE MOMENT NO, GRÀCIES"
Intersecció art. Palma de Mallorca. Juny 2011.
Borrby. Suècia. Agost 2011.
Can Gelabert. Binissalem. Octubre 2011.
Mitte Barcelona. Septembre 2012.
Casa de cultura, Tavernes de Valldigna ( València) Març 2013
(en aquest enllaç trobareu un petit video de la xerradeta post exposició. http://youtu.be/FoDfxX9azpI.

"LA MEMÒRIA IL·LUMINADA"
Sala municipal, fundació Coll Bardolet, Valldemossa.
Març 2012

"DANYS COL·LATERALS"
Sala municipal de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Valldemossa Abril 2013

Fotos de l´exposició:


"INTIMISTATS"
Casa de la Barceloneta 1761 (Barcelona)
DEs.2013 a gener 2014
Fundació Coll Bardolet (Valldemossa)
Del 28 de març al 13 d´abril de 2014

VIRULÈNCIES.
Expo col·lectiva a l´edifici de Sa riera de la Universitat de les Illes Balears.
Maig 2014

IDENTITAT DE GÈNERE. ETS TU QUI DECIDEIXES.
Joan Oliver-Maneu-Galeria d´Art. Palma de Mallorca.
Juny-Juliol 2014

Entrevista Radio bn Mallorca
20Hilo%20Ferran%20Petit.mp3
https://www.dropbox.com/s/fvnicn6ua1ymlb4/Entre%20El%

Centre Cívic Drassanes ( Ajuntament de Barcelona)
Del 4 al 16 de septembre de 2014


Km 2,4 LES QUATRE ESTACIONS.
Edifici Sa Fàbrica Esporles ( Mallorca)
Del 20 de març al 14 d´abril de 2015

Dansa del temps
Instants repetits
que esdevenen nous
Pura mª García

ANYS I PANYS
Ca na Polida. Campanet. Juny 2018


Llibre Covid19.Un any de pandèmia LLIBRE COVID19, .UN ANY DE PANDÈMIA.pdf PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL, CAMPANET, TERRA D´ARTESANSCARTELL AJUNTAMENT.jpg VÍDEOS ARTESANS https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 https://vimeo.com/user26163528 PRESENTACIÓ DEL FOTOLLIBRE,"MOLINS DE MALLORCA, CAP ON BUFA EL VENT" A DIFERENTS POBLES DE LA ILLA

domingo, 7 de febrero de 2021

METALL/METAL-CAN BIEL LLAUNER-BÀRBARA ART-PORRERES

                           CAN BIEL LLAUNER-BÀRBARA ART- PORRERES

 

No us podeu imaginar la satisfacció que tinc quan trobo artesans com en Biel ( de can Biel llauner) i na Marga ( de malnom Margalida Planes).

Em sento un privilegiat de poder visitar tallers com el seu i poder observar en viu com hi treballen i l´ambient familiar que s´hi respira.

El pare de´n Biel ja era llauner a Manacor, però es va traslladar a Porreres. En Biel no va voler seguir estudiant i de ben jove ja va començar a treballar de llauner.

En el taller hi van arribar a treballar catorze dones. Una d´elles era la mare de na Margalida. Quan  aquesta es va jubilar, en Biel li va proposar a na Margalida si volia seguir amb la feina de sa mare. Ella com que des de ben petita corria prop de sa mare pel local, va acceptar i ja fa tretze anys que hi fa feina.

 BÀRBARA-ART, és  des de l´any 1992 el nom de l´empresa en record de l´esposa de´n Biel, na Bàrbara, que venia de família de sifoners.

Antigament hi feien calderes de saïm i tot el necessari per fer matances,a més de rostidores, dutxes, motlos de tot tipus,llaunes de coques i més recentment fanals, de llauna, alumini o acer inoxidable.Tot això fet amb màquines que ja són centenàries.

 Però en Biel sempre ha estat molt innovador, ha fet escultures, canelobres jueus, i ara està preparant un motlo de la iaia quaresma. Van inventar també un motlo de fer panades i ha rebut diferents premis a Baleart, que l´han ajudat a augmentar la seva autoestima i a valorar més la feina que fan. Com diu en Biel, hi va una època que a Mallorca eren el putos amos.

Na Marga  m´explica que sembla un treball senzill, però que no és tan així. Té els seus trucs i dificultat.

No crec que quedin massa més llauners a Mallorca, i malhauradament com que les filles de´n Biel són mestres, quan na Marga es jubili, en Biel pensa tancar el taller.

 

Gràcies Biel i Marga per fer-me sentir com a casa i tan de bò algú vulgui seguir amb aquest ofici que sino, serà un més dels que  s´acabaran perdent.

 

 

                           CAN BIEL LLAUNER-BÀRBARA ART- PORRERES

 

No os podéis imaginar la satisfacción que siento cuando encuentro artesanos como Biel ( de “Can Biel llauner”) y Marga de apodo “ Margalida Planes”.

Me siento un privilegiado por poder visitar talleres como el suyo y observar en vivo como trabajan y el ambiente familiar que se respira.

El padre de Biel ya era hojalatero en Manacor pero se trasladó a Porreres. Biel no quiso seguir los estudios y de muy joven ya empezó a trabajar la hojalata.

En el taller llegaron a trabajar hasta catorce mujeres. Una de ellas era la madre de Margalida. Cuando ésta se jubiló Biel le propuso a Margalida si quería seguir con el trabajo de su madre. Ella, que desde muy pequeña corría cerca de su madre por el local, aceptó y ya lleva trece años trabajando aquí.

 BÀRBARA-ART, es desde el año 1992 el nombre de la empresa en recuerdo de la esposa de Biel, Bàrbara, que venía de familia de sifoneros.

Antiguamente fabricaban calderas para manteca y todo lo relacionado con las matanzas del cerdo, además de asadores, duchas, moldes de todo tipo, latas para cocas y más recientemente faroles, con hojalata, aluminio o acero inoxidable. Todo esto hecho con unas máquinas centenarias.

Pero Biel ha sido siempre muy innovador, ha hecho esculturas, candelabros judíos y ahora está preparando un molde de la “iaia quaresma”. Inventaron también un molde para hacer empanadas y ha recibido premios en Baleart, que le han ayudado a aumentar su autoestima y a valorar más el trabajo que hacen. Como dice Biel, hubo una época que en Mallorca eran “los putos amos”.

Marga me cuenta que parece un trabajo sencillo pero que no es así. Tiene sus trucos y su dificultad.

No creo que queden muchos hojalateros en Mallorca y desgraciadamente, como que las hijas de Biel son maestras, cuando Marga se jubile, él piensa cerrar el taller.

 

Gracias Biel y Marga por haberme hecho sentir como en casa y ojalá alguien quiera seguir con este oficio, que sino será uno más de los que  se acabarán perdiendo.

 




 













































 

 

miércoles, 27 de enero de 2021

ALIMENTACIÓ/ALIMENTACION-FORMATGERIA SON JOVER-INCA


                                              FORMATGERIA SON JOVER-INCA

 

El primer que us vull dir, és que no tornaré a dir mai que els formatges son cars, almenys els ecològics com els de Son Jover a Inca.

Vaig pujar cap el Puig de Santa Magdalena i a les vuit del matí ja era a la granja de Son Jover. 

Tothom ja estaba en marxa. Després de saludar en Toni , l´amo, vaig passar a la zona on munyeixen les ovelles. Allà hi vaig trobar en Sergi, un català rodamón que fa tan sols dos mesos que hi fa feina però es maneja amb les ovelles amb perícia i carinyo. La música sona a la sala mentres les ovelles regalen la seva llet que passa directament a la zona on s´elaboren els formatges.

Les ovelles passen després a fora on mengen forratge i pinso ecològic.

Mentrestant arriben l´altre Toni, el fill de l´amo i en Mamadú, (vingut de Mali fa més de quinze anys) amb llet de cabres que ténen a un altre indret. Alhora na Margalida, la filla de l´amo, va d´una banda a una altra controlant i ajudant.

Na Clara s´encarrega junt amb en Toni (pare) de tot el procés de formatjar. Na Francina està a la zona d´envasat i packaging.

Na Clara m´explica tot el procés, quallat de la llet, ompliment dels envasos, prensat, i conservació primer a una cámara frigorífica a més baixa temperatura durant quinze dies ( cada dia els han de girar) i després a una altra de conservació.

Damunt les10, 30h duen les ovelles a uns altres camps a pasturar fins a les 17h on mengen a lloure civada i altres cereals sembrats per ells.

La feina no s´atura ni per berenar, i el que tots destaquen és el bon ambient , armonia i alegria que hi ha entre tots ells. I això, us ho ben asseguro, es nota en el gust i la qualitat dels formatges, una exquisitesa, i en l´amabilitat amb la que tots ells em van tractar. Gràcies.

Llarga vida a l´agricultura ecològica i de proximitat!




 

                                               QUESERÍA SON JOVER-INCA


Lo primero que quiero deciros, es que no volveré a decir nunca que los quesos son caros,  al menos los ecológicos como los de Son Jover en Inca.

Subí hacia el Puig de Santa Magdalena y las ocho de la mañana ya estaba en la granja de Son Jover.

Todo el mundo ya estaba en marcha. Tras saludar a Toni, el dueño, pasé a la zona donde ordeñan las ovejas. Allí encontré a Sergi, un catalán trotamundos que hace sólo dos meses que trabaja aquí pero que se maneja con las ovejas con pericia y cariño. La música suena en la sala mientras las ovejas regalan su leche que pasa directamente a la zona donde se elaboran los quesos.

Las ovejas pasan después  fuera donde comen forraje y pienso ecológico.

Mientras, llegan el otro Toni, el hijo de dueño y  Mamadú, (venido de Mali hace más de quince años) con leche de cabras que tienen a otro lugar. Asimismo Margalida, la hija de dueño, va de una parte a otra controlando y ayudando.

Clara se encarga junto con Toni (padre) de todo el proceso de elaboración del queso. Francina está en la zona de envasado y packaging.

Clara me cuenta todo el proceso, cuajado de la leche, llenado de los envases, prensado, y conservación primero en una cámara frigorífica a más baja temperatura durante quince días (cada día los tienen que girar) y luego a otra de conservación.

Sobre las10, 30h llevan las ovejas a pastar a otros campos  hasta las 17h donde se alimentan de avena y otros cereales sembrados por ellos.

El trabajo no se detiene ni para merendar, y lo que todos destacan es el buen ambiente, armonía y alegría que hay entre todos ellos. Y eso, os lo aseguro, se nota en el sabor y la calidad de los quesos, una exquisitez y en la amabilidad con la que todos me trataron. Gracias. Larga vida a la agricultura ecológica y de proximidad!


















































 

viernes, 22 de enero de 2021

UN DIA TRIST

                                                        UN DIA TRIST

 

Ahir va ser un dia trist.Em va telefonar na Caterina, la filla de´n Biel, el selleter per dir-me que son pare va morir diumenge.

En Biel va ser un dels primers artesans que vaig fotografiar a Campanet. A la seva edat ja no feia feina però tenia el taller muntat prop de casa seva. Plegats vàrem caminar poquet a poquet fins allà i em va anar ensenyant a quin tipus de feina havia estat treballant tants i tants anys. Vaig aprendre paraules que mai havia escoltat que formaven part del ofici de sellater.

Quan vaig pujar les seves fotos al blog, https://ferranpetitfotograf.blogspot.com/2019/03/biel-selleter-biel-guarnicionero-selles.html

escrivia la pau interior que m´havia deixat l´estoneta que haviem compartit.

Des d´aquell dia, de tant en tant m´agradava passar per casa seva i compartir un ratet amb ell i la seva familia. Fa pocs dies li vaig comentar que m´agradaria tenir alguna eina o alguna cosa del seu taller, i ahir em va dir na Caterina que fa un parell de dies ell li havia preparat una cuchilla i alguna cosa més per a mí.Com podré ara agrair-li el detall? Això no té preu.

 

Mireu la seva cara. Transmet serenitat i simpatia. He passat per ca seva i es sent el buit que deixa.Aquí li vull retre homenatge.

Biel, et trobarem a faltar, però no t´oblidarem.

 

                                                     UN DÍA TRISTE

 

Ayer fue un día triste.Me llamó Caterina, la hija de Biel, el guarnicionero para decirme que su padre murió el pasado domingo.

Biel fue uno de los primeros artesanos que fotografié en Campanet. A su edad ya no trabajaba pero tenía el taller montado cerca de su casa. Juntos caminamos poco a poco hasta allí y me fue enseñando a qué se había dedicado tantos y tantos años. Aprendí palabras que nunca había escuchado que formaban parte del oficio del guarnicionero.

Cuando subí sus fotos al blog, https://ferranpetitfotograf.blogspot.com/2019/03/biel-selleter-biel-guarnicionero-selles.html

 escribía la paz interior que me había dejado el tiempo que habíamos compartido.

Desde ese día, de vez en cuando me gustaba pasar por su casa y compartir un rato con él y su familia. Hace pocos días le comenté que me gustaría tener alguna herramienta o algo de su taller, y ayer me dijo Caterina que hace un par de días él le había preparado una cuchilla y algo más para mí. Cómo se lo voy a poder agradecer ahora? Esto no tiene precio.

 

MIrad su cara. Transmite serenidad y simpatía. Hoy he pasado por su casa y se siente el vacío que deja y aquí le quiero rendir homenaje.

Biel, te echaremos de menos, pero no te olvidaremos.